{"id":11610,"date":"2025-12-19T14:03:03","date_gmt":"2025-12-19T12:03:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=11610"},"modified":"2025-12-19T14:03:03","modified_gmt":"2025-12-19T12:03:03","slug":"els-camins-de-la-musica-joanne-brackeen-una-innovadora-i-autodidacta-pianista-de-jazz-1-18-12-25","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/els-camins-de-la-musica-joanne-brackeen-una-innovadora-i-autodidacta-pianista-de-jazz-1-18-12-25\/","title":{"rendered":"Els Camins de la M\u00fasica. Joanne Brackeen: Una innovadora i autodidacta pianista de jazz-1 18\/12\/25"},"content":{"rendered":"

Joanne Brackeen<\/a><\/b> \u00e9s una compositora i pianista que ha tocat jazz amb els millors des que era molt jove.<\/p>\n

\n

Joanne<\/b> va n\u00e9ixer Joanne Grogan<\/b> <\/a>al sud de Calif\u00f2rnia el 1938, i va comen\u00e7ar a tocar el piano a l’edat de 6 anys. Va ser un piano de cua que, casualment, va apar\u00e9ixer per casa dels seus pares, que la va atreure a les tecles, per\u00f2 \u00abmisteriosament\u00bb va desapar\u00e9ixer i va ser reempla\u00e7at per un petit piano vertical. Les seues primeres lli\u00e7ons van ser un desastre, perqu\u00e8 el professor demanava als estudiants que tocaren exercicis cl\u00e0ssics <\/i>b\u00e0sics. En una entrevista digu\u00e9 que \u00abEsta no era la meua idea del que era la m\u00fasica per a piano!. El que realment volia tocar era el que estava escoltant a la r\u00e0dio. Aix\u00ed que, per descomptat, no vaig practicar\u00bb. <\/i><\/p>\n

I per la r\u00e0dio va comen\u00e7ar a aprendre amb els enregistraments del pianista de Rock&Roll Frankie Carle<\/i>, a qui va imitar mentre s’ensenyava a tocar i improvisar. Va aprendre a utilitzar les dues mans i es va adonar que necessitava instrucci\u00f3 per aprendre. Va estar uns 6 mesos, va copiar al voltant de vuit dels solos i els va memoritzar. Va aprofitar per tocar a les funcions de l’escola quan tenia 11 anys guanyant els seus primers diners com a m\u00fasica mentre tocava en una big band a l’estil de Glenn Miller<\/b> a la seua ciutat.<\/p>\n

El seu talent no va passar desapercebut i va ser acceptada al Conservatori de M\u00fasica de Los Angeles<\/i>, per\u00f2 va abandonar per continuar amb el jazz perqu\u00e8 \u00abmassa de l’educaci\u00f3 del dia era inefica\u00e7. Tot el que feien era parlar<\/b> de m\u00fasica. Si no puc veure o fer alguna cosa del que estic aprenent, m’avorrisc molt\u00bb,<\/i> diu la Joanne Brackeen. Ho va deixar tot excepte les lli\u00e7ons de piano, mantenint-les, perqu\u00e8 volia enfrontar-se al repte del piano cl\u00e0ssic.<\/p>\n

A causa de les seues bones qualificacions, va poder crear el seu propi horari, continuar treballant i ser pagada com a professional per actuar. Una rara gesta per a una dona en la d\u00e8cada de 1950.<\/p>\n

\u00abHas de tocar almenys un 10% millor que qualsevol home. Has de saber m\u00e9s. Aix\u00f2 \u00e9s el que dic a les dones\u00bb,<\/u><\/i> va dir Brackeen, \u00abNo hi ha tantes dones al jazz en comparaci\u00f3 amb els homes\u00bb.<\/i><\/p>\n

A finals de la d\u00e8cada de 1950, a l’edat de 20 anys, Joanne <\/a><\/b>ja estava asseguda a jam sessions a Los Angeles, tocant amb pesos pesants com Dexter Gordon <\/b>i actuant amb Charles Lloyd <\/b>o Bobby Hutcherson<\/b>. La seua carrera de jazz comen\u00e7ava amb bona velocitat. Va con\u00e9ixer i es va casar amb el saxofonista Charles Brackeen<\/i> a principis dels anys seixanta i vMiles Davisan tenir quatre fills junts.<\/p>\n

Quan la parella es va traslladar a Nova York a mitjans dels anys 60, Joanne<\/b> va comen\u00e7ar a cridar l’atenci\u00f3 del millor dels int\u00e8rprets de jazz i va treballar amb gent com Woody Shaw i Dave Liebman<\/b>. Divorciada, i contr\u00e0riament a all\u00f2 que sol passar, Joanne mai va deixar la seua carrera durant este per\u00edode en qu\u00e8 es va haver de fer c\u00e0rrec assoles dels seus quatre fills:<\/i> \u201cNo sempre estava criant per\u00f2, mai vaig deixar de tocar\u201d<\/u><\/i>. I va passar els seg\u00fcents anys (1969 – 1972) amb l’excel\u00b7lent banda The Jazz Messengers<\/b>, dirigida per Art Blakey<\/b>. L’Art<\/b> la presentava en p\u00fablic com a \u00abla seua filla adoptiva<\/i>\u00ab, diu Joanne<\/b>, \u201cva ser la primera persona a dir totes les coses que vaig sentir dins meu des que tenia 9 o 10 anys, crec que va influir en tota la meua experi\u00e8ncia musical. \u00ab<\/i>.<\/p>\n

All\u00f2 m\u00e9s curi\u00f3s va ser com en va formar part de The Jazz Messengers<\/b>. Estava en una actuaci\u00f3 seua i, en un intermedi, es va acostar i va demanar la deixaren tocar i el pianista li deix\u00e0 el seu lloc.<\/i> En acabar, l’Art <\/b>es va dirigir a ella per contractar-la<\/i>. Va ser l’\u00fanica dona en tocar amb els Messengers<\/b>.<\/p>\n

Es va convertir en una de les pianistes m\u00e9s lloades de l’\u00e8poca, treballant extensament amb les llegendes del saxofon com Joe Henderson<\/b> (tres anys) i Stan Getz <\/b>(dos anys).<\/p>\n

A mitjans dels anys setanta, Joanne Brackeen<\/a> <\/b>ja liderava els seus propis grups<\/i>. Es va establir com a pianista i compositora d’avantguarda a les seues aparicions a tot el m\u00f3n,\u00a0 consolidant la seua reputaci\u00f3 com una de les m\u00e9s innovadores i din\u00e0miques dels pianistes. Els seus trios<\/i> van comptar amb int\u00e8rprets destacats com Eddie G\u00f3mez, Jack DeJohnette, Billy Hart<\/b> i altres. \u00abHi hhttps:\/\/grokipedia.com\/page\/Joanne_Brackeen#discographya una mena de sentiment que rep de certs artistes, com Ornette Coleman, on no t’avorreixes escoltant-los\u00bb<\/i>, afirma Joanne,<\/b> dient que la seua m\u00fasica es nega a quedar-se quieta. \u00abNo vull mirar el color vermell durant una hora. Per qu\u00e8 no puc tenir diferents colors? M\u2019agrada que la meua m\u00fasica tinga esta sensaci\u00f3, diferents colors\u00bb.<\/i><\/p>\n

La trobada amb esta excel\u00b7lent pianista m’ha dut a fer que li dedique dos programes<\/u><\/i>. El primer \u00e9s el de hui.<\/p>\n

Es tracta del debut en solitari de la pianista en 1975<\/a><\/i>\u00a0,<\/a>que la va mostrar movent-se en un fons post-bop \u00aba la forma de Blakey, Joe Henderson, etc<\/i>.\u00bb, per\u00f2 sempre amb un clar segell personal.<\/u><\/i> Va estar gravat el 1975, l’any en qu\u00e8 va deixar el grup de Joe Henderson<\/b> per al de Stan Getz<\/b>. s’anomena \u00abSnooze<\/a>\u00ab<\/b><\/i> i va comptar amb els talents de Cecil McBee<\/b> al contrabaix i Billy Hart<\/b> a la bateria, dos dels seus m\u00e9s habituals acompanyants a les gravacions al llarg de tota la seua discografia. Les peces que s’escolten s\u00f3n una mescla de seues i altres com Nefertiti<\/i> de Wayne Shorter<\/b>, i Circles i Old Devil Moon <\/i>de Miles Davis<\/b>.<\/p>\nhttp:\/\/www.caminsdelamusica.net\/programes\/camins736-JoanneBrackeen1-snooze.mp3<\/a><\/audio>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Joanne Brackeen \u00e9s una compositora i pianista que ha tocat jazz amb els millors des que era molt jove. Joanne va n\u00e9ixer Joanne Grogan al sud de Calif\u00f2rnia el 1938, i va comen\u00e7ar a tocar el piano a l’edat de 6 anys. Va ser un piano de cua que, casualment, va apar\u00e9ixer per casa dels<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":11611,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[791],"tags":[849,1451,819,801],"class_list":["post-11610","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-podcast","tag-els-camins-de-la-musica","tag-joanne-brackeen","tag-musica","tag-podcast"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11610","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11610"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11610\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11611"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11610"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11610"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11610"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}