hui dediquem l’emissi\u00f3 al cantautor remigi palmero que falt\u00e0 el passat 24 de gener, un dia despr\u00e9s de complir 76 anys, a alginet, on va n\u00e9ixer i ha viscut durant molts anys
\nens ha deixat una discografia breu que tingu\u00e9 una influ\u00e8ncia decisiva en l’escena musical del pa\u00eds, pioner del pop mediterrani mest\u00eds, popular i valenci\u00e0; el seu era un llenguatge musical propi on menejava amb desimboltura can\u00e7\u00f3 popular, folk, blues, jazz i funk per dir la seua
\nsentirem complet el seu primer disc, humitat relativa de 1979, que esdevingu\u00e9 un \u00e0lbum de culte etiquetat com a ‘pop mediterrani’ o ‘rock mediterrani’<\/p>\n
palmero comen\u00e7\u00e0 a principis dels anys seixanta com a membre d’els 5 xics, dins de l’escena pop valenciana durant els anys seixanta i setanta. feien temes propis i versions, m\u00e9s en castell\u00e0, per\u00f2 alguns en valenci\u00e0 o angl\u00e8s. remigi hi era el cantant i guitarrista de la banda, junt a jos\u00e9 manuel ballester, antonio piza, ram\u00f3n asensio, jos\u00e9 llusar i vicente gay<\/p>\n
despr\u00e9s de fer la puta mili, va deixar la banda per compondre les seues pr\u00f2pies can\u00e7ons. el seu primer \u00e0lbum en solitari va ser humitat relativa (publicat al seguell put-put \/ zafiro, 1979), enregistrat als recentment oberts estudios tabalet, amb m\u00fasics com julio bustamante, tico balanz\u00e1 (el germ\u00e0 de bustamante). produ\u00efren un \u00e0lbum de fusi\u00f3, amb sons flamencs, mediterranis i m\u00e9s<\/p>\n
explicava remigi: \u00abhavia preparat maquetes de les can\u00e7ons de humitat relativa per a un grup de tres o quatre m\u00fasics, per\u00f2 tres dies abans de comen\u00e7ar a gravar, va arribar a ma casa, enviada per la creu roja, una fam\u00edlia de vuit o deu guineans que havien fugit de la persecuci\u00f3 i la massacre al seu pa\u00eds. entre ells hi havia el teclista pepe dougan i altres m\u00fasics. al final, m\u00e9s de vint instrumentistes van participar en la gravaci\u00f3, i humedad relativa es va convertir en una producci\u00f3 ac\u00fastica de m\u00fasiques del m\u00f3n. tingu\u00e9rem la sort de fer fusi\u00f3 abans que ning\u00fa per casualitat.\u00bb
\njunt a julio bustamante i tico balanz\u00e1, formaren in fraganti, amb la est\u00e8tica new wave de la \u00e8poca. a l’estudi nom\u00e9s gravaren un parell de senzills, \u00abno tengo nada\u00bb i \u00abplata negro\u00bb (1983) i \u00absi fueras t\u00fa\u00bb i \u00abhotel universo\u00bb (1984)<\/p>\n
el segon \u00e0lbum en solitari de remigi provisions (1987) amb can\u00e7ons m\u00e9s properes al pop, m\u00e9s senzilles i sense perdre de vista la pista de ball
\nsegu\u00ed afuera adentro (1989), amb lletres \u00edntegrament en castell\u00e0 per primera vegada, que va fer en col\u00b7laboraci\u00f3 amb terminal sur (el grup de miquel gil despr\u00e9s de deixar al tall i abans de la seua carrera en solitari) anys m\u00e9s tard va publicar l\u00ednea de foc (1994) i, molt m\u00e9s tard, sense comentaris (2oo9) del que sentirem quatre o cinc talls
\n————————-fonts:
\nentrevista 2o24 en enderrock
\nhttps:\/\/ca.uncyclopedia.info\/wiki\/Palmero<\/a><\/p>\n