{"id":11919,"date":"2026-02-23T13:31:03","date_gmt":"2026-02-23T11:31:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=11919"},"modified":"2026-02-23T13:31:03","modified_gmt":"2026-02-23T11:31:03","slug":"els-camins-de-la-musica-els-centenaris-oblidats-josep-cercos-i-els-bells-camins-19-02-26","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/els-camins-de-la-musica-els-centenaris-oblidats-josep-cercos-i-els-bells-camins-19-02-26\/","title":{"rendered":"Els Camins de la M\u00fasica. Els centenaris oblidats: Josep Cerc\u00f3s i Els Bells Camins 19\/02\/26"},"content":{"rendered":"

<\/a><\/p>\n

Al m\u00f3n hi ha hagut, hi ha i hi haur\u00e0, un grapat de m\u00fasiques i de m\u00fasics que, per unes o altres raons, no escoltarem mai<\/u>. Per a mi, este \u00e9s el tema del programa de hui.<\/p>\n

Estic subscrit a una revista de l’editorial Enderrock <\/i>dedicada a la cl\u00e0ssica i el jazz que, per raons econ\u00f2miques, abans duia encartat un disc per\u00f2 fa temps que ja no \u00e9s aix\u00ed. Al n\u00famero d’este mes, vet’s per on, s\u00ed que hi havia un CD, i al CD la m\u00fasica d’un compositor catal\u00e0 del qual, ho reconec, no havia sentit mai ni el seu nom ni la seua m\u00fasica: Josep Cerc\u00f3s<\/a> <\/b>i \u00abEls Bells Camins\u00bb.
\n<\/a><\/i>
\nAfortunadament, la revista porta una bona informaci\u00f3 que m’ha aprofitat per a saber alguna cosa d’ell i saber que, enguany, \u00e9s el centenari del seu naiximent, que la m\u00fasica del disc \u00e9s la seua obra p\u00f2stuma, i que el que la canta \u00e9s nebot seu.<\/p>\n

I ara anem per parts.<\/p>\n

<\/a><\/div>\n


\nJosep Cerc\u00f3s<\/b> (Barcelona, 5 de maig de 1925 \u2013 Barcelona, 5 de novembre de 1989) el centenari del qual es celebra a Catalunya<\/a><\/i>amb tot d’actes<\/a><\/i>, concerts i exposicions, va ser un compositor potser maldit per circumst\u00e0ncies personals, socials i pol\u00edtiques dels anys en qu\u00e8 va viure. Persona de car\u00e0cter molt aut\u00f2nom i amb una forta personalitat, el seu pas pel m\u00f3n de la m\u00fasica va estar marcat per diverses influ\u00e8ncies. La primerenca va ser de casa, car son pare, sabater de professi\u00f3, era un apassionat de la m\u00fasica i tocava el clarinet, cosa que aprofitava per a incrementar els magres ingressos familiars actuant en orquestrines i bandes. Per\u00f2 si hi havia una cosa fixa a casa era que el pare, en tindre una estona lliure, asseia els seus quatre descendents -dos xicons i dues xicones- i els ensenyava solfeig i els feia cantar. El major d’aquells quatre era Josep Cerc\u00f3s<\/a><\/b> i, en veure els seus pares que tenia condicions per a la m\u00fasica, se les varen apanyar perqu\u00e8 el seu fill estudiara amb alguns professors, alg\u00fa d’ells deixeble d’Enric Granados<\/b>, encara que amb una metodologia particular de la qual en Josep<\/b> va renegar sempre. La guerra va interrompre eixe cam\u00ed.<\/p>\n

En acabar, les coses es complicaren amb la mort, entre els anys 1946 i 1949, primer de la mare i despr\u00e9s del pare. Malgrat tot i haver de deixar els seus estudis de filosofia a la universitat, no va abandonar els de la m\u00fasica. Als d\u00e8neu anys<\/i>, un cop acabat el conflicte b\u00e8l\u00b7lic, ja va comen\u00e7ar la seua carrera com a pianista, fins i tot amb algunes composicions pr\u00f2pies<\/i>. Va tindre la bona sort d’anar a estudiar amb Crist\u00f2fol Taltabull,<\/a><\/b> mestre i figura destacada en l’ensenyament de la m\u00fasica a la Catalunya de la postguerra, i amb Ricard Lamote de Grignon<\/a><\/b>, fill del que va ser el fundador de l’Orquestra de Val\u00e8ncia el 1943,<\/i> Joan Lamote de Grignon.<\/a><\/b><\/p>\n

Els primers mestres l’enfilaven cap a un llenguatge neocl\u00e0ssic, per\u00f2 alguns contactes el varen donar l’oportunitat de viatjar per Europa i con\u00e9ixer i estudiar amb dues figures cabdals de l’avantguarda musical europea de la segona meitat del segle XX, Luigi Nono<\/a><\/b>i Ianis Xenakis<\/b><\/a>. El seu impacte va ser important per a Josep Cerc\u00f3s<\/b><\/a> i la seua rebel personalitat va fer que, al seu cap, totes eixes influ\u00e8ncies cristal\u00b7litzaren en una personal visi\u00f3 que, malauradament, les modes musicals i les circumst\u00e0ncies pol\u00edtiques de l’\u00e8poca no s’estimaven massa, de manera que, lamentablement, poques de les seues obres, tres simfonies incloses,<\/a><\/i> va poder veure-les estrenades.<\/p>\n

Com que a la xarxa podeu trobar prou informaci\u00f3 sobre la seua vida i obra, no m’estendr\u00e9 m\u00e9s en esta presentaci\u00f3 i passar\u00e9 a parlar de la m\u00fasica que es pot escoltar al programa.<\/p>\n

Josep Cerc\u00f3s<\/b> tenia un nebot, que estava estudiant cant a Paris <\/i>a finals dels anys vuitanta del segle passat. Admirador dels \u00ablieds\u00bb alemanys i de la \u00abchanson\u00bb francesa de l’\u00e8poca i interessat pels passos seguits, mirant a Fran\u00e7a, per la gent de la \u00abnova can\u00e7\u00f3<\/a><\/i>\u00bb a Catalunya -exemple escampat a tots els pa\u00efsos catalans- musicant poetes contemporanis, li va demanar al seu oncle que li escriguera alguna cosa sobre textos de poetes catalans del moment. Despr\u00e9s d’alguns dubtes la tria va recaure en un dels millors i m\u00e9s coneguts, Miquel Mart\u00ed i Pol<\/a><\/b> i el seu llibre \u00abEls Bells Camins\u00bb<\/u><\/i>. Oncle i nebot varen mantindre una abundant correspond\u00e8ncia al respecte, que el cantant diu que guarda curosament, i l’obra va ser enllestida.<\/p>\n

Lamentablement l’autor, molt malalt ja, no va arribar a escoltar, m\u00e9s enll\u00e0 del seu cap, aquells poemes musicats. Eixa \u00e9s la tasca que l‘any 2019 <\/i>es va proposar el dedicatari, Josep Cabr\u00e9 i Cerc\u00f3s,<\/a><\/b> el nebot que residia a Paris, gravant<\/a><\/i> amb l’ajuda del pianistaMiquel Villalba<\/b> les setze peces musicades pel seu oncle.<\/p>\n

Al programa la m\u00fasica anir\u00e0 tota seguida, sense que l’embrute cap comentari meu, com si estigu\u00e9reu en un sal\u00f3, un petit escenari o un local adient i \u00edntim<\/i>, gaudint-la sense interrupcions.<\/p>\n

No dir\u00e9 massa sobre la m\u00fasica que se sent. La forta personalitat de l’autor, que sempre es va negar a ser etiquetat<\/a><\/i>, el va dur a unes sonoritats on tots els mons vigents a la seua \u00e8poca es barregen sense que cap d’ells predomine.<\/p>\n

Espere que, escoltada sense prejudicis, amb tranquil\u00b7litat i, a ser possible, m\u00e9s d’una vegada, el lirisme i l’excel\u00b7lent veu de bar\u00edton de Josep Cabr\u00e9<\/b> vos endinsen en un m\u00f3n, com volia l’autor, lluny d’estrid\u00e8ncies i aud\u00e0cies innecess\u00e0ries, per\u00f2 amb una evident connexi\u00f3 amb tota la m\u00fasica del seu temps.<\/p>\n

Evidentment, caldr\u00e0 fer una m\u00e9s extensa escolta de la seua obra -d’aquella que estiga gravada o difosa a la xarxa- que inclou molta m\u00fasica vocal, per\u00f2 tamb\u00e9 tres simfonies<\/a><\/i>(encara no estrenades) i coses com una obra de \u00abcabaret literari\u00bb. Tot un calidoscopi que, malauradament, no hem pogut molts escoltar encara, per\u00f2 que caldr\u00e0 no oblidar de nou.<\/i><\/p>\nhttp:\/\/www.caminsdelamusica.net\/programes\/camins744-JosepCercos.mp3<\/a><\/audio>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al m\u00f3n hi ha hagut, hi ha i hi haur\u00e0, un grapat de m\u00fasiques i de m\u00fasics que, per unes o altres raons, no escoltarem mai. Per a mi, este \u00e9s el tema del programa de hui. Estic subscrit a una revista de l’editorial Enderrock dedicada a la cl\u00e0ssica i el jazz que, per raons<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":11925,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[791],"tags":[1524,849,1523,819,801],"class_list":["post-11919","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-podcast","tag-els-bells-camins","tag-els-camins-de-la-musica","tag-josep-cercos","tag-musica","tag-podcast"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11919","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11919"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11919\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11925"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11919"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11919"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11919"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}