De manera quasi paral\u00b7lela en el temps, la reacci\u00f3 a la revoluci\u00f3 bebop va ser molt semblant a l’ocorreguda amb el que va oc\u00f3rrer -sobretot a la Gran Bretanya<\/i>– despr\u00e9s de la dissoluci\u00f3 dels Beatles.<\/b><\/p>\n
\n
La consolidaci\u00f3 dels instruments electr\u00f2nics i una certa mirada enrere estil\u00edstica, junt amb l’ambici\u00f3 de m\u00e9s consideraci\u00f3 \u00abcultural\u00bb<\/i> de la m\u00fasica feta per alguns m\u00fasics inquiets, amb \u00e0nsies de renovaci\u00f3, d’evoluci\u00f3, va fer que a la Gran Bretanya<\/i>apareguera l’anomenat rock simf\u00f2nic <\/i><\/a>(Yes, ELP, King Crimson<\/a>, Rick Wakeman<\/a><\/b>…).<\/p>\n Al m\u00f3n del jazz, l’explosi\u00f3 del bop<\/i> i l’aparici\u00f3 del \u00abfree\u00bb <\/i>va deixar prou descol\u00b7locada molta gent afeccionada…i a molts m\u00fasics. Per\u00f2 d’entre la professi\u00f3 hi ha gent que sempre t\u00e9 la necessitat imperiosa de definir la seua personalitat. Sense oblidar el passat jazz\u00edstic<\/i>, sense ignorar la tradici\u00f3 acad\u00e8mica<\/i> i… sense que all\u00f2 que es feia a l’altra vora de l’Atl\u00e0ntic <\/i>els deixara indiferents.<\/p>\n Chick Corea,<\/a><\/b> un m\u00fasic que sempre es va mantindre en perp\u00e8tua evoluci\u00f3 tractant de trobar la seua veu, mirant de no \u00abperdre el tren<\/i>\u00bb d’all\u00f2 que ja se sentia de forma aclaparadora a les r\u00e0dios, rock&roll, funkie, soul,<\/i> etc., va apuntar-se tamb\u00e9 a eixe corrent renovador en el qual el jazz era el \u00abpal de paller\u00bb <\/i>de la seua m\u00fasica, per\u00f2 en el que van entrar, de forma decidida, els nous sons derivats de tota la varietat electr\u00f2nica<\/i>. Molta cr\u00edtica va afirmar que la influ\u00e8ncia decidida del disc que se sentir\u00e0 al programa, venia d’aquells m\u00fasics que, a la Gran Bretanya<\/i>, havien entrat amb for\u00e7a amb all\u00f2 del Rock Simf\u00f2nic,<\/a><\/i> tocant, fins i tot, amb orquestres simf\u00f2niques, amb resultats est\u00e8tics prou dubtosos en eixos casos.<\/p>\n Amb una formaci\u00f3 molt variada al llarg de la seua curta exist\u00e8ncia (1972-1977), encara que hi hagu\u00e9 algunes reunions posteriors per a fer gires amb alguns d’ells, el disc que sona hui al programa \u00abRomantic Warrior\u00bb<\/a><\/i>, s\u00ed que va tindre l’encert de harmonitzar les \u00e0nimes musicals de, sobretot, dos m\u00fasics imaginatius, Chick Corea<\/b> als teclats i piano, i John McLaughlin<\/b> a les guitarres, acompanyats amb un genial Lenny White<\/b> a les percussions i el creatiu baix de Stanley Clarke.<\/b><\/p>\n El disc, publicat a finals el 1976, va ser un \u00e8xit total -m\u00e9s del mili\u00f3 de vendes- i va ser una consagraci\u00f3 definitiva als EUA del jazz-fusi\u00f3 (amb perm\u00eds de Miles Davis…).<\/p>\n Pel que sembla, tant al Corea<\/b> com a McLaughlin <\/b>els va semblar que ja havien arribat a la cimera del que podien fer junts, i despr\u00e9s d’un darrer disc, no massa afortunat, varen decidir anar cadasc\u00fa pel seu compte, fundant-se la Chick Corea Electric Band <\/i>i laMahavishnu Orquestra.<\/i> Per\u00f2 l’eco del Guerrer Rom\u00e1ntic <\/b><\/i>va quedar com una fita, per sempre m\u00e9s, del magistral gir d’una de les diverses branques que, des d’aleshores, formen la hist\u00f2ria del jazz.<\/p>\n