{"id":12824,"date":"2026-10-18T15:50:30","date_gmt":"2026-10-18T13:50:30","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=12824"},"modified":"2026-10-18T15:50:34","modified_gmt":"2026-10-18T13:50:34","slug":"els-camins-de-la-musica-art-blakey-de-nou-i-un-altre-cop-en-directe-15-10-26","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/els-camins-de-la-musica-art-blakey-de-nou-i-un-altre-cop-en-directe-15-10-26\/","title":{"rendered":"Els Camins de la M\u00fasica. Art Blakey de nou, i un altre cop en directe 15\/10\/26"},"content":{"rendered":"\n

Amb una biografia de dades confuses respecte de la seua edat infantil i preadolescent, sembla que Art Blakey<\/strong> <\/a>va n\u00e0ixer l’onze d’octubre de 1919, a Pittsburgh, Pensilv\u00e0nia, i encara que el cognom que porta correspon al del seu pare biol\u00f2gic, va ser criat per una fam\u00edlia amiga fins que ja als catorze anys va comen\u00e7ar a guanyar-se la vida i ajudar la seua fam\u00edlia adoptiva formant una orquestra de ball, ocupaci\u00f3 que ocupava el temps que tenia despr\u00e9s de treballar, sembla, com a metal\u00b7l\u00fargic.<\/p>\n\n\n\n

La seua formaci\u00f3 musical, a part  d’unes primerenques lli\u00e7ons de m\u00fasica i piano a l’escola, va ser totalment autodidacta, per\u00f2 la llista de m\u00fasics amb els quals, en un moment o altre, va estar treballant i contribuint a la seua formaci\u00f3 \u00e9s aclaparadora: Mary Lou Williams, Fletcher Henderson, Billy Eckstine, Miles Davis, Charlie Parker, Thelonius Monk, Horace Silver, and Clifford Brown<\/em>…; amb els darrers dos va crear els primers Jazz Messengers l’any 1954.<\/p>\n\n\n\n

La formaci\u00f3 dels Messengers<\/a><\/em>, sempre operant de manera cooperativa, va tindre com a primera base la de Blakey i Horace Silver<\/a>,<\/strong> per\u00f2 al llarg dels anys en qu\u00e8 conserv\u00e0 la \u00abmarca\u00bb, sempre sota el seu lideratge, la llista de les persones que varen formar part de la formaci\u00f3 \u00e9s una mena de \u00abwho’s who\u00bb de la hist\u00f2ria del jazz post bob: Donald Byrd, Curtis Fuller, Johnny Griffin, Lee Morgan, Benny Golson, Wayne Shorter, Freddie Hubbard, Keith Jarrett, Woody Shaw, Joanne Brackeen, Bobby Watson, James Williams, i tres dels germans Marsalis (Wynton, Branford, and Delfeayo),<\/em> entre altres.<\/p>\n\n\n\n

La marca de f\u00e0brica de la seua bateria, f\u00e0cilment reconeixible per  als m\u00fasics de jazz va ser la seua assimilaci\u00f3 de ritmes africans, arran d’una llarga estada al continent,  i el seu incessant batec al segon i quart temps en els platerets m\u00e9s grans, f\u00e0cilment identificables des del principi i que es van mantenir com una constant al llarg de 35 anys de bandes de Jazz Messengers.<\/p>\n\n\n\n

El seu estil va estar definit com a post-bop<\/em> o hard bop<\/em>, mantenint les ess\u00e8ncies del jazz tradicional<\/em>, amb un so que, acostant-se al blues -segons alguna cr\u00edtica- presagiava el funk,<\/em> sense allunyar-se mai, per\u00f2, d’un jazz \u00abreconeixible\u00bb i acceptat de bell nou per la comunitat afroamericana, un poc allunyada  del jazz en l’\u00e8poca de les orquestres de ball i posteriorment desorientada de vegades per les agosarades sonoritats del Coltrane <\/strong>avantguardista i del free. <\/em>La hist\u00f2ria del jazz el col\u00b7loca junt amb Kenny Clarke i Max Roach<\/strong> com a definidor de la moderna forma de tocar la bateria.<\/p>\n\n\n\n

Es dona la circumst\u00e0ncia que els altres dos programes que li hem dedicat, com a \u00abcl\u00e0ssic del jazz\u00bb<\/u><\/em> a Art Blakey<\/a><\/strong> han estat tamb\u00e9 directes. No \u00e9s casual. Malgrat l’exist\u00e8nciad’excel\u00b7lents gravacions d’estudi, sempre m’ha agradat escoltar els directes dels m\u00fasics de jazz, on l’aspecte col\u00b7laboratiu i la realimentaci\u00f3 entre els m\u00fasics, que en el cas dels grups de Blakey <\/strong>sempre han tingut cadasc\u00fa el seu espai per expressar-se, em fan retrobar sempre l’aut\u00e8ntic esperit d’esta m\u00fasica que, en els seus col\u00b7legues europeus, t\u00e9 en moltes ocasions un tipus d’enfocament molt m\u00e9s sofisticat i menys espontani.<\/p>\n\n\n\n

La gravaci\u00f3 que se sent al programa est\u00e0 extreta d’un vell CD on es recopilen peces interpretades en dos directes a l’Olympia de Par\u00eds els dies  vint-i-dos de novembre i desset de desembre de 1958 amb la seg\u00fcent formaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

Lee Morgan,<\/strong> trompeta<\/p>\n\n\n\n

Bobby Timmons<\/strong>, piano<\/p>\n\n\n\n

Jimmy Merritt,<\/strong> contrabaix<\/p>\n\n\n\n

Benny Golson<\/strong>, saxo tenor i arranjaments<\/p>\n\n\n\n

i, clar, <\/p>\n\n\n\n

Art Blakey <\/strong>a la bateria.<\/p>\n\n\n\n

Art Blakey<\/a><\/strong> va morir el setze d’octubre de 1990, als setanta-un anys a Manhattan, Nova York.<\/p>\n\n\n\n