{"id":11697,"date":"2026-01-09T10:42:18","date_gmt":"2026-01-09T08:42:18","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=11697"},"modified":"2026-01-09T10:42:44","modified_gmt":"2026-01-09T08:42:44","slug":"els-camins-de-la-musica-la-musica-amagada-a-les-catedrals-harmonia-del-parnas-i-marian-rosa-montagut-08-01-26","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/els-camins-de-la-musica-la-musica-amagada-a-les-catedrals-harmonia-del-parnas-i-marian-rosa-montagut-08-01-26\/","title":{"rendered":"Els Camins de la M\u00fasica. La m\u00fasica amagada a les catedrals: Harmonia del Parn\u00e0s i Marian Rosa Montagut 08\/01\/26"},"content":{"rendered":"

Normalment, i fins que va arribar la m\u00fasica als teatres i les sales de concert cap al segle XVIII,els compositors no eren els propietaris de la seua m\u00fasica<\/i> ni tenien el dret de quedar-se amb les partitures, car tota eixa documentaci\u00f3 i els drets sobre les obres pertanyien als que pagaven per ella, nobles, reis, papes, grans burgesos i… les esgl\u00e9sies i catedrals<\/i>, per a les quals els Mestres de Capella<\/a><\/b> escrivien sota enc\u00e0rrec\u00a0\u00a0<\/span>obres per a celebrar dates commemoratives de car\u00e0cter religi\u00f3s: misses solemnes per a ocasions especials, celebracions lit\u00fargiques o grans moments esdevinguts a eixes catedrals com, per exemple, bodes, soterrars o grans fastos que es celebraren en eixe lloc, incloses coronacions de reis i altres. Les obres escrites per a eixes ocasions es quedaven -aix\u00ed s’expressava normalment als contractes dels mestres de capella<\/i>– en poder dels qui havien pagat per l’obra o estaven a sou. <\/i><\/p>\n

Aquelles obres, en molts casos, no es tornaven a interpretar MAI<\/b> <\/i>i, per tant, quedaven als arxius de les catedrals<\/i> o, en tot cas, als arxius privats dels rics-homes que havien pagat per elles. Aix\u00f2 fa que, en temps moderns, quan l’inter\u00e9s per la m\u00fasica antiga<\/a> –convencionalment anomenada aix\u00ed quan \u00e9s anterior al 1750, aproximadament, \u00e9s a dir, l’anterior al barroc<\/a>, m\u00e9s o menys<\/i>– es va despertar, els haja calgut\u00a0\u00absubmergir-se<\/i>\u00bb\u00a0als m\u00fasics per ella interessada\u00a0 en prestatges -en el millor dels casos- o amuntegaments de papers plens de pols d’uns quants segles<\/i>, per a descobrir algunes joies musicals que, sense el seu esfor\u00e7, estudi i inter\u00e9s, hagueren estat oblidades per sempre m\u00e9s<\/i>, amb les excepcions dels autors molt coneguts, dels quals circulaven de vegades c\u00f2pies manuscrites que han arribat als nostres dies.<\/p>\n

La tasca del m\u00fasic-music\u00f2leg<\/a>, amb l’ajuda d’investigadors varis i treballs de restauraci\u00f3 de documents antics, \u00e9s d’una dimensi\u00f3 descomunal<\/i> perqu\u00e8, normalment, aquelles m\u00fasiques s’interpretaven i adequaven en cada cas a la quantitat i classe de m\u00fasics de cadascuna d’aquelles capelles (particulars o eclesi\u00e0stiques). Per eixa ra\u00f3, all\u00f2 que normalment va quedar escrit com una partitura, rarament excedia de la melodia principal i un cert acompanyament continu<\/i>, m\u00e9s o menys detallat, per\u00f2 que, per a cada ocasi\u00f3, calia adaptar als m\u00fasics que es tenien a l’abast en cadascuna de les capelles <\/i>de m\u00fasics.<\/p>\n

Situats ac\u00ed, el m\u00fasic-music\u00f2leg-investigador cal que escorcolle en la documentaci\u00f3 adjunta de l’\u00e8poca<\/i>\u00a0–no sols musical-<\/u><\/i> per saber quants i quins instruments eren els que formaven cada conjunt instrumental i fer l’arranjament necessari per a la seua interpretaci\u00f3 actual, tractant de \u00abreconstruir\/imaginar\u00bb el so<\/i> amb qu\u00e8 varen ser escoltades al seu moment, procurant, en la mesura del possible, fer-ho amb instruments antics o de nova construcci\u00f3 reprodu\u00efts de dibuixos, escultures, etc. de l’\u00e8poca,<\/i> junt amb instruments que, m\u00e9s o menys evolucionats, s’utilitzen encara: violins, arpes, flautes de fusta, etc. Tota eixa tasca \u00e9s el que s’anomena \u00abinterpretaci\u00f3 historicista<\/a>\u00ab, una denominaci\u00f3 que, apareguda a comen\u00e7aments del segle XX, ha dut al redescobriment <\/i>de precioses m\u00fasiques que, sense la seua tasca, haurien caigut totalment en l’oblit<\/i>, privant-nos de l’enorme plaer que suposa escoltar novament peces que, sense estes persones esfor\u00e7ades, ens farien impossible accedir a la hist\u00f2ria i evoluci\u00f3 d’este art.<\/p>\n

Esta llarga introducci\u00f3 ve al cas perqu\u00e8 la m\u00fasica del programa, gravada artesanalment, forma part d’eixos treballs de recuperaci\u00f3 de peces que tenen entre dos-cents i tres-cents anys- i que, per unes raons o altres, es troben a l’arxiu de la Catedral de Val\u00e8ncia<\/a>.<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

L’art\u00edfex d’eixa recuperaci\u00f3\/investigaci\u00f3 i posterior interpretaci\u00f3 de la m\u00fasica que s’escolta al programa, van a c\u00e0rrec de Marian Rosa Montagut<\/a>, nascuda a Benifai\u00f3, fundadora i directora del grup Harmonia del Parn\u00e0s<\/a>, que dirigeix la interpretaci\u00f3, junt amb el Cor de la Catedral de Val\u00e8ncia<\/a>.<\/p>\n

L’actuaci\u00f3 tingu\u00e9 lloc el vint de novembre de 2025. No era la primera vegada que feia concerts d’aquest tipus <\/i>l’Harmonia del Parn\u00e0s<\/a> i, supose, no ser\u00e0 la darrera i continue tornant a la vida antigues m\u00fasiques, tresors oblidats sota la pols.<\/p>\n

\u00a0A l’arxiu dels nostres programes es pot escoltar la discografia de l’Harmonia del Parn\u00e0s<\/a>, la traject\u00f2ria del qual seguim amb molt d’inter\u00e9s<\/p>\nhttp:\/\/www.caminsdelamusica.net\/programes\/camins738-concert-catedral-Marian.mp3<\/a><\/audio>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Normalment, i fins que va arribar la m\u00fasica als teatres i les sales de concert cap al segle XVIII,els compositors no eren els propietaris de la seua m\u00fasica ni tenien el dret de quedar-se amb les partitures, car tota eixa documentaci\u00f3 i els drets sobre les obres pertanyien als que pagaven per ella, nobles, reis,<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":11698,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[791],"tags":[849,819,801],"class_list":["post-11697","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-podcast","tag-els-camins-de-la-musica","tag-musica","tag-podcast"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11697","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11697"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11697\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11698"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11697"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11697"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11697"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}