Els que mantenen viva una tradici\u00f3 no s\u00f3n els que es conformen, sin\u00f3 els que la transformen<\/b>\u00ab<\/i>\u00a0<\/b><\/p>\n
Robert Gerhard<\/b><\/p>\n
No ser\u00e9 tan superb ni tan rid\u00edcul com per a tractar d’esbossar ni tan sols, en les breus notes que solen il\u00b7lustrar la m\u00fasica del programa, l’extensa, complexa i, fins i tot, revolucion\u00e0ria traject\u00f2ria d’una personalitat musical com la de Robert Gerhard<\/a><\/b>. Sense dubte, una de les personalitats musicals m\u00e9s innovadores a l’Europa del segle XX que, a conseq\u00fc\u00e8ncia del seu exili provocat pel cop franquista i la conseg\u00fcent dictadura<\/i>, va residir durant m\u00e9s de mitja vida, la part m\u00e9s productiva musicalment, a Cambridge, com a compositor, professor i, sobretot, experimentador musical, a un nivell on tan sols entren personalitats com el seu mestre Sch\u00f6enberg<\/span>, Berio<\/span>, Xenakis i pocs m\u00e9s.<\/p>\n Per no dir bajanades en tractar de resumir una vida tan fruct\u00edfera musicalment com la de Robert Gerhard<\/a><\/b>, posar\u00e9 una s\u00e8rie d’enlla\u00e7os, on gent adient us parlar\u00e0 de la seua figura imprescindible, enfosquida per les circumst\u00e0ncies de la seua vida, la dictadura franquista i la seua arriscada traject\u00f2ria musical.<\/p>\n Lamentablement, al contrari del que ha passat amb l’obra de coetanis seus, amb una acceptaci\u00f3 generalitzada ja de gent com Pollock, Picasso o Mir\u00f3, Kafka o Cort\u00e1zar, Alfaro o Giacometti<\/i>, l’evoluci\u00f3 dels gustos musicals encara en resta molt, massa ancorada als motlles sonors del segle XIX.<\/i> Tan sols estils com el jazz o el rock han aconseguit obrir, entre determinats p\u00fablics sempre molt definits, l’o\u00efda a noves sonoritats, nous camins per a la m\u00fasica.<\/p>\n El pes d’un gust massa ancorat en sons consagrats per les classes benestants i els programadors musicals \u00aboficials\u00bb han fet que una m\u00fasica, \u00abvella\u00bb(?) ja de m\u00e9s de mig segle, resulte encara \u00abestranya\u00bb<\/i>, sorprenent quan no \u00ablletja\u00bb<\/i>. Casualment, eixes mateixes capes de poblaci\u00f3 tamb\u00e9 solen rebutjar el jazz i el rock com a productes \u00abde segona\u00bb aptes sols per a la plebs.<\/p>\n Tinguem paci\u00e8ncia. Espere que le<\/span> brev\u00edssima selecci\u00f3 que us faig arribar en aquest programa resulte prou estimulant com perqu\u00e8 enceteu la recerca d’obres que, com la Robert Gerhard<\/a><\/b>, formen ja part de la hist\u00f2ria de la<\/span> m\u00fasica occidental, al nivell de noms imprescindibles com els de J.S.Bach<\/span>, Beethoven o Wagner.<\/b><\/p>\n – Documental excel\u00b7lent sobre l’obra de Robert Gerhard i la tasca del Quartet Gerhard<\/a> – Audios<\/span> varis:
\n– M\u00fasica aplicada, segons Robert Gerhard (1931)<\/a>
\n– Roberto<\/span> Gerhard: El eterno<\/span> exiliado<\/span><\/a>
\n– Encara no he sentit res. Robert Gerhard: Electronic Explorations From his Studio 1958-1967<\/a>
\n– La creaci\u00f3n<\/span> musical de Roberto<\/span> Gerhard durante<\/span> el magisterio<\/span> de Arnold<\/span> Schoenberg<\/a>
\n– El compositor exiliado<\/span> del franquismo<\/span> que fue<\/span> pionero<\/span> de la m\u00fasica electr\u00f3nica<\/span><\/a>
\n– La-sinfonia<\/span>-en-el-siglo<\/span>-xx\/gerhard<\/span><\/a><\/p>\n
\nhttps:\/\/archive.org\/details\/cd_deutsche-sptromantik-i_gerhard-frommel-august-bungert-robert-kahn\/disc1\/01.+Gerhard+Frommel+-+Symphony+%23+2+for+Small+Orch..flac<\/span><\/a>
\n–\u00a0 https:\/\/www.youtube.com\/results?search_query=roberto+gerhard<\/a><\/p>\n