{"id":11650,"date":"2025-12-29T02:01:35","date_gmt":"2025-12-29T00:01:35","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=11650"},"modified":"2025-12-29T02:01:35","modified_gmt":"2025-12-29T00:01:35","slug":"els-camins-de-la-musica-joanne-brackeen-una-innovadora-i-autodidacta-pianista-de-jazz-2-25-12-25","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/els-camins-de-la-musica-joanne-brackeen-una-innovadora-i-autodidacta-pianista-de-jazz-2-25-12-25\/","title":{"rendered":"Els Camins de la M\u00fasica. JoAnne Brackeen: Una innovadora i autodidacta pianista de jazz-2 25\/12\/25"},"content":{"rendered":"

\u00abM’encanten tots els escenaris musicals per igual, ja siga en solitari, trio, quartet, etc. Si toque massa en una combinaci\u00f3, comence a voler fer-ne una altra. M’agrada m\u00e9s la complexitat i la intimitat d’un petit grup que una big band perqu\u00e8 hi ha m\u00e9s espai per a la creativitat espont\u00e0nia. Aquesta \u00e9s la meua prefer\u00e8ncia, per\u00f2 qui sap? Aix\u00f2 pot canviar\u201d<\/span>.<\/i><\/p>\n

– Joanne<\/span> Brackeen<\/span><\/i><\/p>\n

L’autodefinidora frase que encap\u00e7ala el blog \u00e9s prou explicativa per entendre qu\u00e8 \u00e9s i com vol tocar el seu piano la JoAnne<\/span> Brackeen<\/span>.<\/a><\/b> En efecte, a la m\u00fasica que escoltareu en el programa podeu copsar, m\u00ednimament, com s’enfronta al teclat: sense l\u00edmits estil\u00edstics, sense manies sonores i amb la desimboltura i la llibertat que ella li demana a la m\u00fasica, unida a la seua solv\u00e8ncia t\u00e8cnica, la imaginativa capacitat per a les improvisacions i les innovacions musicals que proposa.<\/p>\n

\u00c9s, per a una pianista quasi una obligaci\u00f3 interpretar peces amb el teclat davant d’ella, sense m\u00e9s gent al seu costat, alguna vegada (o moltes). \u00c9s aix\u00ed, amb la nuesa dalt de l’escenari, sols ella i el piano com, quasi obligadament, cal que diga la seua i, a ser possible, que eixe moment estiga gravat com a testimoni aut\u00e8ntic del seu tarann\u00e0 art\u00edstic, sense adorns externs ni companyia que la puga ajudar o dialogar amb ella.<\/p>\n

JoAnne<\/span> Brackeen<\/span><\/a><\/b> ha gravat, en tota la seua carrera, sols tres discos en solitari<\/i>. Hui n’escoltarem dos, allunyats quasi un quart de segle entre ells, gravats en estudi. El tercer va ser una actuaci\u00f3 en directe l’any 1989 on interpretava versions i peces pr\u00f2pies.<\/p>\n

Al meu parer, s\u00f3n els gravats a l’estudi els que millor deixen copsar la seua creativitat, el seu estil, percussiu quan pertoca, dol\u00e7 i suggerent quan la pe\u00e7a ho demana, i els seus recursos t\u00e8cnics i estil\u00edstics que abasten, en all\u00f2 que pertoca al jazz, la total hist\u00f2ria d’esta m\u00fasica negro-africana, que ha conquerit el m\u00f3n sencer. En els discos es poden escoltar m\u00fasica \u00abstride<\/i><\/span>\u00ab, booguie<\/span>–wooguie<\/span><\/i>, dolces balades, bop estricte -on demostra la seua excel\u00b7lent t\u00e8cnica pian\u00edstica- fins a arribar a peces que sonen tant a free-jazz<\/i> com a m\u00fasica de les avantguardes europees<\/i> de la primera meitat del segle XX. Tot aix\u00f2 passant, de vegades, per la m\u00fasica afro-cubana i brasilera.<\/p>\n

El primer disc a escoltar, anomenat \u00abMythical<\/span> Magic<\/span><\/a><\/i>\u00ab, publicat el 1978, \u00e9s un recull de peces pr\u00f2pies, gravat sols tres anys despr\u00e9s del seu primer \u00e0lbum com a titular (que escolt\u00e0reu al programa anterior)<\/a>. En ell s’expressa de forma lliure i personal, despr\u00e9s d’haver estat formant part de diversos \u00abcombos\u00bb i, fonamentalment, treballat com a pianista dels -ni m\u00e9s ni menys- Jazz Messengers<\/span> d’Art Blakey,<\/b> amb un estil ja molt propi, imaginatiu en les composicions\/improvisacions i auda\u00e7 en les formes, unes caracter\u00edstiques que l’han acompanyat al llarg<\/span> de tota la seua carrera.<\/p>\n

El segon disc que escoltarem s’anomena \u00abPopsicle<\/span> Illusion<\/span><\/i><\/a>\u00bb i en ell, quasi vint-i-cinc anys despr\u00e9s – any 2000- ens arravata amb un grapat de temes propis i algunes imaginatives versions del \u00abMichelle<\/i>\u00ab, de Lenon<\/span> i McCartney<\/b>, \u00abBess, You Is My Woman Now<\/i>\u00ab, de l’\u00f2pera dels germans Gershwin<\/b>, plena de lirisme i una innovadora visi\u00f3 del fam\u00f3s \u00abNature Boy<\/i>\u00bb de George Alexander<\/span> Aberle<\/span> (\u00abeden<\/span> ahbez<\/span><\/b>\u00ab) que va popularitzar la veu de Nat \u00abKing\u00bb Cole<\/b>.<\/p>\n

Com que, gr\u00e0cies a \u00abla xarxa\u00bb<\/i> es poden escoltar tots dos \u00e0lbums f\u00e0cilment, he optat per presentar-los fent-ne una tria d’ambd\u00f3s com a \u00abcarta de presentaci\u00f3\u00bb<\/u>, al meu programa, d’esta important compositora i pianista\u00a0que ha encetat i obert innovadors camins en la m\u00fasica que, de segur, seran aprofitats per m\u00e9s gent.<\/p>\n

La hist\u00f2ria de pianistes de jazz, no inclou sols a Bud<\/span> Powell<\/span>, Herbie Hancock, Bill Evans, Oscar Peterson, <\/b>el pioner Art Tatum<\/span>, Thelonious Monk <\/b>o Keith Jarrett, <\/b>entre altres destacats, sin\u00f3 que cal incloure a dones com Mary Lou Williams<\/a><\/b>, Lil<\/span>Hardin<\/span> Armstrong<\/a><\/b> o Carla Bley<\/span><\/a><\/b> i, evidentment, a JoAnne<\/span> Brackeen<\/span>.<\/a><\/b><\/p>\nhttp:\/\/www.caminsdelamusica.net\/programes\/camins737-joannebrackeen2.mp3<\/a><\/audio>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abM’encanten tots els escenaris musicals per igual, ja siga en solitari, trio, quartet, etc. Si toque massa en una combinaci\u00f3, comence a voler fer-ne una altra. M’agrada m\u00e9s la complexitat i la intimitat d’un petit grup que una big band perqu\u00e8 hi ha m\u00e9s espai per a la creativitat espont\u00e0nia. Aquesta \u00e9s la meua prefer\u00e8ncia,<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":11651,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[791],"tags":[849,1451,819,801],"class_list":["post-11650","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-podcast","tag-els-camins-de-la-musica","tag-joanne-brackeen","tag-musica","tag-podcast"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11650","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11650"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11650\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11651"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11650"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11650"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11650"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}