\nLamentablement, la ind\u00fastria musical t\u00e9 les seues normes i eixes normes marquen els gustos (?) i la popularitat dels m\u00fasics, valorats no sols en funci\u00f3 de la seua qualitat, sin\u00f3 que tamb\u00e9 pel lloc de naixement en m\u00e9s d’una ocasi\u00f3.<\/p>\n
A l’Olimp dels pianistes (i compositors i arranjadors i directors d’orquestra) del jazz, des del punt de vista de la popularitat, \u00e9s a dir, del coneixement generalitzat per part -fins i tot- de la gent afeccionada a este g\u00e8nere musical, no hi figuren massa persones no nord-americanes com el franc\u00e9s, nascut a Alg\u00e8ria quan era col\u00f2nia francesa, Martial Solal.<\/a><\/b><\/p>\n Reconegut pels grans del jazz del seu temps, que es va estendre per la segona meitat del segle XX i part del XXI,<\/i> Martial Solal,<\/a><\/b> nascut de pares jueus algerians a Alger el 23-8-1927 i mort a Versailles el 12-12-2024, amb noranta-set anys,<\/u><\/i> ha estat un pianista absolutament virtu\u00f3s i admirat pels companys de professi\u00f3 de les dues vores de l’Atl\u00e0ntic, compositor, arranjador i director<\/i>, que malgrat arrencar la seua traject\u00f2ria com a \u00abbopper<\/span>\u00ab<\/i> conf\u00e9s, influenciat -segons pr\u00f2pia confessi\u00f3- per Bud Powell<\/a><\/b> en l’estil i per Erroll<\/span> Garner<\/a><\/b> en la t\u00e8cnica, al larg de la seua llarga traject\u00f2ria vital i art\u00edstica va saber evolucionar cap a un estil propi i reconeixible,<\/a><\/i> no perdent mai ni els origens ni el pas de l’evoluci\u00f3 msical del seu segle, no sols en el camp del jazz.<\/p>\n A casa se li va estimular a treballar la m\u00fasica, animat per sa mare, cantant d’\u00f2pera<\/i>, iniciant-se ja a partir dels sis anys amb la guitarra, el clarinet i el piano;<\/i> finalment el piano va guanyar la partida, amb un estil que, a poc a poc, an\u00e0 conformant-se amb les influ\u00e8ncies m\u00e9s matineres del t\u00e0ndem Grapelli<\/span>–Reinhardt<\/span>, <\/a><\/i>que no varen ser abandonades en els ambients dels seus treballs per a big band dels anys vuitanta i posteriors, encara que els canvis operats en el m\u00f3n de la m\u00fasica -no sols del jazz- deixen escoltar-se clarament: disson\u00e0ncies, sons inesperats i nous, brusques variacions de ritme i de to i un quasi trencament de la l\u00ednia mel\u00f2dica tradicional; no debades va estar estudiant i treballant amb Pierre Boulez<\/a><\/b> i el seu Ensemble Intercontemporain<\/a><\/i>, i m\u00e9s gent de la seua corda de sons revolucionaris, que escoltarem en un pr\u00f2xim programa.<\/p>\n M\u00e9s estimat i conegut potser als Estats Units que a Europa -llevat de Fran\u00e7a, clar- l’onze d’abril de 2011, amb ja noranta-quatre anys, va fer una memorable actuaci\u00f3 a l’auditori de la Llibreria del Congr\u00e9s <\/a><\/i>(la biblioteca nacional dels Estats Units de Nord-Am\u00e8rica), com a homenatge a la seua traject\u00f2ria a un g\u00e8nere considerat per la gent d’enll\u00e0 com a seu, encara que, evidentment, l’ona del jazz ja havia pegat unes quantes voltes al m\u00f3n.<\/p>\n Al programa de hui escoltarem interpretacions primerenques a piano<\/i>\u00a0de coneguts est\u00e0ndars, que fan destacar el seu virtuosisme t\u00e8cnic i improvisador i la primerenca influ\u00e8ncia del be-bop, i unes composicions singulars del mateix Solal <\/b>amb un vibrafonista belga –\u00abFats\u00bb Sadi<\/span> Lallemand<\/a><\/b>– amb el qual va estar girant algun temps, gravacions que no ens fan recordar al Modern Jazz Quartet,<\/a><\/b> car ac\u00ed, malgrat que siguen composicions de Solal, el piano fa un discret contrapunt, cosa no encara freq\u00fcent aleshores al jazz, deixant el paper protagonista al vibrafonista.<\/p>\n I al pr\u00f2xim programa continuarem amb el mestre Martial Solal.<\/a><\/b><\/p>\n