repertori:
\nbrigitte fontaine – crack boom crack \u00b7 pick-up, 2o24
\nbrigitte fontaine – embrassons-nous \u00b7 pick-up, 2o24
\ncatherine ribeiro (alpes) – \u00e2me debout \u00b7 \u00e2me debout, 1971
\nel comunero – a las barricadas (live) \u00b7 1o a\u00f1os de rebeld\u00eda, directe, 2o19
\nzoufris maracas – tout blanc ou tout noir \u00b7 la course folle, 2o24
\nmassilia sound system – lo \u00f2ai totjorn \u00b7 anniversari, 2o24
\nla brigade du kif – j’te l’dirai jamais \u00b7 2o24
\nkassla datcha – ouchtit koutchka \u00b7 2o25
\nbohemian betyars amb la caravane passe – la boh\u00e8me \u00b7 2o24
\neric cantona – droigts \u00b7 2o24
\nvoyou – syracuse \u00b7 henri salvador est un voyou, 2o25
\nsarah jeanne i justine – de dame et d’homme \u00b7 2o24
\nune touche d’optimisme – au caf\u00e9 du canal \u00b7 2o25
\nles hurlements d’l\u00e9o – grand-m\u00e8re \u00b7 2o24
\nrenaud – le petit chat est mort \u00b7 a la belle de mai, 1994
\n—————————-
\n1 brigitte fontaine – crack boom crack \u00b7 pick-up, 2o24<\/p>\n
salut, bon jour \u00e7a va?
\nbenvingudis a ml a rk
\non cada setmana dotoregem la m\u00fasica que se fa a puestos diferents
\nhui sentirem novetats arribades de les nostres ve\u00efnes del nord
\nd’eixa fran\u00e7a que interessa lliure, llibert\u00e0ria i solid\u00e0ria
\nhem comen\u00e7at amb la brigitte fontaine que segueix publicant \u00e0lbums als vuitanta i cinc anys
\nalors, bienvenues mesdames et messieurs, tous ceux au milieu et tous ceux aux marges
\n2 brigitte fontaine – embrassons-nous \u00b7 pick-up, 2o24
\nla cantant parisino-bretona brigitte fontaine ja t\u00e9 85 anys i li han dit de tot cantant compromesa, poeta surrealista, actriu de teatre n\u00f2mada, punk sense llei, o extraterrestre vinguda a salvar el m\u00f3n
\nans que fer-se la cansada, conrea tossudament el seu jard\u00ed amb un martell que utilitza per destruir i reconstruir el format de la can\u00e7\u00f3… que, tanmateix, va ajudar a reinventar durant m\u00e9s de 6o anys de carrera, passat novembre public\u00e0 nou disc pick-up
\nals comandaments d’un pick-up que brilla amb coher\u00e8ncia r\u00edtmica i vols psicod\u00e8lics for\u00e7a irresistibles, est\u00e0 la banda the limi\u00f1anas, acomboiats amb pascal comelade, matthieu rabat\u00e9, bobby jocky i alban barate. a m\u00e9s la seu parella, areski belkacem, posa-hi m\u00fasica a la prosa de brigitte
\ndiscografia brigitte fontaine:
\n1966, 13 chansons d\u00e9cadentes et fantasmagoriques
\n1968, brigitte fontaine est\u2026?
\n197o, comme \u00e0 la radio, amb areski belkacem i the art ensemble of chicago
\n1972, brigitte fontaine
\n1973, je ne connais pas cet homme, amb areski belkacem
\n1974, l’incendie, amb areski belkacem
\n1975, le bonheur, amb areski belkacem
\n1977, vous et nous, amb areski belkacem
\n198o, les \u00e9glantines sont peut-\u00eatre formidables, amb areski belkacem
\n1988, french corazon (publicat al jap\u00f3, a fran\u00e7a el 199o i el 1999 com le nougat)
\n1995, genre humain
\n1997, les palaces
\n2oo1, k\u00e9k\u00e9land
\n2oo4, rue saint louis en l’\u00eele
\n2oo6, libido
\n2oo9, prohibition
\n2o11, l’un n’emp\u00eache pas l’autre
\n2o13, j’ai l’honneur d’\u00eatre
\n2o2o, terre neuve
\n2o24, pick-up
\nli dedicarem un monogr\u00e0fic a principis de 2o21
\ncatherine ribeiro (li\u00f3, 1941) va faltar agost passat era l’arquetip de la cantant compromesa, de l’esquerra, lluitadora: contra la guerra de vietnam, contra el r\u00e8gim de pinochet, contra l’am\u00e8rica de reagan, contra les pol\u00edtiques de giscard d’estaing. poques dones de la can\u00e7\u00f3 francesa han cantat sobre l’amor i la llibertat amb tanta for\u00e7a. des de finals dels anys 8o’s, abandona el rock progressiu per reprendre cl\u00e0ssics de la can\u00e7\u00f3 francesa: jacques brel, edith piaf, g\u00e9rard manset, anne sylvestre, f\u00e9lix leclerc… va tornar al grup alpes per fer uns quants concerts entre 2oo8 i 2oo9 abans d’a\u00efllar-se del m\u00f3n per motius personals
\n3 catherine ribeiro (alpes) – \u00e2me debout \u00b7 \u00e2me debout, 1971
\nel comunero banda de tolosa fundada pel net de manuel jim\u00e9nez ‘el comunero’ que va lluitar amb la cnt a la guerra civil espanyola, internat al camp de concentraci\u00f3 d’argel\u00e8s
\nset m\u00fasics que pertanyen tots a altres grups de l’escena alternativa com l’air de rien (tamb\u00e9 fundat per tom\u00e1s jim\u00e9nez), les hurlements d’l\u00e9o, elektric ge\u00efsha o anakronic electro orkestra. membres:
\ntom\u00e1s jim\u00e9nez \u201cel comunero\u201d: guitarra, veu, percussi\u00f3
\nlaulo kebous: guitarra, veu
\njojo gallardo \u00abel rojo\u00bb: acordi\u00f3, tromb\u00f3, ukelele…
\nrenaud eychenne: contrabaix
\npierre bertaud du chazaud: clarinet
\nmax richard: percussi\u00f3, bateria
\nvincent ruiz: guitarra, bouzouki, mandolina
\ndiscografia:
\nel comunero (chants de lutte de la r\u00e9publique espagnole) 2oo8
\nsigue luchando, 2o12
\nson de la barricada, 2o17
\n1o a\u00f1os de rebeld\u00eda, directe, 2o19
\nra\u00edces y semillas, 2o22
\n4 el comunero – a las barricadas (live) \u00b7 1o a\u00f1os de rebeld\u00eda, directe, 2o19
\nsentim l’\u00faltim single dels zoufris maracas banda occitana formada per dos amics d’inf\u00e0ncia del poble occit\u00e0 s\u00e8te a la mediterr\u00e0nia, vincent sanchez, ‘vin’s’, i vincent allard, ‘micho’
\n‘zoufris’ \u00e9s una refer\u00e8ncia als treballadors algerians que van arribar a treballar a fran\u00e7a als anys 5o’s. abans del grup, els dos amics van viatjar al nord d’\u00e0frica i van crear una associaci\u00f3 de cinema itinerant. aleshores, versionaren algunes can\u00e7ons de brassens i brel per divertir-se. anys m\u00e9s tard, a par\u00eds, vin’s va treballar de captador per a greenpeace
\nmicho, que s’havia anat a viure una temporada a m\u00e8xic, es va unir l’any 2oo7 per tocar al metro de par\u00eds com a duo on els va notar julio rodrigues, productor independent, que els va presentar fran\u00e7ois causse, bateria. a m\u00e9s el grup s’ampli\u00e0 amb l’arribada de brice moscardini a la trompeta i michael demeyere a la guitarra manouche
\nl’any 2o1o, la rue k\u00e9tanou els va convidar a pujar a l’escenari per primer cop
\n2o11, et ta m\u00e8re – senzill
\n2o12, prison dor\u00e9e – ep\u00e9
\n2o15, chienne de vie
\n2o16, le live de la jungle
\n2o2o, bleu de lune
\n2o24, la course folle
\n5 zoufris maracas – tout blanc ou tout noir \u00b7 la course folle, 2o24
\nper celebrar els 4o anys de carrera del grup de marsella massilia sound system, sort\u00ed anniversari disc amb deu reversions d’\u00e8xits de la banda a m\u00e9s de quatre temes in\u00e8dits.
\nla versi\u00f3 vinil de ofereix vint dels grans cl\u00e0ssics de tota la seua carrera i les seues versions instrumentals en format de dues caixes de vinil de 45 rpm editades pel segell ciotaden
\n6 massilia sound system – lo \u00f2ai totjorn \u00b7 anniversari, 2o24<\/p>\n
a punt de publicar nou disc, el cinqu\u00e9, el grup de rock mest\u00eds la brigade du kif va ser fundat l’any 2o15 pel cantant, guitarrista i compositor mika riff, de llenguadoc-rossell\u00f3, occit\u00e0nia
\ntot xicons, un napar, thierry maugard \u2013 guitarra solista; david bk drum \u2013 bateria; max b\u00e9navent \u2013 trompeta; david clap\u00e8s \u2013 tromb\u00f3; i silvain lorenzo \u2013 baix
\nmesclen ska, rock, swing i punk
\nla brigade du kif, 2o15
\nen bas de chez toi, 2o18
\ncorona bonus ep 2o2o
\nopen bar! 2o21
\n7 la brigade du kif – j’te l’dirai jamais \u00b7 2o24
\ndeu anys sense publicar nova m\u00fasica, la banda kassla datcha de tolosa, llenguadoc va n\u00e9ixer l’any 2oo7 sota el lideratge d’adrian parker, clarinetista i compositor de formaci\u00f3, va voler crear un projecte musical inspirat en la m\u00fasica tradicional jueva dels pa\u00efsos orientals: la m\u00fasica klezmer. molt r\u00e0pidament es va envoltar de m\u00fasics amb influ\u00e8ncies molt variades (rock, funk, jazz, reggae, can\u00e7\u00f3 francesa…). \u00e9s aquesta barreja de g\u00e8neres la que va forjar l’estil de kassla datcha: turbo klezmer
\ndespr\u00e9s de diversos canvis dins de la formaci\u00f3 queden 8 m\u00fasics. els quatre melodistes proporcionen un ambient ple d’alegria jubilosa i suau malenconia t\u00edpica de la m\u00fasica klezmer, i la base r\u00edtmica treu la seua energia del rock o l’ska.
\nadrian parker : clarinet; cl\u00e9ment salles : saxo tenor; camille essautier : viol\u00ed; stephan mateu : trompeta;
\nalexandre barr\u00e9 : acordi\u00f3, guitarra, veu; gaspard moison : baix; julien durel : bateria; mathieu montibus : guitarra
\ndiscografia:
\nmaqueta, 2oo9
\nep, 2o12
\nturbulenza, 2o15
\n8 kassla datcha – ouchtit koutchka \u00b7 2o25<\/p>\n
bohemian betyars es va fundar el 2oo9 pel cantant levente sz\u0171cs i el guitarrista el\u00e8ctric m\u00e1t\u00e9 mih\u00e1lyfi, a miskolc, hungria. la banda anomena el seu so com a speed-folk freak-punk, va crear una nova i emocionant barreja de m\u00fasica: punk aclaparador, ska rebotant, psicod\u00e8lia arrasadora, i els seus temes mel\u00f2dics estaven condimentats amb melodies hongareses, balc\u00e0niques i gitanes.
\ndiscografia:
\nboros utca 1. 2o11
\nstone soup, 2o12
\nutcabety\u00e1r, 2o13
\n\u00f6sszef\u00faj a sz\u00e9l, ep2o15
\ncsavarg\u00f3, 2o17
\ngubancos, 2o21
\njunt a la caravanne passe des de 2ooo de l’est de par\u00eds toca amb m\u00fasica tradicional de l’est d’europa mesclant-hi hip-hop, m\u00fasica gitana, jazz manouche, secci\u00f3 de vents dels balcans i gipsy-punk
\ns\u00f3n: toma feterman cantant, compositor, multi instrumentista; olivier \u00ab llugs \u00bb llugany, tromb\u00f3 i fiscorn catal\u00e0 (dol\u00e7aina); cyril \u00ab zinzin \u00bb moret saxof\u00f3 i flauta; ben body baix i contrabaix; i pat gigon bateria i percusions, discografia:
\n2oo4, go to pl\u00e8chti!
\n2oo7, velkom pl\u00e8chti!
\n2oo8, sacha mona velkom pl\u00e8chti!
\n2o1o, ahora in the futur
\n2o12, gipsy for one day
\n2o16, canis carmina
\n2o2o, nomadic espirit
\n2o23, h\u00f4tel karavan
\n9 bohemian betyars amb la caravane passe – la boh\u00e8me \u00b7 2o24
\npotser la primera vegada que sona un futbolista en vint-i-vuit anys del programa, eric cantona m\u00edtic per la seua puntada de peu a un feixista, t\u00e9 una llarga carrera com actor, el vint-i-tres va fer una serie de concerts que se van publicar el 2o24 en un disc doble cantona sings eric – first tour ever, passat novembre va treure un single defensant els drets humans que abans dissimulaven i ara han deixat de respectar a israel o als eua
\n1o eric cantona – droigts \u00b7 2o24
\n\u00abhenri salvador est un voyou\u00bb \u00e9s el t\u00edtol del nou \u00e0lbum de thibaud vanhooland (lille, 1989), \u00e0lies voyou, que revisita diversos \u00e8xits del difunt henri. una del\u00edcia!
\nhenri salvador un gran de la can\u00e7\u00f3 francesa, nascut el 1917 a caiena, guaiana va faltar a par\u00eds el 2oo8 . salvador \u00e9s l’exemple perfecte d’un artista que \u00abfa m\u00fasica de bon gust amb un somriure i bones inspiracions musicals com ara la bossa, el jazz i ritmes sud-americans i caribencs\u00bb, explica voyou, que t\u00e9 el mateix rang vocal
\nsyracuse, va n\u00e9ixer en una hora d’una nit d’embriaguesa el 1962 quan el lletrista bernard dimey va con\u00e8ixer el compositor henri salvador. voyou fa lluir el tema tocant-hi la trompeta.
\ncal dir que amb la complicitat de gr\u00e9goire letouvet va escriure bona part dels arranjaments del disc. un munt d’harmonies, vents , cuirs i fusta per honrar la musicalitat d’henri salvador… i dol\u00e7es melodies gronxadores a covers de cl\u00e0ssics com ara chambre avec vue, amour perdu, jardin d’hiver i dans mon \u00eele
\ndiscografia:
\non s’emm\u00e8ne avec toi, ep 2o18
\nles bruits de la ville, 2o19
\ndes confettis en d\u00e9sordre, ep 2o2o
\nchroniques terrestres (vol.1) ep 2o21
\nles royaumes minuscules, 2o23
\nseul, ep 2o24
\nhenri salvador est un voyou, 2o25
\n11 voyou – syracuse \u00b7 henri salvador est un voyou, 2o25
\nduet de mussette de la sarah jeanne al xil\u00f2fon i l l’acordionista justine j\u00e9remie acabaren 2o24 fent una versi\u00f3 de de dame et d’homme del disc la vie d’ici bas del 2oo7 d’andr\u00e9 minvielle (pau, 1957) amb m\u00fasica de marc perrone
\njustine j\u00e9remie ha publicat dos discos distraite el 2o23, i de la butte aux cailles \u00e0 montmartre el 2o24<\/p>\n
12 sarah jeanne i justine j\u00e9r\u00e9mie – de dame et d’homme \u00b7 2o24<\/p>\n
une touche d’optimisme el grup de chan\u00e7on francesa de montpeller convida a celebrar el seu 2o\u00e8 aniversari a l’escenari i arreu de fran\u00e7a. han publicat 6 \u00e0lbums de m\u00fasica \u00edntima o m\u00e9s alegre que sempre parla al cor de la gent.
\nel set\u00e8 \u00e0lbum ser\u00e0 un directe \u00ab2o years of a happy brothel\u00bb a publicar el mar\u00e7 de 2o25
\ncomen\u00e7aven 2o25 amb una versi\u00f3 d’au caf\u00e9 du canal de pierre perret
\ndiscografia:
\nquelques grammes de bonheur, 2oo7
\nen avant pour demain, 2o1o
\nle dernier des grands rois, 2o13
\nentendez la rumeur, 2o17
\nd’aussi loin que je me souvienne, 2o21
\npartir, 2o23
\n13 une touche d’optimisme – au caf\u00e9 du canal \u00b7 2o25<\/p>\n
per commemorar els 3o anys als escenaris dels ogres de barback, bandes amigues han gravat covers improvisats dels \u00e8xits de les ogres sota el nom de \u00ables z’autres de barback\u00bb trenta bandes i temacles com ara la versi\u00f3 que fan les hurlements d’l\u00e9o de \u00abgrand-m\u00e8re\u00bb
\n14 les hurlements d’l\u00e9o – grand-m\u00e8re \u00b7 2o24<\/p>\n
enguany, renaud (par\u00eds, 1952) complir\u00e0 setanta i tres anys, ha reeditat l’\u00e0lbum de 1994 a la belle de mai
\ndiscografia:
\n1979, ma gonzesse
\n198o, marche \u00e0 l’ombre
\n198o, bobino (directe)
\n1981, le retour de g\u00e9rard lambert
\n1981, le p’tit bal du samedi soir et autres chansons r\u00e9alistes
\n1982, un olympia pour moi tout seul (directe)
\n1983, morgane de toi
\n1985, mistral gagnant
\n1988, putain de camion
\n1989, visage p\u00e2le rencontrer public (directe)
\n1991, marchand de cailloux
\n1992, renaud cante el’ nord
\n1994, a la belle de mai
\n1996, paris-province (directe)
\n1996, renaud chante brassens
\n2oo2, boucan d’enfer
\n2oo3, tourn\u00e9e d’enfer (directe)
\n2oo6, rouge sang
\n2oo7, tourn\u00e9e rouge sang (directe)
\n2oo9, molly malone \u2013 balade irlandaise
\n2o16, renaud
\n2o19, les m\u00f4mes et les enfants d’abord
\n2o22, m\u00e9t\u00e8que
\n15 renaud – le petit chat est mort \u00b7 a la belle de mai, 1994
\n————————
\nhttps:\/\/mandolino.fr\/<\/a>
\nhttps:\/\/bellaciao.org\/Musique<\/a><\/p>\n