{"id":11841,"date":"2026-02-06T13:54:02","date_gmt":"2026-02-06T11:54:02","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=11841"},"modified":"2026-02-06T13:54:02","modified_gmt":"2026-02-06T11:54:02","slug":"els-camins-de-la-musica-la-magia-del-directe-sarah-vaughan-al-mr-kelly-05-02-26","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/els-camins-de-la-musica-la-magia-del-directe-sarah-vaughan-al-mr-kelly-05-02-26\/","title":{"rendered":"Els Camins de la M\u00fasica. La m\u00e0gia del directe: Sarah Vaughan al Mr. Kelly 05\/02\/26"},"content":{"rendered":"
\n

Hi ha una hist\u00f2ria de superaci\u00f3 i lluita contra el racisme a\u00a0Sarah Vaughan,<\/a><\/b> que volia ser la primera pianista cl\u00e0ssica negra i que fou rebutjada al Conservatori de Newark, <\/i>a Nova Jersey, pel color de la seua pell. Cal dir que, anys a venir, quan ja estava molt major, el mateix conservatori li va fer un acte de desgreuge<\/i>. M\u00e9s val tard que mai.<\/p>\n

El rebuig del conservatori li va fer un favor al jazz i, potser, a ella tamb\u00e9, perqu\u00e8 va dedicar-se a perfeccionar la seua t\u00e8cnica pian\u00edstica pel seu compte… i a cantar.<\/p>\n

La hist\u00f2ria del jazz vocal femen\u00ed en t\u00e9, al meu parer,\u00a0tres cimeres<\/i>, cadascuna amb les seues caracter\u00edstiques: Ella Fitzgerald<\/b><\/a>, Billie Holiday<\/a><\/b> i, clar Sarah Vaughan.<\/a><\/b><\/p>\n

Vaughan<\/b> va n\u00e9ixer a Newark, Nova Jersey, filla d’Asbury \u00abJake\u00bb Vaughan, fuster, que tocava la guitarra i el piano, i Ada Vaughan, una bugadera que cantava al cor de l’esgl\u00e9sia.<\/i> De fet, les seues primeres, diguem-ne, actuacions, les va fer a la mateixa esgl\u00e9sia que sa mare, com a organista i cantant, com tants i tantes artistes negres de l’\u00e8poca.<\/i><\/p>\n

En el cas de la Vaughan,<\/a><\/b> el seu ampl\u00edssim rang vocal din\u00e0mic, el seu sofisticat sentit harm\u00f2nic i el fraseig suau i matisat <\/i>van portar a Vaughan<\/b> a instal\u00b7lar-se a la cimera de les vocalistes de jazz que, fins aquell moment, i gr\u00e0cies sobretot al trio de dones ja esmentat, varen deixar de ser un element quasi-decoratiu de l’orquestra <\/i>(se les anomenava \u00abels canaris\u00bb<\/i> de l’orquestra). Despr\u00e9s passaren a gravar m\u00fasica de ball, en molts casos, envoltades de florides orquestres amb molta corda i arranjaments embafosos que venien milers de discos en les d\u00e8cades dels anys quaranta i cinquanta del segle XX.<\/p>\n

A poc a poc, per\u00f2, la seua personalitat, la seua lluita per fer-se respectar i la seua qualitat va fer que la ind\u00fastria i el p\u00fablic es rendiren finalment i, encara que en molts casos les gravadores les continuaven fent treure discos ensucrats de tant en tant, el trio esmentat i un grapat de destacades cantants (Betty Carter, Anita O\u2019Day, Nina Simone, Peggy Lee<\/b>…,) no totes negres, per cert, varen fer que, a partir de la d\u00e8cada dels cinquanta<\/i> el seu protagonisme va ser ja imparable al jazz.<\/p>\n

Sarah Vaughan<\/a> <\/b>va ser una personalitat destacada des d’aquell moment, amb milions de n\u00fameros de venda i una carrera esc\u00e8nica i d’enregistrament que va durar mitja d\u00e8cada i que continua ja, avui en dia, amb un excel\u00b7lent grapat de dones cantants, compositores, arranjadores i directores de les seues orquestres.<\/p>\n

A l’exitosa actuaci\u00f3 gravada l’any 1957 al club Mister Kelly de Chicago <\/i><\/a>el dia 6 d’agost de 1957, perllongada per altres dues els dies 7 i 8 per l’\u00e8xit assolit, que \u00e9s el que escoltareu al programa, escoltareu a \u00abSassy\u00bb<\/i> o \u00abla Divina Sarah\u00bb<\/i> en un dels seus millors moments, acompanyada sols pel seu trio, Richard Davis<\/b> al contrabaix, el meravell\u00f3s Roy Haynes<\/b> a la bateria i l’inspirat Jimmy Jones<\/b> al piano, amb un ambient excel\u00b7lentment gravat que ens transporta, si tanquem els ulls, a la relaxada atmosfera del club, gaudint d’una actuaci\u00f3 plena d’espontane\u00eftat i sinceritat art\u00edstica.<\/p>\n

La cr\u00edtica sol ser prou un\u00e0nim en posar esta gravaci\u00f3, junt amb la feta el 1954 amb Clifford Brown, com les millors de la seua carrera. Jo no soc tan atrevit, perqu\u00e8, com fer passar a segon pla tota la resta de gravacions fetes per \u00abSassy<\/a><\/i>\u00ab?<\/p>\n

Relaxeu-vos, tanqueu els ulls i somieu que esteu a Chicago el 1957.<\/p>\nhttp:\/\/www.caminsdelamusica.net\/programes\/camins742-sarah-kellys.mp3<\/a><\/audio>\n

<\/div>\n<\/div>\n
\"\"<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha una hist\u00f2ria de superaci\u00f3 i lluita contra el racisme a\u00a0Sarah Vaughan, que volia ser la primera pianista cl\u00e0ssica negra i que fou rebutjada al Conservatori de Newark, a Nova Jersey, pel color de la seua pell. Cal dir que, anys a venir, quan ja estava molt major, el mateix conservatori li va fer<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":11842,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[791],"tags":[849,819,801,1501],"class_list":["post-11841","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-podcast","tag-els-camins-de-la-musica","tag-musica","tag-podcast","tag-sarah-vaughan"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11841","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11841"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11841\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11842"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11841"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11841"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11841"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}