A la ind\u00fastria de la m\u00fasica hi ha una s\u00e8rie de cares conegudes, unes molt, altres poc, unes durant molt de temps, altres molt pocs mesos o anys. S\u00f3n les \u00abestreles\u00bb, les que s’enduen les flors… i els diners.<\/p>\n
Hi ha, per\u00f2, altres gents que fan que l'\u00bbestrela\u00bb ho siga perqu\u00e8 la seua can\u00e7\u00f3, la seua veu, la seua m\u00fasica sone d’una manera que li agrade al p\u00fablic, la que fa que l’embolcall amb el qual arribe a l’audi\u00e8ncia siga agradable, atractiu. En eixe terreny hi ha molta gent que treballa des de la foscor, que el seu nom no el coneixen els qui escolten i compren el producte musical, que no ixen nomenats a la carpeta o el llibret del disc o del videoclip, per\u00f2 que resulten imprescindibles perqu\u00e8 el producte final siga atractiu i l'\u00bbestrela\u00bb llu\u00efsca.<\/p>\n
Entre eixa gent que, normalment, roman a la foscor, hi s\u00f3n els anomenats \u00abm\u00fasics d’estudi\u00bb<\/a>. Els m\u00fasics d’estudi o de sessi\u00f3, s\u00f3n qui toquen els instruments, fan els arranjaments i, en molts casos, corregeixen la interpretaci\u00f3 del o la protagonista, per a que tot isca millor.<\/p>\n De vegades, en moltes ocasions, les persones que fan sonar els seus instruments s\u00f3n m\u00fasics de jazz car, com el panorama est\u00e0 com est\u00e0, \u00e9s la forma m\u00e9s estable de guanyar-se la vida fent all\u00f2 que m\u00e9s els agrada: m\u00fasica.<\/p>\n D’entre tota esta gent n’hi ha alguns que, per raons diverses, assoleixen un prestigi dintre de la professi\u00f3 <\/a>de manera que, els qui estan davant de l’escenari, els busquen per a \u00abfabricar\u00bb<\/i> el producte que un o una cantant, o compositor o productor, etc. imaginen, diguem-ne, \u00aben brut\u00bb<\/i>, per\u00f2 que necessiten la seua tasca professionalment solvent, per enllestir el producte final.<\/p>\n Dintre d’eixe territori es troba el protagonista del programa de hui, Donald Schwartz, conegut professionalment com a Don Randi. <\/b><\/a>Nascut a Nova York el 25 de febrer de 1937, amb vuitanta-vuit anys a hores d’ara, va comen\u00e7ar, com tanta gent, estudiant m\u00fasica cl\u00e0ssica.Traslladat a Los Angeles amb sa mare, en morir son pare l’any 1956, va comen\u00e7ar a treballar en una distribu\u00efdora de m\u00fasica, on va con\u00e9ixer el jazz i el \u00abcuquet\u00bb el va enganxar per sempre m\u00e9s.<\/p>\n Com tants, comen\u00e7\u00e0 formant un petit trio de jazz que va arribar a treure algun disc a la prestigiosa Verv\u00e9 amb poc m\u00e9s de vint anys. Poc temps despr\u00e9s va con\u00e9ixer al molt reconegut productor discogr\u00e0fic Phil Spector, l'\u00bbinventor\u00bb del so conegut com a \u00abwall of sound\u00bb, i amb ell es va enganxar, definitivament al m\u00f3n dels \u00abm\u00fasics d’estudi\u00bb com a teclista i arranjador. I ja no va parar. El seu prestigi va fer que gent com Tina Turner, Elvis, Beach Bdeoys, Frank Zappa i fins i tot destacats jazzistes, com Cannonbal Adderley, Herb Alpert o Sarah Vaughan, el reclamaren per a les seues gravacions. La llista de la gent amb qu\u00e8 va col\u00b7laborar resulta interminable i variada.<\/a><\/p>\n La seua traject\u00f2ria va fer que el seu nom fora conegut m\u00e9s enll\u00e0 del m\u00f3n professional i que gravara tamb\u00e9 com una quinzena de discos amb la seua cara al davant de la carpeta, eixint de l’anonimat. La seua dedicaci\u00f3 musical ha abastat bandes sonores de pel\u00b7l\u00edcules, anuncis, sintonies de programes de r\u00e0dio i televisi\u00f3 i un llarg etc\u00e8tera. Per\u00f2 ell sempre va tindre clara la seua idea: fer jazz.<\/p>\n Com que guanyar-se la vida fent jazz, sols ho aconsegueixen uns pocs afortunats, Don Randi<\/b><\/a> va tindre la idea d’obrir en 1970 un club de jazz a Los Angeles, el \u00abThe Baked Potato\u00bb,<\/a><\/b> on sol actuar amb una banda resident, encara que de formaci\u00f3 variable, que encara roman obert. De fet, als quaranta anys de la seua obertura, la revista especialitzada \u00abLos Angeles Magazine\u00bb el va nomenar com \u00abel millor club de jazz de Los Angeles\u00bb, on sol encara actuar amb la seua gent, que anomena \u00abQuest\u00bb.<\/a><\/p>\n