repertori:
\nzeca medeiros – estilha\u00e7ada piet\u00e1 – uma prece pela palestina \u00b7 2o25
\na garota n\u00e2o – alaska \u00b7 ferry gold, 2o25
\na garota n\u00e2o – fronteiras invis\u00edveis \u00b7 ferry gold, 2o25
\ncoro das mulheres da f\u00e1brica – filha da m\u00e3e + baixa, rasa, riba! 2o24
\ncrua – can\u00e7\u00e3o beiroa \u00b7 2o25
\ncarminho – can\u00e7\u00e3o \u00e0 ausente \u00b7 2o25
\ncarminho – balada do pa\u00eds que d\u00f3i \u00b7 2o25
\nesteves sem metaf\u00edsica – n\u00e3o sei ter-te \u00b7 de.bu.te. 2o25
\ncatarina marques – letra para um hino \u00b7 enquanto, 2o2o
\nmaria augusta – minha m\u00e3e eu canto a noite \u00b7 fiz do fado a minha sorte, 2o18
\nlina_ & marco mezquida – confidencial \u00b7 fado, 2o25
\nlina_ & jules maxwell – n\u00e3o deixei de ser quem sou \u00b7 terra m\u00e2e, 2o25
\ncristina branco – de n\u00e3o saber o que me espera \u00b7 mulheres d’abril, 2o25
\nmiguel ara\u00fajo i ant\u00f3nio zambujo – quem? \u00b7 c\u00ea barra, 2o25
\n——————————————–
\n1 zeca medeiros – estilha\u00e7ada piet\u00e1 – uma prece pela palestina \u00b7 2o25<\/p>\n
d’eixe portugal que interessa lliure, divers, emp\u00e0tic i solidari<\/p>\n
zeca medeiros: veu, lletra i m\u00fasica
\njorge a. silva: arranjament, piano, acordi\u00f3 i baix; gil alves: flautes
\nminha pobre prece la meua pobra preg\u00e0ria
\na prantear a terra esquecida plantant la terra oblidada
\na recusar a guerra prometida rebutjant la guerra promesa
\nabandonada palestina palestina abandonada
\n(nas sombras de um negro v\u00e9u) (a les ombres d’un vel negre)
\num rio de sangue un riu de sang
\nnos olhos de um menino als ulls d’un xiquet
\nno rosto de uma m\u00e2e de olhar ausente a la cara d’una mare amb la mirada absent
\nestilha\u00e7ada piet\u00e1 pietat destrossada
\n(nas sombras de um negro c\u00e9u) (a les ombres d’un cel negre)
\nn\u00e2o ha paz n\u00e2o ha sossego no hi ha pau, no hi ha descans
\ns\u00f3 esse \u00f3dio cego nom\u00e9s aquest odi cec
\ne esta nossa indifer\u00e9ncia t\u00e2o cruel i la nostra cruel indifer\u00e8ncia
\nvoam aves de rapinha volen aus rapinyaires
\no caos, a ruinanesta terra caos, ru\u00efna en aquesta terra
\nn\u00e2o ha leite nem ha mel no hi ha llet ni mel
\nneste ch\u00e2o onde caim matou abel en aquesta terra on ca\u00edn va matar abel
\n2 a garota n\u00e2o – alaska \u00b7 ferry gold, 2o25
\nseguim sentit temes del nou disc de a garota n\u00e2o, ferry gold
\nalaska, una composici\u00f3 de jo\u00e3o quadros, que diu \u00bb tot comen\u00e7a amb una carretera que acaba a alaska\u00bb com a destinaci\u00f3 final, on un r\u00e8tol diu \u00abdeixa els teus somnis aqu\u00ed\u00bb. la can\u00e7\u00f3 transforma la vida en un viatge, on tot el que passa abans d’arribar a alaska esdev\u00e9 una met\u00e0fora de la recerca incessant de nous inicis, la transformaci\u00f3 interior i la necessitat de centrar-se en fer realitat els somnis
\nfronteres invisibles, amb un fragment del \u00abpoema a jorge amado\u00bb de no\u00e9mia de sousa, llan\u00e7a una cr\u00edtica morda\u00e7 de les fronteres, ja siguin f\u00edsiques, pol\u00edtiques o ideol\u00f2giques. amb frases com \u00abquantes morts encara caben a la frontera?\u00bb i \u00absempre hi ha alg\u00fa que dispara a alg\u00fa que no vol\u00bb, la can\u00e7\u00f3 denuncia la viol\u00e8ncia silenciosa i expl\u00edcita que resulta de les decisions d’aquells que dibuixen els mapes i controlen les vides i les morts d’aquells que busquen una vida millor
\nva escriure la can\u00e7\u00f3 ‘fronteres invisibles’ en un viatge a gal\u00edcia, el 21 d’octubre de 2o24, l’endem\u00e0 de l’assassinat racista de la psp policia portuguesa odair moniz, capverdi\u00e0 de 43 anys
\na garota enraonava \u00abno hi ha controls fronterers per anar a espanya, per\u00f2 dins de portugal tenim les fronteres invisibles de la ra\u00e7a\u00bb
\n(no\u00e9mia de sousa (1926 maputo – 2oo2 cascais, portugal), va exercir una gran influ\u00e8ncia en la poesia mo\u00e7ambiquesa, i va ser coneguda com la \u00abmare de les poetes mo\u00e7ambiques\u00bb. la seua obra po\u00e8tica representa la resist\u00e8ncia de les dones africanes i la lluita del poble mo\u00e7ambiqu\u00e8s per la llibertat. no\u00e9mia de sousa va publicar els seus poemes en diaris com el brado africano. tot i influir en diverses generacions de poetes, nom\u00e9s va publicar un llibre, \u00absangue negro\u00bb, format per 49 poemes escrits entre 1948 i 1951. l’obra va ser publicada el 2oo1 per l’associaci\u00f3 d’escriptors mo\u00e7ambiquesos)
\n3 a garota n\u00e2o – fronteiras invis\u00edveis \u00b7 ferry gold, 2o25
\nal seu concert al festival avante, a garota n\u00e2o convid\u00e0 a l’escenari un cor de dones
\nen refer\u00e8ncia al moviment obrer de les f\u00e0briques del segle xix, el coro das mulheres da f\u00e1brica (cor de dones de la f\u00e0brica) \u00e9s un grup intergeneracional de dones que canten seguint la tradici\u00f3 de la polifonia femenina popular. el cor va ser fundat el 2o22 pel desig de v\u00e2nia couto de crear un espai per a les dones a la regi\u00f3 central. avui, amb una cinquantena de dones que es reuneixen setmanalment a l’atelier a f\u00e1brica de coimbra, el cor de dones de la f\u00e0brica reviu el sentit de comunitat a trav\u00e9s de les can\u00e7ons tradicionals cantades per treballadores del camp
\n4 coro das mulheres da f\u00e1brica – filha da m\u00e3e + baixa, rasa, riba! 2o24
\ndins de les dones del cor de la f\u00e0brica hi s\u00f3n les membres de la banda de porto alegre crua liliana abreu, b\u00e1rbara trabulo i rita s\u00f3, que duen a terme tallers de construcci\u00f3 d’adufes, els tabals tradicionals de la comarca (en associaci\u00f3 amb el grup d’etnografia i folklore de l’acad\u00e8mia de coimbra (gefac) i la mateixa catrapum catrapeia )
\nper commemorar un altre dia mundial de la m\u00fasica, l’1 d’octubre, crua (un grup de sis dones urbanes que \u00abcreen i componen m\u00fasica a partir de la tradici\u00f3 oral i l’adufe\u00bb) va agafar una can\u00e7\u00f3 que el cantautor de porto alegre jo\u00e3o l\u00f3io va escriure originalment el 1987, \u00aba can\u00e7\u00e3o beiroa\u00bb, reinventant-la \u00aben una interpretaci\u00f3 musical i pol\u00edtica, un manifest art\u00edstic contra la xenof\u00f2bia, el racisme i els retrocessos democr\u00e0tics per l’auge de l’extrema dreta\u00bb
\n(abans el novembre de 2o24, les crua agafaren una can\u00e7\u00f3 de la beira baixa, \u00abmoda da tosquia\u00bb, i la va portar als carrers de porto, gravant un videoclip dirigit per tiago pereira i abel andrade. i poc despr\u00e9s, al desembre, van publicar una altra can\u00e7\u00f3 tradicional, \u00abcan\u00e7\u00e3o da vindima\u00bb
\ncrua s\u00f3n; ana beiradomar, b\u00e1rbara trabulo, diana ferreira martins, liliana abreu, raquel melo i rita s\u00f3
\na can\u00e7\u00e2o beiroa compta amb un sample d’o gringo sou eu (amb el suport de tropikaustica) el videoclip presenta \u00ab16 migrants i refugiats que viuen a porto, que esdevenen un cos pol\u00edtic i po\u00e8tic en aquesta obra, alguns fins i tot incapa\u00e7os d’identificar-se per motius de seguretat\u00bb)
\n5 crua – can\u00e7\u00e3o beiroa \u00b7 2o25
\n6 carminho – can\u00e7\u00e3o \u00e0 ausente \u00b7 2o25
\ncarminho acaba de publicar dos aven\u00e7os d’un nou disc, can\u00e7\u00e2o \u00e0 ausente i balada do pa\u00eds que d\u00f3i
\ncan\u00e7\u00e2o \u00e0 ausente (can\u00e7\u00f3 per la absent), composta i produ\u00efda per carminho amb lletra del poeta portugu\u00e8s pedro homem de mello, d’uns versos publicats el 1939 que retrataven la tensi\u00f3 entre l’esperan\u00e7a de l’amor i la frustraci\u00f3 de l’abs\u00e8ncia
\nbalada do pa\u00eds que d\u00f3i amb m\u00fasica de carminho i versos de la poeta ana hatherly (porto 1929-lisboa 2o15) escrits els anys seixanta mentre portugal sufria una dictadura esfere\u00efdora que empeny\u00e9 molta gent a viure a l’exili
\nla can\u00e7\u00f3 combina guitarres portugueses i el\u00e8ctriques, mellotron i vocoder (tocat per carminho)
\nbalada do pa\u00eds que d\u00f3i (antologia da poesia experimental portuguesa: anos 6o – anos 8o)
\no barco vai
\no barco vem
\nportugu\u00eas vai
\nportugu\u00eas vem
\no corpo cai
\no corpo d\u00f3i
\nportugu\u00eas vai
\nportugu\u00eas cai
\no barco vai
\no barco vem
\nportugu\u00eas vai
\nportugu\u00eas vem
\no pa\u00eds cai
\no pa\u00eds d\u00f3i
\no tempo vai
\no tempo d\u00f3i
\nportugu\u00eas cai
\nportugu\u00eas vai
\nportugu\u00eas sai
\nportugu\u00eas d\u00f3i
\nel vaixell se’n va
\nel vaixell torna
\nel portugu\u00e8s se’n va
\nel portugu\u00e8s ve
\nel cos cau
\nel cos fa mal
\nel portugu\u00e8s se’n va
\nel portugu\u00e8s cau
\n(el vaixell se’n va
\nel vaixell ve
\nel portugu\u00e8s se’n va
\nel portugu\u00e8s arriba)
\nel pa\u00eds cau
\nel pa\u00eds fa mal
\nel temps se’n va
\nel temps fa mal
\nel portugu\u00e8s cau
\nel portugu\u00e8s se’n va
\nel portugu\u00e8s marxa
\nel portugu\u00e8s fa mal
\n7 carminho – balada do pa\u00eds que d\u00f3i \u00b7 2o25<\/p>\n
presentem \u00abde.bu.te.\u00bb el disc debut (publicat el juny) de l’escriptora i poeta teresa esteves da fonseca que com a cantant es diu esteves sem metaf\u00edsica
\n(que toc\u00e0 el 27 de setembre a la casa capit\u00e3o de lisboa, telogenada per branco)
\n\u00abde.bu.te.\u00bb \u00e9s el resultat de cinc anys de composici\u00f3, experimentaci\u00f3 i maduraci\u00f3 art\u00edstica. l’\u00e0lbum es presenta com un gest inaugural, \u00edntim i sense concessions, on les paraules, les emocions i la llibertat es creuen a la recerca d’un llenguatge sonor propi. produ\u00eft per sebasti\u00e3o macedo (principe), acompanyant l’escriptura amb atmosferes texturals, din\u00e0miques i emocionalment denses, molt ecl\u00e8ctiques a cavall entre l’indie pop i el pop alternatiu
\nles lletres s\u00f3n un dels elements centrals de \u00abde.bu.te\u00bb, reflectint la formaci\u00f3 liter\u00e0ria de teresa i la seua traject\u00f2ria en la poesia. autora del llibre \u00abdeath has no country\u00bb (2o23), l’artista aporta a la m\u00fasica un cos po\u00e8tic que inscriu les experi\u00e8ncies d’una dona, un \u00e9sser espiritual i un cos en transformaci\u00f3. \u00abparle del desig i la promesa, de l’addicci\u00f3 i la gl\u00f2ria, de l’\u00e0nima i la carn. sempre intento escriure amb sinceritat, fins i tot si aix\u00f2 significa despullar-me de la vergonya o dels auto prejudicis\u00bb, comparteix
\nabans del llan\u00e7ament de l’\u00e0lbum, el senzill \u00absobria\u00bb es va publicar el 22 de maig. descrit com \u00abun himne a la joventut imprudent\u00bb, va resultar ser la can\u00e7\u00f3 m\u00e9s accessible de l’\u00e0lbum i tamb\u00e9 el seu primer impuls creatiu. la can\u00e7\u00f3 es basa en versos senzills i una atmosfera et\u00e8ria, preparant el cam\u00ed per a la resta de l’obra
\n8 esteves sem metaf\u00edsica – n\u00e3o sei ter-te<\/p>\n
letra para um hino de manuel alegre contingut al seu llibre \u201co canto e as armas\u201d de 1967. la seua obra va ser censurada per la dictadura assassina de salazar, per\u00f2 els seus poemes van passar de m\u00e0 en m\u00e0 en c\u00f2pies clandestines i van ser cantats per zeca afonso i adriano correia de oliveira, convertint-se en emblemes de la lluita per la llibertat.
\nexiliat a alg\u00e8ria, manuel va tornar a portugal poc despr\u00e9s del 25 d’abril
\nla recitaci\u00f3 de catarina marques est\u00e0 continguda al seu \u00e0lbum del 2o2o \u201cenquanto\u201d, amb la bellesa de la seua veu i la llengua portuguesa
\nper resistir la regressi\u00f3 democr\u00e0tica que s’acosta, enfronteu-vos a l’odi, la xenof\u00f2bia i el racisme. defenseu els valors i les conquestes de l’abril
\nsempre, abril!
\nlletra de letra para um hino:
\n\u00e9 poss\u00edvel falar sem um n\u00f3 na garganta
\n\u00e9 poss\u00edvel amar sem que venham proibir
\n\u00e9 poss\u00edvel correr sem que seja fugir
\nse tens vontade de cantar n\u00e3o tenhas medo: canta
\n\u00e9 poss\u00edvel andar sem olhar para o ch\u00e3o
\n\u00e9 poss\u00edvel viver sem que seja de rastos
\nos teus olhos nasceram para olhar os astros
\nse te apetece dizer n\u00e3o grita comigo: n\u00e3o
\n\u00e9 poss\u00edvel viver de outro modo
\n\u00e9 poss\u00edvel transformares em arma a tua m\u00e3o
\n\u00e9 poss\u00edvel o amor. \u00e9 poss\u00edvel o p\u00e3o
\n\u00e9 poss\u00edvel viver de p\u00e9
\nn\u00e3o te deixes murchar, n\u00e3o deixes que te domem
\n\u00e9 poss\u00edvel viver sem fingir que se vive
\n\u00e9 poss\u00edvel ser homem
\n\u00e9 poss\u00edvel ser livre livre livre<\/p>\n
\u00e9s possible parlar sense un nus a la gola
\n\u00e9s possible estimar sense ening\u00fa que ho prohiba
\n\u00e9s possible c\u00f3rrer sense haver de fugir
\nsi tens ganes de cantar, no tinguis por: canta
\n\u00e9s possible caminar sense mirar a terra
\n\u00e9s possible viure sense arrossegar-se
\nels teus ulls van n\u00e9ixer per mirar les estrelles
\nsi tens ganes de dir que no, crida amb mi: no
\n\u00e9s possible viure d’altra manera
\n\u00e9s possible convertir la m\u00e0 en una arma
\nl’amor \u00e9s possible. el pa \u00e9s possible
\n\u00e9s possible viure en peu
\nno et deixis marcir, no deixis que et domestiquen
\n\u00e9s possible viure sense fingir
\n\u00e9s possible ser persona
\n\u00e9s possible ser lliure, lliure, lliure
\n9 catarina marques – letra para um hino \u00b7 enquanto, 2o2o<\/p>\n
la versi\u00f3 del fado menor que descobrirem el 2o16 amb la lletra de vasco de lima couto minha m\u00e2e eu canto a noite cantat per la sara correia i maria em\u00edlia reis tornaren a posar de moda i des d’aleshores se gravaren moltes versions com aquesta que hem descobert d’una fadista que encara no havia sonat al programa
\nmaria augusta bessa, fadista oblidada que falt\u00e0 el 2o2o, public\u00e0
\nmeu cora\u00e7\u00e3o anda negro, casette 1992
\ncom a maria augusta
\nrelembrar o passado, casette
\nfiz do fado a minha sorte, cd 2o18
\n1o maria augusta – minha m\u00e3e eu canto a noite \u00b7 fiz do fado a minha sorte, 2o18
\n11 lina_ & marco mezquida – confidencial \u00b7 fado, 2o25<\/p>\n
encara interpretant fado cam\u00f5es (quart disc publicat gener de 2o24) als escenaris, lina t\u00e9 dos nous \u00e0lbums: un amb jules maxwell (dead can dance) i un altre amb el pianista marco mezquida que us presentarem el passat abril i del que acabem de sentir confidencial
\nabans de donar-se a con\u00e8ixer amb la c\u00e8lebre i guardonada lina_raul refree, la cantant de fado lina tenia una hist\u00f2ria amb el fado
\ncarolina cardoso rodrigues nascuda a hamburg el 1984 de pares de tr\u00e1s-os-montes que van emigrar a alemanya, va venir a portugal amb ells als cinc mesos. des de ben petita, va comen\u00e7ar a escoltar fados (a trav\u00e9s del seu pare, que els cantava, o a trav\u00e9s dels discos de la seva \u00e0via) i can\u00e7ons del can\u00e7oner popular portugu\u00e8s (a trav\u00e9s de sa mare). va estudiar cant d’\u00f2pera dels 15 als 21 anys, per\u00f2 va ser el fado el que la va captivar, i m\u00e9s tard va gravar dos \u00e0lbums amb el seu propi nom, carolina: carolina (2o14) i encantado (2o17). fins que una col\u00b7laboraci\u00f3 amb el productor i m\u00fasic catal\u00e0 raul refree, amb l’\u00e0lbum esmentat lina_raul refree (2o2o), li va aportar l’aclamaci\u00f3 de la cr\u00edtica i el reconeixement internacional. aix\u00f2 va implicar un canvi de nom, escur\u00e7at a lina i escrit en maj\u00fascules: lina_, com si, deixant vacant l’espai de col\u00b7laboraci\u00f3 inicialment ocupat per refree, altres noms poguessin venir a ocupar-lo
\n12 lina_ & jules maxwell – n\u00e3o deixei de ser quem sou \u00b7 terra m\u00e2e, 2o25
\ncristina branco anuncia nou \u00e0lbum que sortir\u00e0 en dues setmanes
\nmulheres d’abril il\u00b7lumina les dones sobre les quals va cantar jos\u00e9 afonso, les seues narracions \u00edntimes i la visi\u00f3 progressista del compositor sobre els rols de les dones en una societat canviant
\nel disc inclou vuit composicions emblem\u00e0tiques: \u00abendechas a b\u00e1rbara escrava\u00bb, \u00abde n\u00e2o saber o que me espera\u00bb, \u00abcan\u00e7\u00e2o do desterro\u00bb, \u00abteresa torga\u00bb, \u00abcan\u00e7\u00e2o da paci\u00eancia\u00bb, \u00abmulher da erva\u00bb, \u00abverdade e mentira\u00bb i \u00abverdes s\u00e3o os campos\u00bb
\n13 cristina branco – de n\u00e3o saber o que me espera \u00b7 mulheres d’abril, 2o25<\/p>\n
a radioklara.org trobar\u00e0s:
\nrecolzament de l’associaci\u00f3:
\nmitjan\u00e7ant teaming, paypal, transfer\u00e8ncia o bizum 12416 (codi de donaci\u00f3)
\ngraella de programes i podcast
\narticles i not\u00edcies d’actualitat
\nagenda de mobilitzacions i convocat\u00f2ries socials
\nmiguel ara\u00fajo llan\u00e7\u00e0 la setmana passada quem? amb ant\u00f3nio zambujo
\nfa poc havia publicat \u00absaudade\u00bb amb os quatro e meia i \u00abfazer can\u00e7\u00f5es\u00bb amb rui veloso aven\u00e7os de l’ep c\u00ea barra, un projecte de col\u00b7laboraci\u00f3 especial que reuneix artistes i amics de sempre en un gest de celebraci\u00f3 i germanor
\nmiguel ara\u00fajo: veu principal, guitarres ac\u00fastiques i el\u00e8ctriques
\nant\u00f3nio zambujo: veu principal
\njo\u00e3o sampayo: piano; jo\u00e3o s\u00f3: guitarra slide, sons ambientals, teclats, cors
\nlletra de quem?
\nquem \u00e9 que garante que houve um deus que de rompante
\np\u00f4s o c\u00e9u, o sol e a lua em movimento?
\nquem \u00e9 que assegura
\nque \u00e9 do acaso a desventura
\nde uma sina, como um saco solto ao vento?
\nquem \u00e9 que atesta
\nque uma ruga a mais na testa
\nnasce em v\u00e3o ou \u00e9 um sulco de um caminho?
\nquem \u00e9 que certifica
\nnalgum mapa, aonde fica,
\ncom o x da cruz, o fim de algum destino?
\ncomo pode algu\u00e9m dar cr\u00e9dito
\na tudo aquilo em que acredita?
\nse tudo \u00e9 por um triz
\nse tudo \u00e9 por um fio
\ncomo \u00e9 que algu\u00e9m se pode fiar
\nem confiar?
\nquem por baixo assina
\nsalmo ou pr\u00e9dica divina
\ne ensina sobre os anjos e os dem\u00f3nios?
\nquem \u00e9 que olhou pro c\u00e9u
\ne s\u00f3 viu eterno breu
\nonde outros viram ursas, capric\u00f3rnios?
\nquem viu que tudo \u00e9 v\u00e1rio
\ne tamb\u00e9m o seu contr\u00e1rio
\nnum sim\u00e9trico e perfeito desalinho?
\nse a faca que desmata
\ne desbrava estradas, mata
\ntudo quanto se atravesse no caminho
\ncomo pode algu\u00e9m dar cr\u00e9dito
\na tudo aquilo em que acredita?
\nse tudo e por um triz
\nse tudo \u00e9 por um fio
\ncomo \u00e9 que algu\u00e9m se pode fiar
\nem confiar?
\nen catal\u00e0:
\nqui pot garantir que hi va haver un d\u00e9u que de sobte
\nva posar en moviment el cel, el sol i la lluna?
\nqui pot garantir
\nque la desgr\u00e0cia \u00e9s atzar
\ndel dest\u00ed, com un sac llen\u00e7at al vent?
\nqui pot atestar
\nque una arruga m\u00e9s al front
\nneix en va o \u00e9s un solc en un cam\u00ed?
\nqui pot certificar
\non \u00e9s en algun mapa,
\namb la creu, el final d’algun dest\u00ed?
\ncom pot alg\u00fa donar cr\u00e8dit
\na tot el que creus?
\nsi tot penja d’un fil
\nsi tot penja d’un fil
\ncom pot alg\u00fa confiar
\nen la confian\u00e7a?
\nqui signa
\nsalm o serm\u00f3 div\u00ed
\ni ensenya sobre \u00e0ngels i dimonis?
\nqui va mirar al cel
\ni nom\u00e9s va veure foscor eterna
\non altres van veure \u00f3ssos de peluix, capricorns?
\nqui va veure que tot \u00e9s variat
\ni tamb\u00e9 el seu oposat
\nen un desordre sim\u00e8tric i perfecte? si el ganivet que desforesta
\ni neteja carreteres, mata
\ntot el que creua el cam\u00ed
\ncom pot alg\u00fa creure
\nen tot el que creus?
\nsi tot penja d’un fil
\nsi tot penja d’un fil
\ncom pot alg\u00fa confiar
\nen la confian\u00e7a?
\n14 miguel ara\u00fajo i ant\u00f3nio zambujo – quem? \u00b7 c\u00ea barra, 2o25
\n——————————-
\nel 2010, l’em (economic journal) va declarar que \u00absara correia \u00e9s una jove cosmopolita que, tot i tenir nom\u00e9s 25 anys, ja ha passat moltes nits a les cases de fado de lisboa, on s’ha convertit en una dona. aix\u00f2, naturalment, contribueix enormement a la seva veu i interpretaci\u00f3, que recorda els cl\u00e0ssics, malgrat el seu aire juvenil i modern\u00bb. la jove sara s’ha convertit en una dona forta, poderosa i madura, per\u00f2 sempre mantenint la seva llibertat per ser qui vol i, sobretot, per encantar amb la seva \u00e0nima profundament fado.
\nquan, el gener de 2019, ecletismo musical va entrevistar una artista aleshores gaireb\u00e9 desconeguda, sara correia [llegiu-ne m\u00e9s aqu\u00ed], l’artista va dir que \u00abel fado no canvia la seva veritable ess\u00e8ncia, i abans de fusionar-se, crec que el fado est\u00e0 a la veu\u00bb.
\nel que va fer sara correia el 2025 al coliseu do porto \u00e9s la prova que quan la veu, l’\u00e0nima i la bellesa de l’art s’uneixen, es pot experimentar un moment realment \u00fanic. aquest concert de la gira liberdade es va convertir en m\u00e9s que un concert: va ser un retrat vivent del fado com un art amb cos, capa\u00e7 de travessar la tradici\u00f3 i el present.
\nal llarg de l’actuaci\u00f3, sara va donar veu a temes que ja s’han convertit en elements centrals del seu repertori, per\u00f2 tamb\u00e9 va demostrar la for\u00e7a d’alg\u00fa que sap assumir riscos i interactuar amb altres mons. la pres\u00e8ncia de m\u00fasics com diogo clemente i \u00e2ngelo freire va aportar una rara complicitat instrumental, sostenint una actuaci\u00f3 que nodreix tant de la contenci\u00f3 com de l’explosi\u00f3 emocional. entre els moments m\u00e9s memorables va ser compartir escenari amb pedro abrunhosa a \u00abque o amor te salve nesta noite escura\u00bb i \u00abilumina-me\u00bb, una fusi\u00f3 que va ampliar l’abast po\u00e8tic i hum\u00e0 de l’espectacle.
\nenregistrat en directe, el concert ara pren una nova vida, permetent-nos revisitar l’energia de la nit quan la sala es va rendir a la intensitat del cantant de fado. no \u00e9s nom\u00e9s una gravaci\u00f3 esc\u00e8nica: \u00e9s un document que captura la rendici\u00f3, la respiraci\u00f3 i el silenci compartit entre l’artista i el p\u00fablic<\/p>\n
la cantiga no \u00e9s nom\u00e9s una arma, sin\u00f3 que tamb\u00e9 pot ser una preg\u00e0ria. \u00abo mundo bem monstro\u00bb (el m\u00f3n monstre) \u00e9s el senzill principal del nou \u00e0lbum de lavoisier, banda de patr\u00edcia relvas i roberto afonso. aquest \u00e0lbum reuneix tres m\u00fasics: el bateria diogo sousa, el baixista ricardo dias gomes i el guitarrista pedro branco. per a l’\u00e0lbum, que es publicar\u00e0 a l’octubre, van desafiar deu poetes contemporanis a escriure poemes in\u00e8dits per musicar i convertir en can\u00e7ons, donant la veu i el ritme marcial de la m\u00fasica a all\u00f2 que \u00e9s visceral, per\u00f2 contemplatiu, en la poesia.
\nel poema \u00abo mundo bem monstro\u00bb (el m\u00f3n monstre) va ser escrit per raquel nobre guerra, poeta i traductora establerta entre lisboa i l’alentejo. \u00e9s autora dels llibres \u00abgroto sato\u00bb (2012), que van guanyar el premi a la primera obra del pen clube portugu\u00eas i els premis a la nova obra del culturgest\/cgd; \u00absms de amor e \u00f3dio\u00bb (sms d’amor i odi) (2013); salutaci\u00f3 a \u00e1lvaro de campos (plaqueta, 2014); \u00absenhor roubado\u00bb (2016), semifinalista del premi oceanos el 2017.
\naquest primer senzill reflexiona sobre el m\u00f3n com un lloc opressor i confinat, des de la perspectiva d’alg\u00fa que busca no ser turista a la seva pr\u00f2pia vida, sin\u00f3 la llibertat de sentir-se com a casa en la seva pr\u00f2pia pell. lavoisier mant\u00e9 la seva identitat musical, sense possibilitat \u2014ni intenci\u00f3\u2014 d’assignar-li una etiqueta, viatjant per les latituds m\u00e9s diverses i mantenint el seu vincle amb la m\u00fasica tradicional portuguesa, tot i que aquest \u00e0lbum emfatitza la personalitat el\u00e8ctrica que sempre ha existit a la guitarra de roberto afonso de lavoisier
\no mundo bem monstro<\/p>\n
vou desperta \/ mas caio na rede
\neu s\u00f3 vejo \/ gente feliz
\nembarcada \/ no seu segredo
\nvendo a alma \/ s\u00f3 por um triz
\no que sinto \/ calo bem dentro
\neu s\u00f3 sonho \/ em existir
\n(mas) dividido \/ o mundo bem monstro
\nestende a pele \/ para eu vestir:
\ntoma esta armadilha \/ esconde bem a tua ferida
\nse na hist\u00f3ria faz sil\u00eancio \/ \u00e9s turista da tua vida
\nestou desperta \/ mas caio na rede
\neu s\u00f3 vejo \/ gente infeliz
\nempurrando \/ em l\u00edngua estranha
\no seu medo \/ que contradiz
\nj\u00e1 me canso \/ de ser divina
\ndispo o manto \/ da fantasia
\neu s\u00f3 quero \/ ser a menina
\neu s\u00f3 quero \/ ser a menina
\nque se engana no caminho \/ que da hist\u00f3ria faz sil\u00eancio
\neu s\u00f3 quero ser a menina… que.
\nel m\u00f3n monstru\u00f3s
\n–
\nestic desperta \/ per\u00f2 caic a la xarxa
\nnom\u00e9s veig \/ gent feli\u00e7
\nembarcada \/ en el seu secret
\nveient l’\u00e0nima \/ nom\u00e9s per un boc\u00ed
\nel que sento \/ ho guardo molt a dins
\nnom\u00e9s somio \/ d’existir
\n(per\u00f2) dividit \/ el m\u00f3n monstru\u00f3s
\nestira la pell \/ perqu\u00e8 jo la porte:
\nagafa aquesta trampa \/ amaga b\u00e9 la teua ferida
\nsi a la hist\u00f2ria hi ha silenci \/ ets un turista a la teua vida
\nestic desperta \/ per\u00f2 caic a la xarxa
\nnom\u00e9s veig \/ gent infeli\u00e7
\nempenyent \/ en una llengua estranya
\nla seua por \/ contradict\u00f2ria
\nestic cansat \/ de ser div\u00ed
\nem trec la capa \/ de la fantasia
\nnom\u00e9s vull \/ ser xiqueta
\nnom\u00e9s vull \/ ser xiqueta
\nque s’equivoca en el cam\u00ed \/ que fa que la hist\u00f2ria calli
\nnom\u00e9s vull ser la xicona… que<\/p>\n
samuel \u00faria sempre s’ha consolidat com un dels cantautors m\u00e9s singulars de la m\u00fasica portuguesa contempor\u00e0nia. la seva obra combina refer\u00e8ncies de can\u00e7ons originals, rock i folk amb escriptura liter\u00e0ria, marcada per la ironia i l’espiritualitat. a \u00abpedra e cal\u00bb, una can\u00e7\u00f3 publicada en col\u00b7laboraci\u00f3 amb os 12 ao todo, l’artista reafirma el seu manifest de m\u00fasica com a compartici\u00f3, basada en la col\u00b7laboraci\u00f3 i amb fortes influ\u00e8ncies de les tradicions entre el tropicalisme brasiler i els moviments d’intervenci\u00f3 ib\u00e8rica, i tan rellevant avui dia.
\nel mateix \u00faria descriu la can\u00e7\u00f3 com una \u00abmarxa de peus de formig\u00f3, per\u00f2 ritmes alegres\u00bb, on la contradicci\u00f3 serveix com a motor creatiu: mentre que d’una banda defensa l’estancament del temps, de l’altra, celebra els 15 anys de complicitat i compartici\u00f3 que ha experimentat amb aquest grup de veus.
\na \u00abpedra e cal\u00bb, ells s\u00f3n els protagonistes. \u00faria els d\u00f3na el protagonisme, en un gest de generositat art\u00edstica que, tanmateix, conserva la seva signatura ir\u00f2nica, po\u00e8tica i ballable. enregistrada per joana linda a louva-a-deus, produ\u00efda per miguel ferreira, la can\u00e7\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 un tast del que ens espera al coliseus: un espectacle de comuni\u00f3, on cada veu individual guanya encara m\u00e9s for\u00e7a dins del col\u00b7lectiu.
\naquest llan\u00e7ament arriba en un moment especial de la carrera de samuel \u00faria. poc abans, el m\u00fasic havia vist la seva can\u00e7\u00f3 \u00ab2ooo ad\u00bb reconeguda amb un globus d’or a la millor can\u00e7\u00f3, confirmant la rellev\u00e0ncia del seu darrer \u00e0lbum<\/p>\n
duarte celebra dues d\u00e8cades de carrera amb l’espectacle \u00abvenham mais vinte 2004\u20132024\u00bb, en un concert especial que tindr\u00e0 lloc el 2 d’octubre al bota de lisboa. acompanyat pels seus m\u00fasics de tota la vida: pedro amendoeira a la guitarra portuguesa, jo\u00e3o filipe a la guitarra de fado i carlos menezes al contrabaix.
\nduarte tamb\u00e9 convida c\u00e9lia leiria a compartir escenari. aquest concert no \u00e9s nom\u00e9s una actuaci\u00f3 musical; \u00e9s un ritual \u00edntim i captivador dirigit per duarte, que es distingeix per la seva veu singular i la manera intensa i conscient amb qu\u00e8 interpreta els poemes que tria cantar. amb els anys, ens hem acostumat a una interpretaci\u00f3 alhora dol\u00e7a i incisiva, filos\u00f2fica i sarc\u00e0stica, sempre fidel al que la m\u00fasica exigeix \u200b\u200ben cada moment. el m\u00fasic no es conforma amb f\u00f3rmules f\u00e0cils.
\nels seus versos no rimen per conveni\u00e8ncia, sin\u00f3 que fereixen i provoquen, rebutjant abstraccions amoroses buides. la seva expressivitat \u2014de vegades teatral, sempre precisa\u2014 transforma cada can\u00e7\u00f3 en una experi\u00e8ncia po\u00e8tica i emocional. el 4 d’octubre, el m\u00fasic participar\u00e0 a la gala del fado dedicada a am\u00e1lia rodrigues al centre cultural portugu\u00e8s de mississauga, que promet ser un moment especial per a la comunitat portuguesa del canad\u00e0. am\u00e1lia rodrigues continua inspirant artistes i unint generacions a trav\u00e9s de la seua m\u00fasica i el seu llegat
\n———————————
\nfonts:
\nhttps:\/\/www.ruadebaixo.com\/musica<\/a>
\nhttps:\/\/www.museudofado.pt\/en\/fado\/personalities\/<\/a>
\nhttps:\/\/www.ecletismomusical.pt\/<\/a>
\nhttps:\/\/radiolisipo.com\/destaques\/<\/a>
\nhttps:\/\/www.bantumen.com\/categoria\/01-musica\/<\/a>
\nhttps:\/\/quadrogiz.blogspot.com\/<\/a>
\nhttps:\/\/comunidadeculturaearte.com\/category\/artigos\/musica\/<\/a>
\nhttps:\/\/www.rimasebatidas.pt<\/a>
\nhttps:\/\/jazz.pt\/<\/a>
\nhttps:\/\/letrasdefados.blogspot.com<\/a>
\nhttps:\/\/folhadepoesia.blogspot.com<\/a>
\nhttps:\/\/santosdacasa.blogspot.com<\/a>
\nhttps:\/\/catalogo-fonografico.fundacaogda.pt<\/a>
\nhttps:\/\/www.hereunidoalabanda.com\/<\/a>
\nhttps:\/\/mutante.pt\/tema\/music\/<\/a><\/p>\n