Arvo P\u00e4rt<\/b> compara la seua m\u00fasica amb la llum blanca, trencada en colors nom\u00e9s quan es refracta a trav\u00e9s del prisma dels oients.<\/i><\/p>\n
La m\u00fasica d’Arvo P\u00e4rt<\/a><\/b> exigeix l’amor i la dedicaci\u00f3 dels seus int\u00e8rprets, per\u00f2 pr\u00e0cticament res dels seus oients, oferint un so atemporal que beu tant del minimalisme renaixentista com del modern, i capa\u00e7 d’arribar a un p\u00fablic est\u00e0ndard i als avantguardistes per igual. \u00c9s pr\u00e0cticament inaudit que un compositor viu siga objecte d’una novel\u00b7la gr\u00e0fica, P\u00e4rt <\/b>ho \u00e9s. La seua m\u00fasica s’utilitza en hospitals i a Hollywood, en ballets i en teatre. Els propers mesos ser\u00e0 un personatge popular, amb homenatges previstos a tot el m\u00f3n pel seu 90\u00e9 aniversari, l’onze de setembre.<\/p>\n P\u00e4rt<\/b> ha impregnat la seua m\u00fasica amb la religi\u00f3 i l’espiritualitat<\/a> \u00abque la gent realment necessita\u00bb.<\/i> Sembla que ha deixat d’escriure fa diversos anys i s’ha retirat de la vida p\u00fablica. Els que estan a prop d’ell diuen que est\u00e0 en declivi cognitiu.<\/p>\n El cat\u00e0leg<\/i> d’Arvo P\u00e4rt<\/b>, doncs, \u00e9s m\u00e9s o menys complet. S’est\u00e0 interpretant de manera m\u00e9s \u00e0mplia que mai, per artistes nous i sovint molt joves, per\u00f2 aix\u00f2 no arriba a descriure el seu lloc en el camp musical. Ha aconseguit una cosa que pocs compositors han fet: va inventar un sistema de composici\u00f3, que anomena tintinnabuli<\/b>, i<\/i> va arribar a un nombre impensable d’oients per a la m\u00fasica cl\u00e0ssica.<\/p>\n P\u00e4rt<\/b>, que va arribar a la majoria d’edat a l’Est\u00f2nia sovi\u00e8tica, no semblava que poguera arribar a la fama mundial. Va comen\u00e7ar a compondre amb un estil abrasivament avantguardista i serialista en obres com \u00abNekrolog\u00bb<\/i>, que, mentre estava de moda a Occident, el va posar \u00absota sospita\u00bb <\/i>a l’URSS. Tot era Xostak\u00f3vitx i Prok\u00f3fiev aleshores. Per\u00f2 hi havia aquesta m\u00fasica estranya que era diferent del que feien els altres, i arribava d\u2019Est\u00f2nia. Malgrat tot, encara que tenia recolzament a Tallinn va patir una crisi. \u00abEstava conven\u00e7ut que simplement no podia continuar amb els mitjans compositius a la meua disposici\u00f3\u00bb<\/i>, va dir m\u00e9s tard. \u00abSimplement, no hi havia prou material per a continuar, aix\u00ed que vaig deixar de compondre per complet<\/i>\u00ab.<\/p>\n Va entrar en un per\u00edode de tranquil\u00b7litat en el qual va escriure molt poc, es va unir a l’Esgl\u00e9sia Ortodoxa Russa i va omplir quaderns amb dibuixos i esbossos que reflectien una creixent fascinaci\u00f3 amb el cant pla. Va escriure m\u00fasica redu\u00efda a una sola l\u00ednia de melodia, i Michael P\u00e4rt,<\/b> el seu fill, va dir que son pare havia fet la broma de qu\u00e8\u00abqualsevol reducci\u00f3 addicional es traduiria en silenci\u00bb.<\/i><\/p>\n No va passar molt de temps abans que Arvo P\u00e4rt<\/b> pass\u00e9s del serialisme, experimentant amb una t\u00e8cnica de collage que barrejava m\u00fasica antiga, com el cant gregori\u00e0, amb la disson\u00e0ncia moderna. Finalment, amb \u00abCredo<\/u><\/i>\u00bb el 1968, va fer un gir cap a l’obertament espiritual, com Sofia Gubaidulina<\/b> a R\u00fassia i Henryk Gorecki<\/b> a Pol\u00f2nia. Per\u00f2 aix\u00f2 va posar-lo en una posici\u00f3 encara m\u00e9s inc\u00f3moda amb l'\u00bbestablishment\u00bb sovi\u00e8tic.<\/a><\/p>\n Va entrar en un per\u00edode de tranquil\u00b7litat en el qual va escriure molt poc, es va unir a l’Esgl\u00e9sia Ortodoxa Russa i va omplir quaderns amb dibuixos i esbossos que reflectien una creixent fascinaci\u00f3 amb el cant pla. Va escriure m\u00fasica redu\u00efda a una sola l\u00ednia de melodia, i Michael P\u00e4rt va dir que el seu pare ha fet broma que \u00abqualsevol reducci\u00f3 addicional es traduiria en silenci\u00bb.<\/p>\n En un discurs de 2007, Arvo P\u00e4rt <\/b>va dir que \u00abhavia d’arribar a un estat on pogu\u00e9s trobar un llenguatge musical amb el qual volgu\u00e9s viure<\/i>\u00ab; estava buscant \u00abuna petita illa de so, un \u00ablloc\u00bb dins meu, on -diguem– podria produir-se un di\u00e0leg amb D\u00e9u\u00bb.<\/i><\/p>\n El resultat, el 1976, va ser un solo de piano anomenat \u00abF\u00fcr Alina<\/i>\u00ab, que va servir com una mena de prototip per a tintinnabuli,<\/u><\/i> una paraula que prov\u00e9 d’una eina, amb una petita campana, que es fa cervir a cerim\u00f2nies ortodoxes. La seua partitura sembla un gravat modern de la m\u00fasica renaixentista. Les notes no tenen tiges, de manera que apareixen com a ovals a la p\u00e0gina i no tenen un ritme estricte. No hi ha signatura de temps, ni compassos per mesura; en canvi, hi ha barres separades de frases senceres, per llargues o curtes que siguen. El tempo i l’expressi\u00f3 depenen completament de l’int\u00e8rpret.<\/p>\n Les regles matem\u00e0tiques de certes avantguardes (dodecafonisme, Xenakis.<\/a><\/i>..) sovint condu\u00efen a obres emocionalment fredes en el modernisme musical, per\u00f2 el sistema de tintinnabuli produeix naturalment tensi\u00f3 harm\u00f2nica i resoluci\u00f3 serena. I tot torna a l’espiritualitat de P\u00e4rt<\/b>; una vegada va dir a Paul Hillier<\/a>,<\/b> un dels seus primers i m\u00e9s fidels seguidors, que la veu M significava \u00abel m\u00f3n subjectiu, la vida quotidiana egoista del pecat i el sofriment\u00bb, mentre que la veu T era \u00abel regne objectiu del perd\u00f3\u00bb. No obstant aix\u00f2, no va poder continuar treballant a Est\u00f2nia. A mesura que el seu futur es va fer insostenible, ell i la seua fam\u00edlia van aconseguir amb la seua segona esposa, Nora, emigrar a Israel a causa del seu origen jueu, que, com el seu marit, s’havia convertit al cristianisme ortodox rus. Per\u00f2 despr\u00e9s\u00a0 van anar a Viena, on l’editor d’Universal <\/i>va oferir a P\u00e4rt un contracte i un refugi de facto. Finalment, la fam\u00edlia es va establir a Berl\u00edn, on van romandre durant gaireb\u00e9 tres d\u00e8cades abans de tornar a Est\u00f2nia el 1980<\/p>\n La m\u00fasica de P\u00e4rt <\/b>va cridar l’atenci\u00f3 de <\/i>Manfred Eicher,<\/b> el fundador d‘ECM Records<\/i>, que va crear un segell (ECM New Series) nom\u00e9s per llan\u00e7ar l’\u00e0lbum \u00abTabula Rasa\u00bb el 1984.<\/i> Va ser la catapulta de P\u00e4rt<\/b>, una catapulta a l’atenci\u00f3 global que mai ha desaparegut ja.<\/p>\n Sempre hi ha un element de misteri a la fama, per\u00f2 P\u00e4rt sembla haver encertat una mena d’expressi\u00f3 en la m\u00fasica que t\u00e9 un profund efecte en les persones, independentment del molt que s\u00e0piguen de m\u00fasica o no. L’efecte d’aix\u00f2 ha estat doble; les seues obres han estat ben rebudes per un p\u00fablic del New Age<\/i>, despr\u00e9s criticades per alguns especialistes c\u00ednics com a \u00absant minimalista<\/a><\/u><\/i>\u00ab<\/a>. La seua espiritualitat \u00e9s \u00e0mplia, recordant elements de m\u00faltiples religions. El seu llenguatge harm\u00f2nic seria tant a casa al segle XV com el XXI. \u00c9s un so sense l\u00edmits.<\/p>\n <\/p>\n \u00ab\u00c9s una gran m\u00fasica\u00bb<\/i>, va dir Paul Hillier<\/b>, el conjunt del qual va establir un est\u00e0ndard primerenc per interpretar les obres de P\u00e4rt<\/b>. \u201c\u00c9s tan senzill com aix\u00f2\u201d.<\/i><\/p>\n Nota d’agra\u00cfment:<\/u><\/i><\/p>\n La majoria d’aquest text ha\u00a0 estat extret i reelaborat a partir d’un article de \u00abThe NY Times\u00bb, del periodista\u00a0 Joshua Barone, amb motiu del 90\u00e9 anniversari d’Arvo P\u00e4rt.<\/b><\/p>\n \u00a0https:\/\/www.nytimes.com\/2025\/09\/11\/arts\/music\/arvo-part-90th-birthday.html<\/a><\/p>\n
\nArvo P\u00e4rt<\/a> <\/b>\u00e9s \u00e0mpliament estimat d’una manera que normalment est\u00e0 reservada per a les estrelles del pop, algunes de les quals fins i tot el consideren amb un immens respecte. Michael Stipe, de R.E.M.<\/i> ha anomenat la seua m\u00fasica \u00abuna casa en flames i una calma infinita\u00bb i la cantautora P.J. Harvey<\/i> va dir que l’agitaci\u00f3 d’un costat i les parts silencioses de \u00abTabula Rasa\u00bb<\/u><\/i> s\u00f3n una experi\u00e8ncia tan consumista, que nom\u00e9s pot gestionar-la una vegada a l’any. Thom Yorke, de Radiohead<\/i>, va descriure escoltar les seues obres com estar \u00abtrucant a una paret, i que hi aparega un forat on es pot veure un nou m\u00f3n del qual desconeixia completament l’exist\u00e8ncia\u00bb.<\/i><\/p>\n
\n<\/i>
\nEl nou sistema de P\u00e4rt<\/b> va conduir a una s\u00e8rie d’obres que ara es consideren cl\u00e0ssiques, incloent-hi Tabula Rasa, Fratres <\/u><\/i>i, potser la seua pe\u00e7a m\u00e9s famosa, \u00abSpiegel im Spiegel\u00bb<\/u><\/i>. Gaireb\u00e9 tota la seua m\u00fasica des de \u00abF\u00fcr Alina\u00bb<\/u><\/i>, la producci\u00f3 de gaireb\u00e9 mig segle, ha estat tota en l’estil tintinnabuli.<\/p>\n\u00abArvo P\u00e4rt Reached Pop Star Status. Now He\u2019s Ready to Rest.<\/i>\u00ab<\/h1>\n<\/div>\n