El g\u00e8nere hum\u00e0 existeix des de mil\u00b7lennis. Al comen\u00e7ament, segurament, eren pedres llen\u00e7ades cap a un altre \u00e9sser semblant per alguna pe\u00e7a de ca\u00e7a, o per un sabor\u00f3s fruit a la vista. Despr\u00e9s aprengu\u00e9rem a fer eines que aprofitaven per a coses di\u00e0ries, per\u00f2 que, quan calia, es podien utilitzar per atacar o defendre’s. Hi havia persones mortes, assasinades: una, dues, algunes…<\/p>\n
Som al mar\u00e7 de 2026, segle XXI del calendari cristi\u00e0. Hem apr\u00e9s a fer eines m\u00e9s potents i sofisticades que ens estalvien esfor\u00e7 en determinades tasques. Tamb\u00e9 som ara m\u00e9s eficients en matar m\u00e9s, m\u00e9s r\u00e0pid, a dist\u00e0ncia, sense embrutar-se les mans: tot ho podem fer des de la comoditat d’un despatx on, amb una eina inform\u00e0tica, podem dirigir missatges de mort a milers de kil\u00f2metres de dist\u00e0ncia per \u00abeliminar\u00bb<\/i> -aix\u00f2 no \u00e9s igual que matar?- persones de forma quasi as\u00e8ptica, milers de persones prement tan sols un bot\u00f3.<\/p>\n
Com hem avan\u00e7at!<\/b> Quanta t\u00e8cnica, quanta civilitzaci\u00f3, quant de progr\u00e9s! Ara els assassins no li veuen la cara a les v\u00edctimes; s\u00f3n com ninotets en un videojoc, no els esguita la sang ni s’embruta el seu despatx amb la pols i els gemecs: \u00e9s la vict\u00f2ria del progr\u00e9s!<\/i><\/p>\n
\u00abBenvolgut professor Freud: <\/i><\/b><\/p>\n
Existeix algun mitj\u00e0 que permeta a l’home deslliurar-se de l’amena\u00e7a de la guerra?<\/i><\/b><\/p>\n
En general es reconeix hui que, amb els avan\u00e7aments de la ci\u00e8ncia, el problema s’ha convertit en una q\u00fcesti\u00f3 de vida o mort per a la humanitat civilitzada; i, no obstant aix\u00f2, els ardents esfor\u00e7os desplegats amb la intenci\u00f3 de resoldre’l han fracassat fins ara de manera lamentable.\u00bb <\/i><\/b><\/p>\n
Carta d’Einstein a Freud<\/a> demanant-li com pot el g\u00e8nere hum\u00e0 \u00abdesfer-se de la guerra\u00bb (30 de juliol de 1932)<\/i><\/b><\/p>\n I estan els infants.<\/b>\u00a0Vides que no seran ja mai m\u00e9s <\/i><\/u>perqu\u00e8 uns exemplars del g\u00e8nere hum\u00e0, uns que varen ser infants algun dia que ja han oblidat, han deixat les espases de cartr\u00f3 o els videojocs i juguen ara a ser d\u00e9us, decidint sobre la vida i la mort, sobretot la mort<\/i>, d’altres \u00e9ssers humans d’una forma tan as\u00e8ptica que fa feredat.<\/p>\n Gaza, Cisjord\u00e0nia, Sudan, Ucra\u00efna, Iran <\/i>i tants i tants llocs que ni sabem on s\u00f3n, racons desconeguts del mapa de la Terra on persones maten persones…i infants.<\/p>\n Quina bogeria de M\u00f3n, on uns \u00e9ssers, que es diuen humans, bojos de poder, bojos de bogeria, decideixen sobre la vida i la mort amb els seus poderosos artefactes i amb el seu poder i la seua anbici\u00f3 sense fre…<\/p>\n I Mahler<\/a>.<\/b> Al present programa escoltareu algunes m\u00fasiques que tenen a veure amb el que he escrit fins ac\u00ed. Unes s\u00f3n m\u00fasiques de decepci\u00f3, de lluita altres… i Mahler, que ens reconcilia amb la bellesa, amb l’aut\u00e8ntica civilitzaci\u00f3, encara que des del dolor pels infants morts:<\/a><\/i> un dolor dol\u00e7 -\u00e9s una forma de dir-ho- perqu\u00e8 la seua m\u00fasica ens duu a eixes zones de l’\u00e0nima humana on encara hi cap la compassi\u00f3, la bellesa, l’esperan\u00e7a en un futur diferent.<\/p>\n Amb Raimon<\/b> vos convide a dir \u00abDiguem NO. Nosaltres no som d’eixe M\u00f3n\u00bb<\/b><\/i><\/p>\n