La quantitat de m\u00fasiques i m\u00fasics que es dediquen al jazz als EE.UU. \u00e9s tan gran que no totes eixes personalitats arriben a ser conegudes fora dels l\u00edmits del seu pa\u00eds. Al programa ja hem dedicat programes a algunes d’eixes persones, de mestria reconeguda i respectada pels professionals i afeccionats nord-americans, que no sempre aconsegueixen que el seu reconeixement ultrapasse les fronteres.<\/p>\n
Ja feia algun temps que li seguia la pista a una dona, Jane Ira Bloom<\/a><\/b>, dominadora del saxo soprano i reconeguda mestra de l’instrument, a la que li volia dedicar algun programa. Em cridava l’atenci\u00f3 el seu so personal, caracter\u00edstic, matisat, i la seua utilitzaci\u00f3, de forma espor\u00e0dica per\u00f2 ja des de feia temps, de les possibilitats que l’electr\u00f2nica musical<\/a>t\u00e9 a l’hora de treballar els sons naturals dels instruments. Per altra part, el seu al\u00e9 musical, sempre vorejant els l\u00edmits<\/i> del \u00abso est\u00e0ndard<\/i>\u00bb i les seues col\u00b7laboracions amb m\u00fasics d’arreu del m\u00f3n emparellant el seu saxo amb altres instruments de latituds variades no m’havien passades desapercebudes.<\/p>\n Fa poc, espigolant la seua discografia, vaig trobar una gravaci\u00f3 reeditada recentment en CD, en la que feia duo amb un pianista que jo desconeixia,\u00a0Fred Hersch<\/b><\/a>\u00a0per\u00f2 que tamb\u00e9 resulta que \u00e9s un mestre del piano, dominador tant de la m\u00fasica anomenada cl\u00e0ssica com d’una \u00e0mplia varietat d’estils en el que, predominantment, destaca com a m\u00fasic de jazz. El seu mestratge \u00e9s amplament reconegut i, com a mostra del respecte que li t\u00e9 el m\u00f3n professional, cal destacar que el super-reconegut pianista Brad Mehldau<\/b>, ha declarat en diverses ocasions que l’ombra de Fred Hersch<\/a> <\/b>sempre ha estat present per a ell, sobretot en l’aspecte de la t\u00e8cnica pian\u00edstica.<\/p>\n L’escolta del disc em va encantar amb el so perfecte, tranquil i ben dominat del saxo de la Jane Ira Bloom, aix\u00ed com l’originalitat de la seua m\u00fasica de la qual n’\u00e9s autora en alguna de les peces, amb moments de caire t\u00edpicament postbop<\/i> junt amb altres que voregen el free<\/i>.<\/p>\n Respecte a l’altre membre del duo, el pianista Fred Hersch<\/b>, tamb\u00e9 autor d’algunes de les obres del disc, es compenetra perfectament amb la sonoritat del saxo de la Jane Ira Bloom<\/b>, en una s\u00e8rie de m\u00fasiques que, sense escarafalls de llu\u00efment t\u00e8cnic, m\u00e9s a\u00efna pel contrari, creen una atmosfera encisadora, que ens penetra, ens agafa, que ens resulta enormement atractiva.<\/p>\n El nombre de reconeixements<\/a>\u00a0i guardons<\/a> d’ambd\u00f3s \u00e9s aclaparador, sobretot de revistes especialitzades i associacions jazz\u00edstiques v\u00e0ries, que destaquen l’enorme respecte que se’ls t\u00e9 al m\u00f3n del jazz.<\/p>\n El seu encontre professional, amb gira inclosa, va durar uns tres anys entre els 1982 i 1985. Va ser el 1984 quan varen gravar un disc anomenat \u00abAs One<\/a>\u00ab<\/b><\/i>, publicat l’any seg\u00fcent, que \u00e9s el que vos propose hui.<\/p>\n Com que la m\u00fasica del disc, com ja he comentat, resulta especialment encisadora, he optat per posar el disc complet sense tallar la seua escolta amb la meua veu, per no trencar la \u00abm\u00e0gia<\/i>\u00bb de l’ambient que crea. N’estic segur que gaudireu de la seua escolta com la vaig gaudir jo.<\/p>\n Recomane especialment la darrera pe\u00e7a, anomenada \u00abJaneology<\/i>\u00bb on, encara que figura com a autor el Fred Hersch<\/b>, n’\u00e9s una catifa estesa pel pianista per a que la Jane Ira Bloom <\/b>puga esplaiar-se en una intervenci\u00f3 tant inspirada com llu\u00efda t\u00e8cnicament. Una petita joia.<\/p>\n