El panorama musical, no sols el pol\u00edtic, va patir un enorme trasbalsament en els regnes hisp\u00e0nics amb l’arribada dels Borbons despr\u00e9s de la guerra de Successi\u00f3.<\/i><\/p>\n
\n
Era un moment en qu\u00e8 la cort francesa del Rei Sol, Llu\u00eds XIV,<\/i>exercia de pol musical europeu, per\u00f2 la m\u00fasica que estava implantant-se com a moda europea no era la francesa. El barroc, el barroc itali\u00e0,<\/i>fonamentalment, era la punta de llan\u00e7a de la innovaci\u00f3 <\/i>musical al Vell Continent.<\/p>\n
Les normes d’un cert castissisme musical<\/i>, que eren les que predominaven al final delper\u00edode austriacista<\/i>, es varen vore r\u00e0pidament substitu\u00efdes per les m\u00fasiques seguidores del gran Claudio Monteverdi<\/b> (1567-1643), el primer gran compositor del nou g\u00e8nere oper\u00edstic a It\u00e0lia que s’imposava a Europa. A d’ell li varen seguir, entre d’altres,Arcangelo Corelli<\/b> (1658-1711) i Alessandro Scarlatti<\/b> (1660-1725), dominant l’escena de la segona meitat del segle XVII fins comen\u00e7aments del XVIII, quan agafaren el relleu el gran Antonio Vivaldi <\/b>(1678-1741), Tomaso Albinoni <\/b>(1671-1751) i Domenico Scarlatti <\/b>(1685-1757), cimeres italianes i cloenda de la preemin\u00e8ncia dels nous g\u00e8neres barrocs italians.<\/p>\n
No varen ser rebudes amb alegria les innovacions <\/i>de la nova \u00e8poca borb\u00f2nica per part, sobretot, de m\u00fasics hisp\u00e0nics partidaris de l’austriacisme cultural (i pol\u00edtic). De fet, la pr\u00e0ctica totalitat dels que apareixen al disc de hui varen exiliar-se <\/i>per m\u00e9s o menys temps a conseq\u00fc\u00e8ncia del canvi pol\u00edtic, encara que, en general, tornaren sense tardar massa.<\/p>\n
Gran part dels m\u00fasics m\u00e9s exitosos, barrejant les influ\u00e8ncies italianitzants amb restes dels girs castissistes<\/i> i, probablement, amb la idea de prosperar en les modes de la nova etapa borb\u00f2nica -tan oposada a l’austriacista pol\u00edticament i culturalment- varen dedicar-se a seguir les innovacions del barroc itali\u00e0<\/i>.<\/p>\n
Evidentment, cal destacar, des de la nostra ubicaci\u00f3 geogr\u00e0fica i cultural, l’absolut predomini del castell\u00e0<\/u><\/i> en els textos dels nous g\u00e8neres oper\u00edstics, producte de la ideologia centralista i la seua conseq\u00fc\u00e8ncia arran dels decrets de Nova Planta.<\/i><\/p>\n
Fahmi Alqhai Koury,<\/a><\/b> violagambista nascut a Sevilla el 1976, de mare palestina i pare siri\u00e0<\/i>, va viure fins als onze anys a S\u00edria on comen\u00e7\u00e0 els seus estudis musicals, traslladant-se posteriorment a Sevilla, on l’any 1994 va ingressar al Conservatori de Sevilla per estudiar viola da gamba<\/b><\/i>, acabant els estudis amb les m\u00e0ximes qualificacions.<\/p>\n La seua traject\u00f2ria el va dur a, entre altres llocs, la Schola Cantorum Basiliensis<\/i>, a Basilea, lloc on s’han format un enorme grapat de m\u00fasics interessats per la m\u00fasica barroca i prebarroca, entre ells el catal\u00e0 Jordi Savall<\/a><\/b>, amb el qual, durant algun temps, va estar treballant Fahmi Alqhai com a membre d’Hesperion XXI.<\/p>\n L’any 2004 va fundar el seu propi grup, Accademia del Piacere<\/a><\/b><\/i>, amb el qual interpreta un variat i agosarat repertori, que va des del renaixement itali\u00e0 fins a contactar amb el jazz i el flamenc,<\/i> amb un enorme prestigi internacional i consagrant-se en l’actualitat com un dels m\u00e9s destacats int\u00e8rprets mundials de la viola da gamba.<\/i><\/p>\n L’any 2020, amb la soprano catalana N\u00faria Rial <\/a><\/b>(1975, Manresa) especialitzada tamb\u00e9 en els camps de la m\u00fasica barroca i prebarroca<\/i>, va gravar el disc que escoltarem al programa de hui \u00abMuera Cupido\u00bb<\/a><\/b><\/i>, on escoltem m\u00fasiques de l’\u00e8poca de<\/i> Felip V<\/i>, amb \u00e0ries d’\u00f2peres i sarsueles<\/i> dels noms m\u00e9s coneguts de l’\u00e8poca: Sebastian Dur\u00f3n<\/a><\/b> (1660-1716), gran impulsor del g\u00e8nere oper\u00edstic, Francesc Guerau<\/a><\/b> (1649-1722) o el gran Jos\u00e9 de Nebra <\/a><\/b>(1702-1768) que va consolidar la creaci\u00f3 de l’\u00f2pera i la sarsuela per estes terres.<\/p>\n M\u00fasica que ens porta a una etapa de transici\u00f3 musical en Espanya, de la m\u00e0, no massa amable amb els valencians, de Felip V, primer de la dinastia borb\u00f2nica.<\/p>\n