{"id":11571,"date":"2025-12-11T18:00:38","date_gmt":"2025-12-11T16:00:38","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=11571"},"modified":"2025-12-11T16:54:18","modified_gmt":"2025-12-11T14:54:18","slug":"els-camins-de-la-musica-una-afortunada-sorpresa-tous-les-matins-du-monde-i-jordi-savall-11-12-25","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/els-camins-de-la-musica-una-afortunada-sorpresa-tous-les-matins-du-monde-i-jordi-savall-11-12-25\/","title":{"rendered":"Els Camins de la M\u00fasica. Una afortunada sorpresa: \u00abTous les matins du monde\u00bb i Jordi Savall 11\/12\/25"},"content":{"rendered":"

L’any 1991 va tindre un especial significat per a Jordi Savall<\/a><\/b> i la m\u00fasica barroca.<\/i> En efecte, en eixe any es va estrenar la pel\u00b7l\u00edcula \u00abTous les Matins<\/span> du Monde<\/span>\u00ab,<\/a><\/i> dirigida pel franc\u00e9s Alain Corneau<\/i> on, el gui\u00f3, basat en una novel\u00b7la de Pascal Quignard<\/i>, es narrava la hist\u00f2ria, fonamentalment, de dos m\u00fasics barrocs francesos, Marin Marais<\/a><\/b> i del seu mestre \u00a0Jean de Sainte-Colombe<\/a>, <\/b>conegut a l’\u00e8poca com\u00a0<\/b>Le<\/span>Ma\u00eetre (El Mestre de Sainte-Colombe)<\/i><\/p>\n

\n

M\u00fasics coneguts<\/span> i reconeguts en el seu temps, el llargu\u00edssim regnat de Lluis<\/span> XIV<\/a><\/b>, el Rei Sol <\/i>que, amant de la m\u00fasica, va promocionar al llarg del seu regnat una gran multitud de m\u00fasics a la seua cort<\/i>, d’<\/span>entre els quals, al mateix nivell de popularitat i abund\u00e0ncia productiva, es trobaven Marin Marais i Jean-Baptiste Lully, arribant ambd\u00f3s a dirigir les principals formacions musicals de la cort.<\/p>\n

La fortuna va voler que el director del film demanara a un m\u00fasic catal\u00e0 que li fera la banda sonora: Jordi Savall<\/a><\/b>. Nascut l’u d’agost de 1941, Savall <\/b>ja era aleshores un m\u00fasic reconegut com a director i investigador especialitzat en l’anomenada \u00abm\u00fasica antiga\u00bb, <\/a><\/i>entenent com a tal el barroc i les \u00e8poques anteriors. La idea del director no era fer una banda sonora a l’\u00fas, sin\u00f3 que, en una co\u0140<\/span>.laboraci\u00f3<\/span> estreta amb Savall,<\/b> el que volia era que les m\u00fasiques que sonaren foren adients al moment hist\u00f2ric i les circumst\u00e0ncies dels personatges, de manera que quan aquests estaven interpretant una pe\u00e7a la m\u00fasica estiguera perfectament d’acord amb la hist\u00f2ria i moments narrats.<\/p>\n

Sorprenentment per al director i tots els seus participants, la pel\u00b7l\u00edcula va ser un \u00e8xit arrabassador<\/i> a Fran\u00e7a i en molts altres pa\u00efsos i. La m\u00fasica va ser interpretada i dirigida per Jordi Savall<\/b> <\/a>a un petit grapat de set m\u00fasics reunits sota el nom de Le Concert des Nations<\/i>, d’entre els quals destacarem a la seua esposa, la soprano Montserrat<\/span>Figueras<\/span><\/b> <\/a>i el virtu\u00f3s violinista Fabio<\/span> Biondi<\/span><\/a><\/b>, en formacions variades. Els instruments que es varen utilitzar per recrear el so escaient a aquella m\u00fasica barroca eren dues sopranos, un viol\u00ed, tres violes \u00abde gamba\u00bb, entre elles la del mateix Jordi Savall, una tiorba i un clavec\u00ed,<\/i> alguns d’ells originals de l’\u00e8poca.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, el disc amb la banda sonora va escalar els primers llocs de les llistes dels m\u00e9s venuts, al costat dels \u00eddols pop de l’\u00e8poca, provocant un renaixement de l’inter\u00e9s per la m\u00fasica barroca i anteriors que, aleshores, tamb\u00e9 estaven treballant de forma especial persones com Tom Koopman<\/span>, William Christie o Nikolaus Harnoncourt, per\u00f2 que no havien arribat a un p\u00fablic tan ampli com el que va aconseguir la banda sonora de \u00abTou<\/i><\/span>s les Matins<\/span> du Monde<\/span>\u00ab<\/span>.<\/i><\/p>\n

Aix\u00f2 va suposar una enorme empenta a la popularitat, tant del m\u00fasic com de l’\u00e8poca musical que conreava, generant una onada d’inter\u00e9s per part d’una gran quantitat de m\u00fasics joves que es varen interessar i conrear aquelles m\u00fasiques \u00abantigues\u00bb<\/i> a les quals les modes i una certa prefer\u00e8ncia generalitzada en els segles XIX i XX per la m\u00fasica del per\u00edode rom\u00e0ntic, des de Beethoven<\/b> \u00abcap endavant<\/i>\u00ab, quasi ignorant les de Bach \u00abcap enrere\u00bb. <\/i><\/p>\n

No puc ac\u00ed deixar de destacar que, d’entre aquella gent que ara i ac\u00ed, al Pa\u00eds Valenci\u00e0, es dedica a estes<\/span> m\u00fasiques, destaquen per a mi dues formacions de talla internacional, \u00abLa Capella de Ministrers<\/a><\/b>\u00ab, dirigida per Carles Magraner<\/b> i \u00abL’Harmonia del Parn\u00e0s\u00bb <\/a><\/b>que sota la batuta de Marian Rosa Montagut<\/b> han arribat a uns nivells d’excel\u00b7l\u00e8ncia reconeguda mundialment.<\/p>\n

Evidentment, tota la m\u00fasica barroca francesa no es resumeix en la que sona al programa. La recollida a la banda sonora, en seguir els passos de l’acci\u00f3 cinematogr\u00e0fica, resulta en general molt intimista, per\u00f2 d’una intensitat interpretativa i una densitat emotiva que t’endinsa en el m\u00f3n dels protagonistes i et corpr\u00e9n.<\/p>\n

El pr\u00f2xim programa continuarem amb el tema.<\/p>\nhttp:\/\/www.caminsdelamusica.net\/programes\/camins735-savall-matins-du-monde.mp3<\/a><\/audio>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’any 1991 va tindre un especial significat per a Jordi Savall i la m\u00fasica barroca. En efecte, en eixe any es va estrenar la pel\u00b7l\u00edcula \u00abTous les Matins du Monde\u00ab, dirigida pel franc\u00e9s Alain Corneau on, el gui\u00f3, basat en una novel\u00b7la de Pascal Quignard, es narrava la hist\u00f2ria, fonamentalment, de dos m\u00fasics barrocs francesos,<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":11572,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[791],"tags":[849,1442,819,801],"class_list":["post-11571","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-podcast","tag-els-camins-de-la-musica","tag-jordi-savall","tag-musica","tag-podcast"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11571","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11571"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11571\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11572"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11571"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11571"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11571"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}