{"id":10470,"date":"2024-10-18T02:20:18","date_gmt":"2024-10-18T00:20:18","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=10470"},"modified":"2024-10-18T02:20:18","modified_gmt":"2024-10-18T00:20:18","slug":"els-camins-de-la-musica-una-sessio-de-cool-amb-latino-i-mark-nightingale-1-17-10-24","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/els-camins-de-la-musica-una-sessio-de-cool-amb-latino-i-mark-nightingale-1-17-10-24\/","title":{"rendered":"Els Camins de la M\u00fasica. Una sessi\u00f3 de \u00abcool\u00bb amb Latino i Mark Nightingale – 1 17\/10\/24"},"content":{"rendered":"

El \u00abcool\u00bb<\/i><\/a>, eixa evoluci\u00f3 del jazz, que va n\u00e9ixer com a reacci\u00f3 -diguem-ho aix\u00ed- enfront del be-bop<\/span>, es caracteritza per sons suaus, mesurats, fora de les \u00abdesmesures\u00bb<\/i> de Charlie Parker<\/b><\/a> i cia. Va ser una m\u00fasica que va trobar uns int\u00e8rprets, per primera vegada a la vertiginosa evoluci\u00f3 del jazz, en gran mesura blancs<\/i>. Eixa va ser una caracter\u00edstica absolutament ins\u00f2lita en la curta per\u00f2 variada hist\u00f2ria de g\u00e8neres del jazz. Gent com Stan Getz<\/b> o el personatge homenatjat al programa de hui, Gerry Mulligan,<\/b><\/a> protagonitzaren eixa evoluci\u00f3.<\/p>\n

Gerry Mulligan<\/a><\/b>, (6 abril 1927, Nova York \u2013 20 gener 1996) va ser un virtu\u00f3s del seu instrument principal, el saxo bar\u00edton, que amb un to suau, avellutat i ser\u00e9 del qual va fer bandera, el va situar a l’Olimp del jazz.<\/p>\n

Per\u00f2 la seua activitat musical no es va limitar a tocar el seu saxo. Iniciant-se en orquestres de ball, de ben jovenet, amb la de Gene<\/span> Krupa<\/span><\/b> per exemple, fins a un grapat enorme i variat de formacions de tota mena i tamany, la seua carrera no es va limitar a la interpretaci\u00f3<\/i>: la composici\u00f3, l’arranjament i la direcci\u00f3 de grans formacions tamb\u00e9 ocupen la seua biografia musical, ampla, rica, fruct\u00edfera i reconeguda.<\/p>\n

Un moment afortunat en eixa biografia va ser quan, l’any 1952, despr\u00e9s d’haver passat per un dels nonets de <\/i>Miles Davis<\/b><\/a> <\/i>de finals dels anys 40<\/span> i d’haver gravat el seu primer disc com a l\u00edder, sembla que, segons diu la \u00abllegenda\u00bb, havia estat contractat per unes actuacions a un club de Hollywood, The Haig<\/i>, on a l’escenari, per haver actuat abans el vibrafonista Red<\/span> <\/b><\/a>Norvo<\/b><\/a>\u00a0<\/span> hi havia un vibr\u00e0fon i no un piano. Mulligan<\/span> va tindre l’ocurr\u00e8ncia de fer de la necessitat virtut<\/i> i muntar un grup… sense piano<\/u><\/i>. Aix\u00f2 no s’havia vist encara mai de la vida <\/u>als grups de jazz.<\/p>\n

L’experiment, amb un molt jove Chet Baker<\/b><\/a>, baix i bateria va funcionar molt b\u00e9 i l’\u00e8xit va ser fulminant. Desmuntat el grup l’any 1953 en ser detinguts per possessi\u00f3 de drogues, quan, al cap de sis mesos, va deixar la pres\u00f3, Gerry Mulligan<\/b><\/a> va tractar de repetir la formaci\u00f3, per\u00f2 Chet Baker<\/b> ja havia comen\u00e7at una fulgurant carrera com a solista i aleshores Mulligan<\/span> <\/b>va trobar a un dels millors trombonistes de la hist\u00f2ria del jazz, Bob Brookemeyer<\/span><\/b><\/a>, i amb ell continua amb la f\u00f3rmula. Tant Chet Baker <\/b>com Bob Brookemeyer<\/b> eren blancs.<\/i><\/p>\n

Francisco Blanco<\/span> \u00abLatino<\/span>\u00ab<\/b><\/a>, el nostre cordov\u00e9s de Sedav\u00ed, ha estat de sempre un enorme admirador de Mulligan<\/b><\/span> i, a part de tocar principalment el mateix instrument, tamb\u00e9 es troba molt c\u00f2mode en l'\u00bbona cool\u00bb. L’any 2009, arran d’una s\u00e8rie d’actuacions amb una formaci\u00f3 com la segona de Mulligan<\/b><\/span> (saxo bar\u00edton, tromb\u00f3, bateria, contrabaix<\/i>) i amb el trombonista angl\u00e9s Mark<\/span> Nightingale<\/span><\/b> <\/a>-de lo<\/span> milloret del jazz europeu- va ficar-se a l’estudi i varen gravar set peces, amb Jordi Vila<\/i> al contrabaix i el nord-americ\u00e0 instal\u00b7lat a Val\u00e8ncia Jeff<\/span> Jerolamon<\/span> <\/i>a la bateria.<\/p>\n

El material gravat era esc\u00e0s per a ser llen\u00e7at en una gravaci\u00f3 i va quedar a l’espera d’una ocasi\u00f3 propicia. Eixa ocasi\u00f3 es presenta el juny de 2022, quan Latino<\/b><\/span> va proposar-li al trombonista angl\u00e9s completar aquells treballs amb noves peces. Amb Miquel \u00c1lvarez<\/i>, contrabaix, i Vicente<\/span> Esp\u00ed,<\/i> bateria, com a complement varen gravar-ne sis m\u00e9s. El repertori consisteix en m\u00fasiques de l’autoria de Mulligan<\/span> -la majoria- alguna del Brookmeyer<\/span> i alguns est\u00e0ndard associats sempre, aix\u00f2 s\u00ed, a les interpretacions m\u00e9s conegudes de Mulligan.<\/b><\/p>\n

Eixos treballs s\u00f3n els que escoltareu a aquest programa<\/a>… i al pr\u00f2xim, perqu\u00e8 el temps no donava per escoltar el disc sencer. Els programes es completaran amb l’escolta d’alguna de les peces interpretades per Latino<\/span> <\/b>i Nightingale<\/span><\/b> per\u00f2 en la versi\u00f3 original de Gerry Mulligan<\/b> i els seus companys.<\/p>\n