{"id":10442,"date":"2024-10-13T13:31:09","date_gmt":"2024-10-13T11:31:09","guid":{"rendered":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/?p=10442"},"modified":"2024-10-13T13:40:50","modified_gmt":"2024-10-13T11:40:50","slug":"la-nostra-veu-maria-palaules-tenien-alla-per-amagar-les-perque-mirar-les-era-incomode","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.radioklara.org\/radioklara\/la-nostra-veu-maria-palaules-tenien-alla-per-amagar-les-perque-mirar-les-era-incomode\/","title":{"rendered":"La Nostra Veu. Maria Palau:\u00abLes tenien all\u00e0 per amagar-les, perqu\u00e8 mirar-les era inc\u00f2mode\u00bb"},"content":{"rendered":"
\n

El control de les dones al Patronat de Protecci\u00f3 de la Dona<\/em><\/p>\n<\/div>\n

Josan Piqueres<\/a><\/h4>\n
El llibre Indignas Hijas de su Patria<\/em> de Marta Garc\u00eda Carbonell i Maria Palau Gald\u00f3n <\/a><\/strong>destapa un dels episodis m\u00e9s foscos de la repressi\u00f3 franquista al Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/a><\/strong>: el Patronat de Protecci\u00f3 a la Dona. Aquesta instituci\u00f3, que va funcionar durant m\u00e9s de quaranta anys, va servir com a eina de control i repressi\u00f3 de dones que s\u2019apartaven de les normes morals imposades pel r\u00e8gim. El llibre, que va ser el tema central en una recent tert\u00falia del p\u00f2dcast de La Nostra Veu<\/em>, revela amb detall la brutalitat i les pr\u00e0ctiques inhumanes que es van viure dins d\u2019aquests centres.<\/div>\n
\n

Segons les autores, el Patronat no nom\u00e9s tancava dones i xiquetes en convents, sin\u00f3 que les sotmetia a treballs for\u00e7ats, amb els beneficis d\u2019aquests treballs destinats a empreses com Galer\u00edas Preciados o El Corte Ingl\u00e9s<\/strong>. \u00abEra un sistema on les dones eren mercaderia, tant pel seu treball com per les seues vides\u00bb<\/strong>, va explicar Marta Garc\u00eda en el p\u00f2dcast. Les internes no tenien cap mena de veu ni possibilitat de fugir, especialment perqu\u00e8 moltes d\u2019elles eren traslladades a ciutats alienes, on no coneixien ning\u00fa ni tenien xarxa de suport.<\/p>\n

A m\u00e9s, el control que s\u2019exercia sobre aquestes dones no es limitava a la seua estada en els convents. Maria Palau va assenyalar que, fins i tot quan les deixaven sortir, continuaven sent vigilades per membres del Patronat, que s\u2019asseguraven que no se sortiren del cam\u00ed tra\u00e7at per la moral cat\u00f2lica i franquista. \u00abEra un sistema de vigil\u00e0ncia total, on les dones no eren considerades ciutadans, sin\u00f3 \u00e9ssers a corregir i disciplinar\u00bb<\/strong>, va dir Palau.<\/p>\n

Un dels aspectes m\u00e9s impactants del llibre \u00e9s la connexi\u00f3 entre el Patronat i l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica<\/a>. Les monges no nom\u00e9s vigilaven les dones, sin\u00f3 que sovint actuaven com a jutges de les seues vides. \u00abLes monges decidien que era moral i qu\u00e8 no, i podien tancar una xiqueta per portar la falda massa curta o per fumar en p\u00fablic\u00bb<\/strong>, va recordar Garcia. Les autores tamb\u00e9 denuncien que molts dels ordes religiosos implicats en el Patronat continuen actives avui dia, i fins i tot reben premis per la seua tasca social, fet que fa encara m\u00e9s dolor\u00f3s el silenci i la falta de responsabilitats.<\/p>\n

El llibre tamb\u00e9 explora com, un cop passada la dictadura, el Patronat no va ser desmantellat de manera immediata. De fet, va continuar funcionant fins a 1985, durant els primers anys de la democr\u00e0cia, amb la complicitat de governs que no van saber o voler afrontar l\u2019horror que s\u2019amagava darrere d\u2019aquestes institucions. \u00abEl silenci sobre el Patronat \u00e9s una de les vergonyes m\u00e9s grans de la nostra hist\u00f2ria recent\u00bb<\/strong>, va concloure Palau, qui emmarca la necessitat d\u2019un reconeixement p\u00fablic i una reparaci\u00f3 per a les supervivents.<\/p>\n