{"id":11281,"date":"2025-09-27T21:42:40","date_gmt":"2025-09-27T19:42:40","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=11281"},"modified":"2025-09-27T21:42:40","modified_gmt":"2025-09-27T19:42:40","slug":"camins-de-la-musica-arvo-part-i111-25-09-25","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/camins-de-la-musica-arvo-part-i111-25-09-25\/","title":{"rendered":"Camins de la M\u00fasica. Arvo P\u00e4rt (I):1+1=1 25\/09\/25"},"content":{"rendered":"

Nascut a Paide<\/i>, una petita localitat d‘Est\u00f2nia<\/b>, l’onze de setembre de 1935 -ha fet, per tant, 90 anys fa pocs dies- Arvo P\u00e4rt<\/a><\/b>va ser un dels innovadors de la m\u00fasica sovi\u00e8tica, junt amb la recentment desapareguda en mar\u00e7 d’enguany, Sofia Gubaidulina<\/b><\/a>, que ens va deixar a l’avan\u00e7ada edat tamb\u00e9 de noranta-tres anys.<\/p>\n

La vida del compositor va patir una enorme quantitat de canvis en tots els sentits, tant vitals com pol\u00edtics, religiosos i musicals.<\/p>\n

Quan tenia tres anys, separats els seus pares, va traslladar-se amb sa mare a una altra petita localitat pr\u00f2xima, Rakvere<\/i>, on va comen\u00e7ar els seus estudis tant generals com musicals, dintre dels motlles de l’escola sovi\u00e8tica, car quan tenia cinc anys, Est\u00f2nia<\/i> va ser incorporada a l’URSS pel pacte Molotov-Ribbentrop. Va estudiar diversos instruments, encara que fonamentalment es va dedicar al piano.<\/p>\n

En acabar els seus estudis secundaris, amb dinou anys es va traslladar a la capital, Tallin, on va ingressar al conservatori,\u00a0 dedicant-se fonamentalment a l’estudi de la composici\u00f3 i de la m\u00fasica popular estoniana<\/i>. Aquests estudis varen ser interromputs pel servei militar (1954-1956) on va interpretar l’obo\u00e9 i la percussi\u00f3<\/i> a la banda. En acabar el servei militar va reincorporar-se al conservatori estudiant, fonamentalment, amb un professor, Heino Eller,<\/a><\/b> que va resultar important\u00edssim per a ell i amb el qual mantingu\u00e9 una amistat de per vida.<\/p>\n

Una circumst\u00e0ncia favorable va ser que entr\u00e0 a treballar com a t\u00e8cnic de so a R\u00e0dio Est\u00f2nia<\/i> del 1958 al 1967 i aix\u00f2, junt amb la influ\u00e8ncia de Heller,<\/b> que el va introduir al dodecafonisme, i algunes eixides a l’Europa occidental, li varen descobrir el m\u00f3n de les avantguardes que a mitjan segle XX estaven aclaparant la innovaci\u00f3 de les teories musicals\u00a0 (neoclassicisme, dodecafonisme, serialisme, sonorisme, collage, m\u00fasica aleat\u00f2ria,…<\/a><\/i>) i, malgrat el rebuig que per part de les directrius oficials sovi\u00e8tiques <\/i>es mantenia envers eixes innovacions sembla que a Tallin, lluny de Moscou<\/i>, hi havia un cert ambient que, al voltant del mestre Heller<\/b>, anava fent cam\u00ed.<\/p>\n

Arran de l’estrena el 1968 d’una de les obres que podreu escoltar al programa \u00abCredo\u00bb<\/i>,<\/a>l’ambient oficial al seu voltant es va enrarir pel seu car\u00e0cter expl\u00edcitament religi\u00f3s. La composici\u00f3 del \u00abCredo\u00bb<\/a><\/i> amb el rebuig de certs \u00e0mbits, el seu allunyament de les f\u00f3rmules avantguardistes occidentals, unida a la seua incorporaci\u00f3 a l’esgl\u00e9sia ortodoxa, el varen dur a un per\u00edode de silenci compositiu i personal de vora una desena d’anys, en els quals va sobreviure escrivint m\u00fasica per a pel\u00b7l\u00edcules i TV, cosa que ell no considerava com a la \u00abseua\u00bb m\u00fasica. Eixe silenci es va trencar l’any 1977 amb l’estrena a Tallin de, entre altres,\u00a0 l’altra obra que escoltareu hui, \u00abTabula Rasa\u00bb<\/a><\/i>, doble concert per dos violins, solos, piano preparat i una petita orquestra de cambra. L’estrena va suposar un enorme \u00e8xit. Malgrat aix\u00f2, la pressi\u00f3 des dels llocs de direcci\u00f3 cultural sovi\u00e8tica va ser tan intensa que l’any 1980, es va exiliar a Viena.<\/i><\/p>\n

Aquell per\u00edode de reflexi\u00f3, per\u00f2, va ser enormement productiu des del punt de vista de la formaci\u00f3 del seu m\u00e8tode compositiu. Influ\u00eft per l’escolta de m\u00fasica del renaixement, del cant pla religi\u00f3s i de les influ\u00e8ncies que anaven arribant-li de les avantguardes occidentals, a les quals va renunciar per considerar-les massa estrictes, massa r\u00edgides, junt amb l’aprofundiment del seu sentit religi\u00f3s, varen fer-lo arribar a un estil que ell anomena \u00abtintinnabuli\u00bb.<\/a><\/b> Un \u00abtintinnabuli\u00bb<\/i> \u00e9s una petita campana que s’usa en determinades cerim\u00f2nies religioses ortodoxes.<\/p>\n

Segons un destacat music\u00f2leg, \u00abel cor de l’estil de \u00abtintinnabuli\u00bb<\/a> est\u00e0 en el so de la m\u00fasica. El sistema de composici\u00f3 de P\u00e4rt<\/b>, en els seus termes m\u00e9s senzills, reuneix dues l\u00ednies: la veu M<\/b>, o la melodia, sempre escrita en escala diat\u00f2nica<\/i> i la veu T<\/b><\/i>, el tintinnabuli, format per una tr\u00edada fixa, el tipus m\u00e9s com\u00fa d’acord. L’efecte \u00e9s d’una l\u00ednia superior errant sobre una base que, en la seua i est\u00e0tica fiabilitat, s’assembla a campanes d’esgl\u00e9sia immutables. Les dues l\u00ednies, lligades per regles d’harmonia, formen un tot inseparable, el que el va portar a encunyar la f\u00f3rmula 1 + 1 = 1.\u00bb<\/b><\/i><\/p>\n

Segons explica la seua dona, Nora<\/b>, a la f\u00f3rmula 1+1=1 <\/b>el primer 1 \u00e9s la part M<\/b><\/i>, el segon 1 \u00e9s la part T<\/b>,<\/i> la \u00abtintinambuli\u00bb<\/i>, la triada d’acords. Eixes dues parts donen com a resultat l’obra final (=1)<\/b><\/i> que, diu P\u00e4rt<\/b>, deixa a l’oient la interpretaci\u00f3 de les sensacions, la interioritzaci\u00f3 dels sons, all\u00f2 que li suggereix o li fa sentir; \u00e9s en eixe moment quan P\u00e4rt <\/b>diu que l’obra est\u00e0 completa: a l’interior de l’oient.\u00a0<\/b><\/i><\/p>\n

Les seues partitures no solen dur indicacions de ritme ni tempo<\/i>, deixant en mans dels m\u00fasics la llibertat de la interpretaci\u00f3 de l’obra, encara que, \u00f2bviament,\u00a0 porten indicacions sobre la idea de l’obra, l’ambient, l’esperit.<\/p>\n

Diu un cr\u00edtic que \u00abla seua llengua harm\u00f2nica seria tant a casa al segle XV com al XXI\u00bb i, com que sempre cal etiquetar-ho tot, s’ha definit el seu estil com a \u00abminimalisme religi\u00f3s\u00bb.<\/b><\/i><\/p>\n

Al seg\u00fcent programa escoltarem m\u00e9s m\u00fasica d’Arvo P\u00e4rt <\/a><\/b>i afegiren m\u00e9s detalls de la seua vida i obra.<\/p>\nhttp:\/\/www.caminsdelamusica.net\/programes\/camins724-arvopart1.mp3<\/a><\/audio>\n

\"\"
120mm negatiivfilm<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Nascut a Paide, una petita localitat d‘Est\u00f2nia, l’onze de setembre de 1935 -ha fet, per tant, 90 anys fa pocs dies- Arvo P\u00e4rtva ser un dels innovadors de la m\u00fasica sovi\u00e8tica, junt amb la recentment desapareguda en mar\u00e7 d’enguany, Sofia Gubaidulina, que ens va deixar a l’avan\u00e7ada edat tamb\u00e9 de noranta-tres anys. La vida del<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":11282,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sns_share_botton_hide":"","vkExUnit_sns_title":"","_vk_print_noindex":"","sitemap_hide":"","_veu_custom_css":"","veu_display_promotion_alert":"","vkexunit_cta_each_option":"","footnotes":""},"categories":[791],"tags":[1406,849,819,801],"class_list":["post-11281","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-podcast","tag-arvo-part","tag-els-camins-de-la-musica","tag-musica","tag-podcast"],"veu_head_title_object":{"title":"","add_site_title":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11281","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11281"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11281\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11282"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11281"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}