{"id":11734,"date":"2026-01-16T11:01:24","date_gmt":"2026-01-16T09:01:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=11734"},"modified":"2026-01-16T11:01:24","modified_gmt":"2026-01-16T09:01:24","slug":"els-camins-de-la-musica-un-testament-stan-getz-al-montmartre-de-stockolm-15-01-26","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/els-camins-de-la-musica-un-testament-stan-getz-al-montmartre-de-stockolm-15-01-26\/","title":{"rendered":"Els Camins de la M\u00fasica. Un testament: Stan Getz al Montmartre de Stockolm 15\/01\/26"},"content":{"rendered":"

Crec que em cal una disculpa per no haver prestat m\u00e9s atenci\u00f3 a la figura de Stan Getz <\/a><\/b>al programa, llevat del disc compartit amb Joao Gilberto<\/span><\/b> <\/a>que, si b\u00e9 va resultar un gran \u00e8xit comercial, no \u00e9s representatiu de la seua traject\u00f2ria estil\u00edstica.<\/p>\n

Nascut a Filadelfia<\/span> (2 de febrer de 1927-Malib\u00fa<\/span>, California<\/span>, 6 de juny <\/span>de 1991), <\/span>fill d’immigrants jueus que fugien d’Europa -el seu cognom era Gayetskiva<\/span>– va ser un infant atret per la m\u00fasica des de la seua infantesa: el seu primer instrument, donats les estretors de la fam\u00edlia, va ser una modesta harm\u00f2nica i pocs anys despr\u00e9s li compraren el seu primer saxo. Despr\u00e9s de provar amb v\u00e0ries textures es va decantar pel saxo tenor, encara que dominava tota la gamma i el clarinet.<\/p>\n

Assajant a casa a tota hora, va aconseguir un suficient domini de l’instrument com per a que gent de la professi\u00f3 es fixara en ell i, a la preco\u00e7 edat de quinze anys, ja va comen\u00e7ar a treballar professionalmen<\/i>t a la banda de Jack Teagarden<\/span><\/b>, ajudant aix\u00ed a la fam\u00edlia.<\/p>\n

El seu talent r\u00e0pidament li va donar una nomenada i va estar treballant en una enorme quantitat del bo i millor de l’\u00e8poca dels 40′ i 50‘ en orquestres de swing com les de Lionel Hampton<\/b>, Stan Kenton<\/b>, Jimmy<\/span> Dorsey<\/span><\/b> i Benny Goodman<\/b><\/i>, <\/b>\u00e9ssent el solista a la de Woody Herman<\/span><\/b> del 1947 al 1949. Cal destacar el fet que la seua acceptaci\u00f3 al m\u00f3n del jazz, sent un home blanc<\/i>, era una absoluta excepci\u00f3 llavors i diu molt de la seua v\u00e0lua.<\/p>\n

Ja com a titular de grup va treballar amb gent com Nat King Cole<\/b>, Horace Silver<\/b> o Duke Jordan, Roy<\/span> Haynes<\/span> i Max Roach<\/b>. Com veieu, una llarga llista d’all\u00f2 m\u00e9s selecte dels anys 40′ i 50′.<\/p>\n

Els seus problemes -com tanta gent…- amb les drogues i l’alcohol varen estar a punt de trencar la seua traject\u00f2ria, per\u00f2 un afortunat segon matrimoni amb una comtessa sueca i un viatge a Su\u00e8cia el varen salvar i all\u00ed i a Dinamarca <\/i>va estar uns anys residint-hi des dels finals del 50‘<\/span> fins a l’any 1962, en qu\u00e8 va tornar als Estats Units per comprovar que la seua popularitat havia minvat en favor dels nous aires de Coltrane<\/span> <\/b>i Coleman<\/span>.<\/b><\/p>\n

Malgrat que el seu estil s’havia format a cavall de la sonoritat del saxo de Lester<\/span> \u00abPres\u00bb <\/i>Young<\/span><\/b> i de les innovacions estil\u00edstiques del bebop<\/i>, la visita dels \u00abpopes<\/i>\u00bb de la nov\u00edssima \u00abbossa-nova<\/i>\u00bb a Nova York el va fer acostar-se a eixe estil, aconseguint els seus millors resultats comercials amb discos fets junt a Joao GIlberto<\/b> i la seua \u00abtroupe<\/i>\u00ab, arribant a aconseguir un Grammy amb una d’aquelles gravacions.<\/p>\n

La seua recaiguda en la drogaddicci\u00f3 i l’alcohol varen minvar la seua estrela fins que el 1987 se li va detectar un c\u00e0ncer de fetge que el va fer morir tres anys despr\u00e9s, el sis de juny de 1991 a Malib\u00fa<\/span>.<\/p>\n

Sabent que s’acostava el final, va voler retornar a Copenhague<\/span>,<\/i> on havia fet un bon grapat d’amics i admiradors, per fer unes quantes actuacions amb els seus acompanyants de llavors: el gran pianista Kenny<\/span> Barron<\/span>,<\/a><\/b> el baixista Ruffus<\/span> Reid i<\/b> el bateria V\u00edctor Lewis<\/b> que, si b\u00e9 no estaven previstes per a publicar, afortunadament la r\u00e0dio de Copenhague<\/span> va tindre el gust i l’encert de gravar-les. Eixes gravacions, publicades p\u00f2stumament<\/i>, s\u00f3n de les que s’han extret els n\u00fameros que es varen publicar el 2001 en un CD sota el t\u00edtol de \u00abStan Getz Caf\u00e9<\/b><\/i><\/p>\n

<\/a><\/b><\/i><\/div>\n

Montmartre\u00bb.<\/b><\/i><\/p>\n

\n

La biografia i els estudis i comentaris que sobre ell s’han fet s\u00f3n abundants tant en revistes i llibres com a la xarxa, i per aix\u00f2 jo m’he limitat a donar unes lleus pinzellades. No puc, de tota manera, deixar de destacar la seua sensibilitat, sinceritat interpretativa i puresa de so, on es poden rastrejar les pistes del seu \u00eddol, Lester Young<\/b>, en el so, i del seu pas pel bebop i el \u00abcool<\/i>\u00ab.<\/p>\n

Escolteu a Stan Getz<\/a><\/b> que hi ha molt de material a la xarxa i paga la pena absolutament.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Crec que em cal una disculpa per no haver prestat m\u00e9s atenci\u00f3 a la figura de Stan Getz al programa, llevat del disc compartit amb Joao Gilberto que, si b\u00e9 va resultar un gran \u00e8xit comercial, no \u00e9s representatiu de la seua traject\u00f2ria estil\u00edstica. Nascut a Filadelfia (2 de febrer de 1927-Malib\u00fa, California, 6 de<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":11735,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[791],"tags":[849,819,801,1474],"class_list":["post-11734","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-podcast","tag-els-camins-de-la-musica","tag-musica","tag-podcast","tag-stan-getz"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11734","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11734"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11734\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11735"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11734"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11734"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11734"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}