repertori:
\ncaama\u00f1o&ameixeiras amb rodrigo cuevas – catro cousas \u00b7 2o24
\nsilvaredonda – o maio \u00b7 2o24
\nabril – arredor da mesa \u00b7 2o24
\na pedreira – carvalho verde (directe) \u00b7 2o24
\ncarmela – regina o ramo \u00b7 vinde todas, 2o24
\nail\u00e1 – maneo de erbecedo \u00b7 tradimensional, 2o24
\nos carunchos – a fala \u00b7 unha gorxa chea de paxaros, 2o24
\nmocho gris – os bravos \u00b7 2, 2o24
\norquesta bravu xangai – o pobre na\u0303o tem, o rico na\u0303o da\u0301! \u00b7 os saxophones de occidente, 2o24
\nvimbio – eu non quero traballar \u00b7 2o24
\ntatan chapeu – bailar de novo… \u00b7 2o24
\nfactoria de subsistencia – colgando \u00b7 respirando\u2026 sempre!! 2o24
\nant\u00f3n ke – saca o teu sacho \u00b7 2o24
\nanxo ara\u00fajo – os d\u00edas felices \u00b7 aprender a bailar, 2o24
\no sonoro maxin – a primavera ten que ser nosa \u00b7 a primavera ten que ser nosa, 2o24
\n—————————————-
\n1 caama\u00f1o&ameixeiras amb rodrigo cuevas – catro cousas \u00b7 2o24<\/p>\n
hui ens claven a galiza, a sentir novetats d’un pa\u00eds que mai para de servir bona m\u00fasica
\n2 silvaredonda – o maio \u00b7 2o24<\/p>\n
viol\u00ed: ant\u00eda ameixeiras i acordi\u00f3 crom\u00e0tic: sabela caama\u00f1o, discos:
\naire 2o21
\nquitar o aire 2o23
\ncol\u00b7laboracions el 2o24 amb uxia, rodrigo cuevas i ant\u00eda mui\u00f1o,
\na m\u00e9s ant\u00eda ameixeiras (mitad de caama\u00f1o & ameixeiras i col\u00b7laboradora de baiuca, luar na lubre, carlos n\u00fa\u00f1ez) va formar el trio maricarme publicant per ara nom\u00e9s una can\u00e7\u00f3 ai jes\u00fas! amb cibr\u00e1n seixo (davide salvado, budi\u00f1o) i migui carballido (zeltia irevire, m\u00e5i)<\/p>\n
silvaredonda: banda que ha publicat tres can\u00e7ons en sis anys, formada per f\u00e9lix rodr\u00edguez (bombardino i veu) manuel vicente (bombo amb plats i veu) mar\u00eda varela (clarinet i veu) marti\u00f1o galb\u00e1n (tabal i veu) pablo g\u00f3mez (gaita i veu) raquel b. prol (gaita i veu) sabela galb\u00e1n (acordi\u00f3 i veu)
\nletra: florencio delgado gurriar\u00e1n, adaptaci\u00f3 del poema \u201ca\u00ed v\u00e9n o maio\u201d (\u00abbebedeira\u00bb, 1934) m\u00fasica: sabela galb\u00e1n<\/p>\n
arranjament d’abril i zalo rodr\u00edguez sobre una mu\u00f1eira tradicional de caroi (cerdedo-cotobade) recollida per xisco fe\u0133o\u00f3. lletra original de petra iglesias i claudia abril
\nel conjunt abril ha publicat tres can\u00e7ons en dos anys, claudia abril veu i percussions, ant\u00f3n lago guitarra i marina carpente viol\u00ed
\n‘arredor da mesa’ \u00e9s una can\u00e7\u00f3 dedicada a les amigues, una oda a l’amor per elles. una can\u00e7\u00f3 que expressa com d’important \u00e9s per a nosaltres cuidar-les, gaudir-les i estimar-les b\u00e9
\n3 abril – arredor da mesa \u00b7 2o24<\/p>\n
lletra i m\u00fasica: tradicional, a pedreira
\ngravat en directe a estudis abrigueiro, mar\u00e7 de 2o24
\npandereta i veu: ugia pedreira; bateria i percussi\u00f3: lorena cachito; teclats i sintetitzadors: alejandro vargas; guitarra el\u00e9ctrica: mauricio caruso
\n4 a pedreira – carvalho verde (directe) \u00b7 2o24<\/p>\n
novembre passat es va publicar \u00abvinde todas\u00bb primer disc de carmela, el projecte de m\u00fasica de tradici\u00f3 oral de l’artista gallega carme l\u00f3pez
\nsentim regina o ramo amb pandereiteiras de tout\u00f3n
\nl’\u00e0lbum est\u00e0 basat en la perspectiva de g\u00e8nere i la recerca etnogr\u00e0fica basada en dones que aporten m\u00fasica i informaci\u00f3 sobre la tradici\u00f3 oral. cadascuna de les can\u00e7ons porta el nom de la dona que li va ensenyar la melodia com ara regina, que aport\u00e0 o ramo fet amb pandereiteiras de tout\u00f3n
\nel disc s’inicia i tanca amb gravacions de camp, que reflecteixen el propi proc\u00e9s d’investigaci\u00f3 etnomusicol\u00f3gica.
\nels arranjaments musicals es basen en q\u00fcestions com els usos i funcions de la m\u00fasica o les t\u00e8cniques interpretatives de les mateixes informants, anant per tant m\u00e9s enll\u00e0 de la creaci\u00f3 est\u00e8tica. tamb\u00e9 apareixen diversos g\u00e8neres musicals, que ofereixen un repertori que no nom\u00e9s es basa en ritmes ballables. els sons del disc barregen els de la tradici\u00f3 amb altres vinculats a les tend\u00e8ncies o recursos m\u00e9s actuals, assenyalant l’adaptabilitat i flexibilitat de la tradici\u00f3.
\nen definitiva, \u00abvinde todas\u00bb explica la realitat efervescent de la m\u00fasica tradicional a gal\u00edcia, recollint la conflu\u00e8ncia del passat i del present a trav\u00e9s d’una clara finalitat de visibilitzar la figura de les informants com a referents fonamentals per a la creaci\u00f3 actual
\n5 carmela – regina o ramo \u00b7 vinde todas, 2o24<\/p>\n
des de l’any 2o21 ail\u00e1 recupera la connexi\u00f3 entre la m\u00fasica tradicional, les orquestres i la dansa.
\n\u00e1ngela carou, veu i pandereta; manuele pardo, veu i pandereta; manu fraguela, zanfona; xan pamp\u00edn, acordi\u00f3 i bombo
\ntall inspirat en el maneo de erbecedo de cantigas i agarimos, montado pel seu director anxo mart\u00ednez, discos:
\nail\u00e1, 2o22
\nail\u00e1 de nadal, 2o23
\ntradimensional, 2o24
\n6 ail\u00e1 – maneo de erbecedo \u00b7 tradimensional, 2o24<\/p>\n
des de vigo os carunchos, formaci\u00f3 indispensable de la m\u00fasica popular gallega celebren 3o anys de carrera publicant el passat maig un disc-llibre on musiquen tretze poemes de manuel mar\u00eda: unha gorxa chea de paxaros, \u00abuna gola plena de pardals\u00bb
\nno \u00e9s la primera vegada que os carunchos fan m\u00fasica de manuel mar\u00eda, ja que al seu disc \u00abcantares\u00bb inclouen \u00abe vai pol r\u00edo\u00bb, ni la primera vegada que el poeta inspira tot un disc. hi ha els pioners \u00abos so\u00f1os na gaiola\u00bb de suso vaamonde, \u00abcanta o cuco\u00bb d’ux\u00eda i mag\u00edn blanco, \u00abandando a terra\u00bb tamb\u00e9 d’ux\u00eda, en aquest cas amb s\u00e9rgio tannus, o \u00abteatro do gui\u00f1ol\u00bb de pirilampo. sens dubte, \u00e9s un dels poetes m\u00e9s musicals donada la seva \u00e0mplia producci\u00f3, adre\u00e7ada a p\u00fablics diferents i apel\u00b7lant sempre als sentiments i emocions universals; i tamb\u00e9 per una musicalitat intr\u00ednseca sovint comentada. tot aix\u00f2 es reflecteix en un repertori en el qual trobem poemes pr\u00e8viament musicats o tan reconeixibles com \u00aba fala\u00bb, \u00abgaliza\u00bb o \u00aba poes\u00eda\u00bb a un in\u00e8dit com \u00e9s \u00abflorencio da fontaneira\u00bb, dedicat al cego dos vilares.
\nels cinc carunchos actuals, amb el fundador lu\u00eds correa al capdavant, s’encarreguen d’arranjar melodies properes i plenes d’\u00e0nim i de cantar les paraules de maria acompanyades d’un so en directe i d’instrumentaci\u00f3 popular: cornamusa, acordi\u00f3 diat\u00f2nic, zanfona, panderetes, tambors, caixes, bombo, culleres… a m\u00e9s dels esmentats, no et perdis composicions tan encertades com \u00abel poder de olvidar\u00bb, \u00abtr\u00edades de somnis\u00bb o \u00abpastor\u00bb
\ndiscograf\u00eda os carunchos:
\n\u00a1ala, que vai! 1998
\nsen tempo non era, 2oo2
\nmontealegre, 2oo5
\nen galego, 2oo9
\nti que? 2o13
\ncantares, 2o16
\nlingua de xigantes, 2o21
\nunha gorxa chea de paxaros, 2o24
\n7 os carunchos – a fala \u00b7 unha gorxa chea de paxaros, 2o24<\/p>\n
mocho gris, duet del gallec lucas de centi (manzaneda, 1992, l\u00edder de n\u00e9boa i mel i col\u00b7laborador habitual de baiuca, aliboria o ant\u00eda mu\u00ed\u00f1o, entre altres) i el portugu\u00e8s jo\u00e2o neves (porto, 1987, col\u00b7laborador dels directes de baiuca, entre altres ) presenten \u00ab2\u00bb \u00e0lbum debut del que podr\u00edem anomenar \u00abindie ib\u00e8ric\u00bb que inclou pop alternatiu i can\u00e7\u00f3 galaicoportuguesa amb sons d’indie electr\u00f2nic, de neo-jazz, de fado o de m\u00fasica tradicional gallega; l’\u00e0lbum eleva l’avantguarda pop a un imaginari absolutament aut\u00f2cton, ple de matisos i amb un enfilall de col\u00b7laboracions que inclou co-producci\u00f3 en algunes can\u00e7ons amb crnds o hevi, col\u00b7laboracions musicals de la cantaora andalusa roc\u00edo m\u00e1rquez o els gallecs miguel arribas i sandra p\u00e9rez o la reinterpretaci\u00f3 de can\u00e7ons populars d’am\u00e1lia rodrigues, ant\u00f3nio varia\u00e7\u00f5es, xos\u00e9 lois romero o zeca afonso que inclo\u00efa al seu repertori una versi\u00f3 del cl\u00e0ssic de les illes azores, os bravos, que fa quinze dies sentirem en versi\u00f3 de gisela jo\u00e2o
\n8 mocho gris – os bravos \u00b7 2, 2o24<\/p>\n
brav\u00fa xangai pren el nom del popular tren que unia gal\u00edcia amb barcelona, superbanda amb m\u00fasics provinent de conjunts com a papaqueixos, jarbanzo neghro, magnifique bande dos homes sen medo, os diplom\u00e1ticos de monte alto -xurxo souto- feia uns quants anys que funcionaven en directe, per\u00f2 \u200b\u200bno havien publicat cap disc fins al passat agost
\nos saxophones de occidente divuit talls i una gran varietat estil\u00edstica, una orquestra brav\u00fa en el seu impuls, comprom\u00eds i reivindicaci\u00f3
\nels temes van del punk de \u00abmatadorio\u00bb al funk-soul-jazz a \u00abua!\u00bb, passant per la rumba catalana (\u00abdous quereres\u00bb), la c\u00fambia (\u00abgreloc\u00fambia\u00bb), el bolero a major gl\u00f2ria de pucho boeado ( \u00abor\u00e7am\u00bb ), la reb\u00e8tica atenesa de \u03b3\u03b9\u03b1 \u03c3\u03ad\u03bd\u03b1 \u03bc\u03b1\u03c5\u03c1\u03bf\u03bc\u03ac\u03c4\u03b1, l’himne ska que aixafa rivalitats ximples: \u00abvigocoru\u00f1enta\u00bb… o la can\u00e7\u00f3 de taverna (aquell \u00abalal\u00e1 ao sol\u00bb que coneixem per amigos dos m\u00fasicos) covers: \u00abirm\u00e3os\u00bb de fuxan os ventos en clau tropical, acceleren \u00abo gato\u00bb que va fer popular a roda, revitalitzen \u00abmesejo\u00bb i versos de \u00abtom\u00e1s das quingostas\u00bb dels diplomaticos de montealto
\n9 orquesta bravu xangai – o pobre na\u0303o tem, o rico na\u0303o da\u0301! \u00b7 os saxophones de occidente, 2o24<\/p>\n
despr\u00e9s del fi de la banda sondar\u00faa, hugo quezeta continua en solitari fent rap i \u00e1lex arnos ha tirat cap al punk i metal formant vimbio banda que comen\u00e7a l’any amb el llan\u00e7ament de ‘eu non quero traballar’, basada en una can\u00e7\u00f3 popular gallega, cinqu\u00e8 avan\u00e7ament del seu primer disc, despr\u00e9s de l’\u00e8xit de ‘insisto’, ‘mayday’, ‘bombas incendiarias’ i ‘comeza o xogo’
\n1O vimbio – eu non quero traballar \u00b7 2o24<\/p>\n
passat novembre tat\u00e1n chapeu torn\u00e0 a publicar nou v\u00eddeo de bailar de novo
\namb m\u00fasica, guitarra i veu: chus dominguez
\nlletra i veu : tat\u00e1n
\nacordi\u00f3: raquel dom\u00ednguez
\ncors: blanqui i uxia (dom\u00ednguez senlle)
\npercussions: isaac palac\u00edn
\n11 tatan chapeu – bailar de novo… \u00b7 2o24<\/p>\n
despr\u00e9s de \u00abcerca da t\u00faa orella\u00bb (2o15) i \u00abamores fratricidas\u00bb (2o19) arriba \u201crespirando \u2026 sempre!!\u201d el novembre 2o24 el tercer disc de la banda factoria de subsistencia liderada per l’actor, compositor, guitarrista i vocalista josito porto amb sabela dacal (acordi\u00f3, teclat, piano i cors) des dels inicis, i ara amb adri\u00e1n r\u00edos a la bateria i rafa otero al baix.
\nlletres del seu univers d’ironia, surrealisme, amb tocs de teatralitat, humor m\u00e9s o menys subtil, irrever\u00e8ncia o afici\u00f3 a personatges inc\u00f2modes o divergents. a la m\u00fasica i envoltats de virtuosisme, onegen diverses influ\u00e8ncies de la hist\u00f2ria del pop rock cl\u00e0ssic que els podrien apropar al corrent m\u00e9s desenfadat de la new wave; des del m\u00e9s rock \u00abo mago joao\u00bb al country ballable \u00abnon quero ser feliz\u00bb passant per un lleuger toc fosc a \u00abpolo teu amor\u00bb, els aires de marxa de \u00abesperta\u00bb i la balada de subsist\u00e8ncia \u00abcomplicacions\u00bb que roqueja en la seua coda final
\n12 factoria de subsistencia – colgando \u00b7 respirando\u2026 sempre!! 2o24<\/p>\n
anton ke – saca o teu sacho ukelele de batea amb ritmos de furancho, beve del blues, reagge, ska, rumba i folclor tradicional amb lletres de retranca
\n13 ant\u00f3n ke – saca o teu sacho \u00b7 2o24<\/p>\n
anxo ara\u00fajo \u201caprender a bailar\u201d juny 2o24
\nel debut \u00abplan de urbanismo para un novo couto mixto\u00bb (2o21), presentava un pop mel\u00f2dic i independent, personal, \u00edntim, fora dels c\u00e0nons o temes m\u00e9s habituals, melanc\u00f2lic, introspectiu… aquesta continuaci\u00f3 aporta m\u00e9s optimisme, s’obre m\u00e9s a la llum i els ritmes encara m\u00e9s ballables prenen protagonisme, recolzats per vents, percussi\u00f3 llatina o sintetitzadors. aix\u00f2 s\u00ed, i aqu\u00ed valorem l’artista, lluny de ser dos \u00e0lbums oposats, constitueixen dos moments d’un mateix creador. els que ens agradi m\u00e9s un \u00e0lbum reconeixerem els moments destacats de l’altre.
\nexemples d’aix\u00f2 s\u00f3n \u00abo bamban\u00bb amb els seus vents o el retro\u00fas de \u00abper qu\u00e8 hem hagut de discutir?\u00bb perqu\u00e8 es comprometen amb l’indie m\u00e9s melanc\u00f2lic del treball anterior. per\u00f2 ara versos com \u00ables ferides d’aquelles urpes que em cobrien ja no sagnen\u00bb s\u00f3n molt significatius del contrast.
\nsi abans trob\u00e0vem el shoegaze, etc, ara tenim l’afro-indie, aproximacions a la m\u00fasica folk i tradicional o al reggaeton altres com a \u00abarea maior\u00bb. \u00abbestiari\u00bb, \u00abneste preciso instante\u00bb, \u00abun veleno\u00bb o \u00abos d\u00edas felices\u00bb, transmeten amor per la vida i fins i tot fomenten el ball; amb certa moderaci\u00f3, sense tornar-nos bojos, com diu el t\u00edtol que estem aprenent.
\nanxo ara\u00fajo proposa sons i versos que reclamen la felicitat, no la disbauxa, sempre amb eleg\u00e0ncia, un toc de sofisticaci\u00f3 en la preparaci\u00f3 i una discreci\u00f3 coherent amb el seu cant honest. no busca aquella immediatesa de les can\u00e7ons per a festivals, sin\u00f3 l’escolta que ens fa apreciar la sensibilitat, una po\u00e8tica pr\u00f2pia, una lluentor que reconforta per\u00f2 no cega. \u201capr\u00e8n a ballar\u201d \u00e9s una d’aquelles obres que deixen empremta perqu\u00e8 s\u00f3n accessibles sense caure en l’evident i sobreviuen als t\u00f2pics de la moda
\n14 anxo ara\u00fajo – os d\u00edas felices \u00b7 aprender a bailar, 2o24<\/p>\n
o sonoro max\u00edn, banda de refer\u00e8ncia de la gal\u00edcia tropical amb missatge torn\u00e0 el maig 2o24 amb un ep titulat com la can\u00e7\u00f3 d’obertura a primavera ten que ser nosa set anys despr\u00e9s d’aquell fant\u00e0stic segon disc: \u00abse7edezase7e\u00bb (2o17). des d’aleshores hi ha hagut canvis a la banda amb la marxa de l’acordionista cristina i el trasp\u00e0s de l’inoblidable bateria jaime mateo. tanmateix, els originals ico, abraham i xurxo conserven la torxa i obren les portes a lorena de vinte-i-u anys a la percussi\u00f3, yago jimmy a la bateria, h\u00e9ctor lorenzo a algunes guitarres i ni m\u00e9s ni menys que nacho mu\u00f1oz als teclats i sintetitzadors. entre tots arrodoneixen una obra que queda corta.
\nl’inici immillorable que d\u00f3na t\u00edtol al disc \u00e9s una mostra de l’encant de les lletres d’ico, populars, amb els peus a terra i el b\u00e9 col\u00b7lectiu, animant amb un somriure la lluita per una primavera amb la qual v\u00e8ncerem l’hivern. \u201ccal tenir una navalla a m\u00e0\u201d \u00e9s un d’aquells mig temps que convida a ballar amb moderaci\u00f3 sense parar de ficar el dit a l’ull de la realitat que ens envolta. \u00abcumbia de interior\u00bb, la pe\u00e7a signada per ico i xurxo, \u00e9s un so max\u00edn cumbiero pur amb la incorporaci\u00f3 de les corals de mounqup. al contrari, les altres dues peces apunten a sons m\u00e9s sorprenents: \u00abl’\u00faltim indi de la terra\u00bb, un t\u00edtol clar, ens porta a una mena de mantra de set minuts amb una paraula parlada en qu\u00e8 apel\u00b7len a la consci\u00e8ncia del el territori, les persones que habiten i la dignitat del conjunt; i \u00abo roure\u00bb ens tranquil\u00b7litza amb la seva calma sobre theremin i baix que acompanya una lletra de bellesa vital, de coses senzilles per\u00f2 importants i intenses: \u00absento que crec al teu costat, que els ocells nien en mi, que el vent bufa les meves branques sento que aix\u00ed \u00e9s com s\u00f3c feli\u00e7\u00bb
\n15 o sonoro maxin – a primavera ten que ser nosa \u00b7 a primavera ten que ser nosa, 2o24
\n——————
\nhttps:\/\/musicaengalego.blogspot.com\/<\/a>
\nhttps:\/\/abretedeorellas.com\/<\/a><\/p>\n