repertori:
\nvirgem suta – amor ao avesso \u00b7 2o24
\n\u00e9me – dores laborais \u00b7 disco tinto, 2o24
\na cantadeira – da minha pele \u00b7 2o24
\nana deus i luca argel – n\u00e3o fiz nada \u00b7 can\u00e7\u00f5es de beber, 2o24
\ncara de espelho – para\u00edso fiscal \u00b7 cara de espelho 2o24
\nthe happy mess – \u00e9s a minha humana \u00b7 horas dias meses anos, 2o24
\nhomem em catarse – gueto da paz \u00b7 catarse natural, 2o24
\nj\u00falio pereira – terra d’\u00e1gua \u00b7 rasgar, 2o24
\nant\u00f3nio chainho – fado moderno xxi \u00b7 o abra\u00e7o da guitarra, 2o23
\njanita salom\u00e9 – altinho \u00b7 p\u00e1ssaro azul, 2o24
\ndino d’santiago i luedji luna – oh bahia \u00b7 2o24
\nbeatriz fel\u00edcio – a can\u00e7\u00e3o da bia \u00b7 2o23
\nsara correia – madrugou \u00b7 liberdade, 2o24
\nmarta pereira da costa – aranjuez & spain \u00b7 sem palavras, 2o24
\n—————————–
\n1 virgem suta – amor ao avesso \u00b7 2o24
\ntornem a portugal
\na sentir les novetats musicals dels \u00faltims mesos
\n2 \u00e9me – dores laborais \u00b7 disco tinto, 2o24
\nvirgem suta estren\u00e0 \u201camor ao avesso\u201d el 13 de setembre, el segon senzill en previsi\u00f3 del quart treball original de la banda de jorge benvinda i nuno figueiredo.
\nen l’any que celebra quinze anys de carrera el 25 d’octubre publicaran el seu nou disc despr\u00e9s de 8 anys d’aturada titulat \u00abno c\u00e9u da boca do lobo\u00bb, que compta amb la producci\u00f3 de jp coimbra i la col\u00b7laboraci\u00f3 del bateria jorge costa
\nl’\u00e0lbum va ser gravat entre beja, \u00e9vora, lisboa i porto i reuneix 9 temes plens d’ironia al voltant de la vida quotidiana, entre paisatges i rutines del profund alentejo i hist\u00f2ries d’amor en una \u00e8poca en qu\u00e8 el temps escasseja i les relacions s\u00f3n cada cop m\u00e9s allunyades
\nvirgem suta: jorge benvinda – veu; nuno figueiredo – guitarra, baix, cors; jp coimbra – sintetitzadors; jorge costa – bateria, percussi\u00f3<\/p>\n
\u00e9me \u00e9s jo\u00e3o marcelo, des de les teulades del barri de s\u00e2o vicente en lisboa,
\npassat mar\u00e7 va publicar el seu darrer disc, disco tinto, un disc gravat i produ\u00eft a casa, amb l’ajuda de moxila, que tamb\u00e9 va coproduir i escriure algunes can\u00e7ons, discografia:
\ngancia, 2o12
\n\u00faltimo siso, 2o14
\ndomingo \u00e0 tarde 2o17
\n\u00e9me e moxila, 2o22
\ncorta mato, 2o23 ep amb moxila
\ndisco tinto, 2o24<\/p>\n
a cantadeira aka joana negr\u00e3o \u00abda minha pele\u00bb parla de com, al llarg de la vida, les nostres viv\u00e8ncies queden marcades en el cos, com si fossin tatuatges. la pell \u00e9s la llar i explica totes les nostres hist\u00f2ries
\n3 a cantadeira – da minha pele \u00b7 2o24
\nper invitaci\u00f3 de casa fernando pessoa, ana deus i luca argel van crear l’espectacle ru\u00eddo v\u00e1rio, can\u00e7\u00f5es com pessoa l’any 2o17. i despr\u00e9s un disc amb 15 can\u00e7ons escrites gaireb\u00e9 totes sobre poemes de fernando pessoa. les veus d’ana i luca transformen i actualitzen el geni de pessoa, passant des de la tr\u00e0gica solemnitat fins a la burla humor\u00edstica, sempre acompanyades de la guitarra de luca i altres sorolls que amplien l’atmosfera dels poemes. set anys despr\u00e9s tornen amb un segon llibre disc amb textos del poeta titulat can\u00e7\u00f5es de beber, del que sentim este poema de 1931
\nno vaig fer res, ho s\u00e9, ni ho far\u00e9,
\nper\u00f2 de no fer res vaig treure
\nque fer-ho tot i res \u00e9s el mateix,
\nqui s\u00f3c \u00e9s l’espectre del que no ser\u00e9
\nvivim trobades dins de l’abandonament
\nsens veritat, sens dubte, sense amo
\nbona \u00e9s la vida, per\u00f2 millor \u00e9s el vi
\nl’amor \u00e9s bo, per\u00f2 somiar \u00e9s millor
\ndiscografia luca argel:
\ntipos que tendem para o sil\u00eancio, 2o16
\nbandeira, 2o17
\nru\u00eddo v\u00e1rio, 2o17 amb ana deus
\nconversa de fila, 2o19
\nsamba de guerrilha, 2o21
\ncan\u00e7\u00f5es de beber, 2o24 amb ana deus
\nana deus (porto, 1963) cantant de tres tristes tigres
\n– estigu\u00e9 a la banda ban de 1987 a 1992-
\ndiscografia de tres tristes tigres:
\npartes sens\u00edveis, 1993
\nguia espiritual, 1996
\ncomum, 1998
\nvisita de estudo, 2oo1
\nm\u00ednima luz, 2o2o
\n4 ana deus i luca argel – n\u00e3o fiz nada \u00b7 can\u00e7\u00f5es de beber, 2o24
\ndebut de cara de espelho, nova superbanda de m\u00fasica popular portuguesa que reuneix alguns dels noms m\u00e9s rellevants i creatius dels \u00faltims anys, provinents de projectes com ara deolinda, ornatos violeta, gaiteiros de lisboa, a naifa, humanos…
\namb lletres i composicions de pedro da silva martins (autor i compositor de deolinda, ana moura, ant\u00f3nio zambujo, lena d \u0301\u00e1gua), a les quals s’associen les construccions d’instruments de carlos guerreiro (gaiteiros de lisboa, jos\u00e9 afonso, fausto, gac), el baix de nuno prata (ornatos violeta), les guitarres de lu\u00eds j martins (deolinda, ant\u00f3nio zambujo, cristina branco) i les percussions de s\u00e9rgio nascimento (s\u00e9rgio godinho, david fonseca, humans, deolinda) al servei de la veu profunda, atractiva i inconfusible de maria ant\u00f2nia mendes (a naifa, se\u00f1oritas)
\n5 cara de espelho – para\u00edso fiscal \u00b7 cara de espelho 2o24<\/p>\n
the happy mess la banda del periodista miguel ribeiro present\u00e0 en agost el seu cinqu\u00e8 treball de llarga durada amb can\u00e7ons lleugeres i fresques, pr\u00f2pies de l’estiu 14 marta pereira da costa – aranjuez & spain \u00b7 sem palavras, 2o24
\na finals de setembre seran a lisboa i porto per a concerts gratu\u00efts, seguits d’una gira nacional
\nmiguel ribeiro, (veu i guitarra), afonso carvalho (guitarra), hugo azevedo (bateria), jo\u00e3o pascoal (baix), maria lu\u00edsa (veu) i paulo mouta pereira (tecles)
\n6 the happy mess – \u00e9s a minha humana \u00b7 horas dias meses anos, 2o24
\nen el tema \u00abghetto of peace\u00bb, publicat esta setmana a les principals plataformes digitals, luca argel, sara yasmine (sopa de pedra, retimbrar), nuno prata (ornatos violeta, cara de espelho) s’han unit a homem em catarse per celebrar qualsevol reducte de pau on ballar lliurement i abra\u00e7ar a qui vingui. encara hi ha esperan\u00e7a en aquest gueto, on no ens tallen les ales i l’economia \u00e9s obrir cors. \u00abgueto da paz\u00bb, com \u00abo tempo vem atr\u00e1s de n\u00f3s\u00bb i \u00abhipoteca\u00bb, formaran part del nou i ecl\u00e8ctic disc catarse natural
\n7 homem em catarse – gueto da paz \u00b7 catarse natural, 2o24
\nj\u00falio pereira no necessita presentaci\u00f3… ha participat a gaireb\u00e9 un centenar d’\u00e0lbums siga com a instrumentista, orquestrador o productor
\namb una vinculaci\u00f3 \u00edntima amb la carrera de jos\u00e9 afonso, a partir de finals dels anys 7o’s, i ha firmat treballs conjunts amb pete seeger, kepa junkera, the chieftains…
\nrasgar el nou treball, sorgit d’un micromecenatge, es presenta en forma d’un disc llibre que descriu la traject\u00f2ria de la pr\u00e0ctica del cavaquinho, discografia j\u00falio pereira:
\n1971, marasmo, amb petrus castrus
\n1972, tudo isto, tudo mais, amb petrus castrus
\n1973, acid nightmare, amb xarhanga
\n1973, great goat, amb xarhanga
\n1973, mestre, amb petrus castrus
\n1975, bota-fora, amb xarhanga
\n1976, fernandinho vai \u00f3 vinho
\n1978, lisbo\u00e9mia
\n1979, m\u00e3os de fada
\n1981, cavaquinho
\n1983, braguesa
\n1984, cad\u00f3i
\n1986, os sete instrumentos
\n1986, portugal
\n1987, miradouro
\n199o, janelas verdes
\n199o, o melhor de j\u00falio pereira (recopilaci\u00f3)
\n1992, o meu bandolim
\n1994, ac\u00fastico
\n1995, lau eskutar, amb kepa junkera
\n2oo1, rituais
\n2oo3, faz-de-conta
\n2oo7, geografias
\n2o1o, graffiti
\n2o14, cavaquinho.pt llibre cd
\n2o17, pra\u00e7a do com\u00e9rcio
\n2o24, rasgar
\n8 j\u00falio pereira – terra d’\u00e1gua \u00b7 rasgar, 2o24
\nel guitarrista i compositor ant\u00f3nio chainho acaba de terminar la seua carrera als 86 anys, fent un \u00faltim espectacle la setmana passada, a lisboa, una decisi\u00f3 que va justificar perqu\u00e8 \u201cva experimentar dificultats per tocar algunes can\u00e7ons\u201d
\nl’espectacle de comiat des de l’escenari, \u201clisboa saudade\u201d, el 13 de setembre a la pra\u00e7a do munic\u00edpio, a lisboa, amb carminho i ant\u00f3nio zambujo, la seua deixeble marta pereira da costa, el quartet de cordes naked lunch i els seus m\u00fasics habituals, ciro bertini, al baix i acordi\u00f3, i tiago oliveira, a la viola.
\ntamb\u00e9 es present\u00e0 la seua biografia, \u201co abra\u00e7o da guittarra\u201d, escrita per moema siva
\namb uns 6o anys de carrera, chainho va dir que un dels motius que el va portar a prendre aquesta decisi\u00f3 va ser quan va notar problemes amb el dit \u00edndex de la m\u00e0 dreta, \u00abque \u00e9s la base per tocar\u00bb
\n\u201cen les coses que vaig aprendre dels grans guitarristes, en les m\u00e9s complicades, ja sento una certa dificultat\u201d, deia l’autor de \u201cvoando sobre o alentejo\u201d, comparant els dits d’un guitarrista amb les cames d’un corredor. \u00bb estic sentint els problemes de fregar els 9o anys\u00bb
\nant\u00f3nio chainho va n\u00e9ixer el 1938 a s. francisco da serra, a santiago do cac\u00e9m, i va aconseguir la proesa d’enregistrar un disc, \u201co abra\u00e7o da guitarra\u201d, despr\u00e9s dels 85 anys
\n\u201cno conec ning\u00fa que enregistr\u00e9s despr\u00e9s dels 6o anys, carlos paredes encara intentava gravar, i en relaci\u00f3 a la resta de guitarristes, no conec ning\u00fa que enregistr\u00e9s despr\u00e9s dels 8o\u201d, ha dit.
\nant\u00f3nio chainho va recordar els primers passos que va fer per aprendre la guitarra portuguesa, el seu instrument preferit, com a objecte de joc, tamb\u00e9 sota la influ\u00e8ncia del seu pare \u201cque tenia dits magn\u00edfics\u201d, combinant la seua \u201cbona o\u00efda musical\u201d, escoltant el melodies que el va escoltar a la r\u00e0dio, pels que va anomenar els seus mestres, armandinho, raul nery, jaime santos, entre d’altres.
\n\u201csempre escoltava la r\u00e0dio, tenia bona o\u00efda, i recorde que tocava amb els meus amics i, de sobte, havia escoltat un programa el dia abans i vaig intentar reproduir all\u00f2 que havia sentit, i el meu pare, que tocava les modinhas populars, de vegades em deia ‘oh fill, no hi ha manera de fer-ho’, jo intentava explicar-li com podia, per\u00f2 sempre va ser una molt bona ajuda que vaig tenir del meu pare, que tenia la capacitat de tocar certes coses, que despr\u00e9s vaig comen\u00e7ar a fer\u201d
\nel servei militar obligatori el va fer a lisboa, on va entrar en contacte directe amb l’escena fadista, \u00abdebutant\u00bb a mitjans dels anys 6o, en una casa de fado de la pra\u00e7a do chile, on encara tocava \u00abvestit de soldat\u00bb amb gran \u00e9xit
\nva fer el servei militar a mo\u00e7ambic, i va tornar quan va con\u00e8ixer el seu carlos gon\u00e7alves (1938-2o2o), autor de les can\u00e7ons \u201clavava no rio, lavava\u201d o \u201cl\u00e1 vai maria\u201d, escrites i creades per am\u00e1lia rodrigues.
\ncarlos gon\u00e7alves el va conv\u00e8ncer perqu\u00e8 ocup\u00e9s el seu lloc a la casa de fado retiro da severa, on va romandre uns sis mesos, i despr\u00e9s es va traslladar al restaurant o folclore
\nel restaurant tancava a les 23.3o hores, cosa que va permetre a chainho freq\u00fcentar altres cases de fado del bairro alto, que tancaven entre les 3 i les 4 hores, fent-se m\u00e9s experimentat i conegut.
\nen aquest moment, enregistrava discos \u201cpr\u00e0cticament cada setmana\u201d, ja que tenien molta circulaci\u00f3 entre les comunitats portugueses
\nva comen\u00e7ar la carrera com a acompanyant i, en un moment determinat perqu\u00e8 \u201cno tenia temps per estudiar\u201d les melodies i compondre, va optar per acompanyar els cantants de fado carlos do carmo (1939-2o21) i frei hermano da c\u00e2mara, des de fa m\u00e9s de 2o anys, i tamb\u00e9, \u201cper\u00f2 menys temps\u201d, teresa tarouca (1942-2o19). m\u00e9s tard, va treballar amb r\u00e3o kyao, amb qui va fer el disc \u00abp\u00e3o, azeite e vinho\u00bb i va anar de gira
\n\u201cva ser fant\u00e0stic treballar amb r\u00e3o kyao, vam fer molts espectacles, m’admirava molt. el treball de r\u00e3o no t\u00e9 res a veure amb l’\u00e0rea del fado, per\u00f2 ell es va enamorar del fado a trav\u00e9s del seu pare a qui li agradava molt el fado i era amic de l’am\u00e1lia, i va comen\u00e7ar a anar a casa d’am\u00e1lia. ja era un m\u00fasic conegut i va evolucionar molt quan estava a fran\u00e7a\u201d
\nla llista de m\u00fasics amb qu\u00e8 va acompanyar i enregistrar \u00e9s \u00e0mplia i inclou noms com maria beth\u00e2nia, adriana calcanhotto, marta dias, ant\u00f3nio calv\u00e1rio, paco de lucia, john williams, mar\u00eda dolores pradera, jos\u00e9 carreras, j\u00fcrgen ruck, pedro abrunhosa, paulo de carvalho, ana bacalhau, sara tavares o rui veloso.
\nel m\u00fasic ha reconegut que trobar\u00e0 a faltar la carrera a la qual est\u00e0 posant fi, per\u00f2 que seguir\u00e0 \u201ctocant pels seus amics\u201d i seguint l’escola que porta el seu nom a santiago do cac\u00e9m. chainho est\u00e0 orgull\u00f3s d’haver impulsat l’obertura d’una escola portuguesa de guitarra a santiago do cac\u00e9m, al districte de set\u00fabal, malgrat les cr\u00edtiques dels companys que li van dir que deix\u00e9s de fer-ho
\n\u00abtot el que sabia ho vaig transmetre\u00bb, va dir el m\u00fasic, que va dir que mai va tenir cap problema a causa de l’aparici\u00f3 de nous valors. \u201csempre he ajudat, i en aquesta escola ja hi ha alumnes tocant can\u00e7ons molt complicades\u201d.
\n\u201cavui tenim guitarristes joves amb molt de talent i estic molt content\u201d, ha subratllat.
\nen refer\u00e8ncia a la seua feina com a compositor, ant\u00f3nio chainho va dir a lusa que \u00abt\u00e9 molt a veure amb la intu\u00efci\u00f3\u00bb.
\n\u201cvaig tocar armandinho, jaime santos i tots aquests grans guitarristes, per\u00f2 a trav\u00e9s d’ells vaig aprendre, i vaig comen\u00e7ar a buscar melodies, fins que en un moment donat vaig comen\u00e7ar a gravar, tenia una petita flauta de bec, vaig gravar aquestes petites coses i a partir de llavors. on vaig comen\u00e7ar a treballar els temes, i em vaig emocionar i vaig comen\u00e7ar a treballar i a intentar compondre coses, vaig pensar que no podia, per\u00f2 vaig aconseguir trobar la meua manera de tocar, que \u00e9s una mica diferent\u201d
\nsobre la seua creaci\u00f3 musical, ha afirmat que reflecteix \u201cel mestissatge fruit de contactes amb les m\u00fasiques del m\u00f3n\u201d.
\n\u201che estat intentant tra\u00e7ar nous camins per a la guitarra portuguesa\u201d, assegura. i conclou: \u201cla meua m\u00fasica reflecteix els molts viatges que vaig fer, els m\u00fasics amb els quals vaig contactar i treballar\u00bb
\nchainho continuar\u00e0 component. \u201csempre estic component, cada dia agafe la guitarra, comen\u00e7e fent escales, i si em surt alguna cosa diferent, intento gravar-la i, al cap d’uns dies, si veig que la puc completar, treballar\u00e9 en aquest tema fins assolir els meus objectius\u00bb
\nla discografia de ant\u00f3nio chainho inclou:
\n1975 – guitarradas
\n1977 – guitarra portuguesa
\n1995 – the london philharmonic orchestra
\n1998 – a guitarra e outras mulheres
\n2ooo – lisboa-rio
\n2oo3 – ant\u00f3nio chainho e marta dias ao vivo no ccb, dvd
\n2o1o – lisgoa
\n2012 – entre amigos
\n2015 – cumplicidades
\n9 ant\u00f3nio chainho – fado moderno xxi \u00b7 o abra\u00e7o da guitarra, 2o23
\njanita salom\u00e9, amb m\u00e9s de 5o anys de carrera, reinterpreta en el nou disc, p\u00e1ssaro azul, diversos temes del seu repertori en col\u00b7laboraci\u00f3 amb amics com r\u00e3o kyao, que \u201ccanta amb la flauta\u201d, el seu germ\u00e0 vitorino, caman\u00e9, ana bacalhau, marisa liz, filipa pais, l\u00facia moniz, jos\u00e9 cid, el grup fogo fogo i maria jo\u00e3o
\n\u201cp\u00e1ssaro azul\u201d arriba sis anys despr\u00e9s de l’anterior disc de janita, \u201cvalsa dos poetas\u201d, el repartiment d’amics que formen part del disc est\u00e0 format per r\u00e3o kyao
\n\u201cva ser com comen\u00e7ar de nou, tornar enrere, revisar temes antics, els que m\u00e9s m’agraden, i tornar a visitar els amics a trav\u00e9s d’aquests temes, alguns d’aquests amics ja estan a l’altra banda de la muntanya, per\u00f2, era una manera d’estar amb ells, a trav\u00e9s de les seues paraules\u201d.
\nentre les can\u00e7ons escollides \u201cas tardes de casablanca\u201d (hip\u00f3lito clemente\/janita), que va gravar amb r\u00e3o kyao, \u201caltinho\u201d, un tema tradicional de l’alentejo, que va gravar amb vitorino originalment al disc moda impura de 2o12, \u201coutra rosa\u201d (h\u00e9lia correia\/janita ), que interpreta amb l\u00facia moniz, i \u201chomens do largo\u201d (vitorino), que va gravar amb caman\u00e9
\ndiscografia:
\no cante da terra cantadores de redondo (1978)
\nmelro (198o)
\na cantar ao sol (1983)
\nlavrar em teu peito (1985)
\nolho de fogo (1987)
\na cantar \u00e0 lua (1991)
\nlua extravagante (1991) (amb vitorino, carlos salom\u00e9 i filipa pais)
\nraiano (1994)
\nvozes do sul (2ooo) (amb cantadores de redondo, grupo coral etnogr\u00e1fico as camponesas de castro verde, grupo coral etnogr\u00e1fico da casa do povo de serpa, grupo coral etnogr\u00e1fico os camponeses de pias, filipa pais i vitorino)
\nt\u00e3o pouco e tanto (2oo3)
\nutopia (2oo4) (amb vitorino)
\nsons da fala (2oo7) (amb s\u00e9rgio godinho, vitorino, andr\u00e9 caba\u00e7o, guto pires, madeira, filipe mukenga, tito paris i juca)
\no vinho dos amantes (2oo7)
\nmuxima: homenagem ao duo ouro negro (2o1o) (amb filipa pais, rita lobo e yami)
\nmuxima ao vivo (2o11) (amb filipa pais, rita lobo i yami)
\nmoda impura (2o12) (amb vitorino i cantadores de redondo, amb algunes lletres de ant\u00f3nio lobo antunes)
\nem nome da rosa (2o14)
\nvalsa dos poetas (2o18)
\no abra\u00e7o da guitarra (2o23)
\np\u00e1ssaro azul (2o24)
\n1O janita salom\u00e9 – altinho \u00b7 p\u00e1ssaro azul, 2o24
\ndino d’santiago -abans nom\u00e9s dino- nom art\u00edstic de claudino jesus borges pereira (quarteira, faro, 1982), m\u00fasic, compositor i activista portugu\u00e8s d’ascend\u00e8ncia capverd\u00e0nia
\n2oo8, dino & the soul motion – eu e os meus
\n2o1o, nu soul family – never too late to dance
\n2o12, nu soul family – unconditional love
\n2o13, eva
\n2o16, unplugged (directe)
\n2o19, mundu n\u00f4bu
\n2o19, sotavento
\n2o2o, kriola
\n2o21, badiu
\n2o23, eva (onti y oji)
\nluedji luna (salvador, 1987) cantora i compositora brasileira, el 2o15 es va traslladar a s\u00e3o paulo. les seues can\u00e7ons retraten els prejudicis racials, el feminisme, l’empoderament femen\u00ed, especialment de les dones negres, retratant la cultura afrobrasilera amb la seua roba, demostrant en les seues lletres l’africanitat dels brasilers, cantant sobre religions d’origen afric\u00e0, herbes i costums brasilers originats de la cultura africana
\nha publicat dos \u00e0lbums on barreja ritmes afrobrasilers, r&b, jazz, blues i mpb
\num corpo no mundo, 2o17
\nbom mesmo \u00e9 estar debaixo d’\u00e1gua, 2o2o
\n11 dino d’santiago i luedji luna – oh bahia \u00b7 2o24
\nbeatriz felicio va descobrir el fado durant la seua infantesa, les cases de fado foren la seua escola. ha gravat diversos fados i ara es prepara per llan\u00e7ar el seu \u00e0lbum debut amb balades i can\u00e7ons m\u00e9s enll\u00e0 del fado
\n12 beatriz fel\u00edcio – a can\u00e7\u00e3o da bia \u00b7 2o23
\n13 sara correia – madrugou \u00b7 liberdade, 2o24
\na radioklara.org<\/a> trobar\u00e0s:
\nrecolzament de l’associaci\u00f3
\ngraella de programes i podcast
\nagenda de mobilitzacions i convocat\u00f2ries socials
\nmarta pereira da costa (lisboa, 1982) enginyera -de camins, canals i ports- , va ser la primera guitarrista professional de fado
\nva comen\u00e7ar a tocar el piano amb 4 anys, amb 8 estudia guitarra cl\u00e0ssica, amb 18 s’inicia en guitarra portuguesa amb carlos gon\u00e7alves, guitarrista d’am\u00e0lia rodrigues, ultimament deixeble d’ant\u00f3nio chainho
\ncomen\u00e7a a tocar com a solista el 2o12
\nha tocat per a marissa, katia guerreiro, caman\u00e9 o carlos do carmo… i participat en nombrosos discos i concerts abans de llan\u00e7ar discos amb el seu nom
\nmarta pereira da costa, 2o16
\nsem palavras, 2o24<\/p>\n
\n————————————————–
\nfernando pessoa, poema in\u00e8dit 1931
\nn\u00e3o fiz nada, bem sei, nem o farei,
\nn\u00e3o fiz nada, bem sei, nem o farei,
\nmas de n\u00e3o fazer nada isto tirei,
\nque fazer tudo e nada \u00e9 tudo o mesmo,
\nquem sou \u00e9 o espectro do que n\u00e3o serei.
\nvivemos aos encontros do abandono
\nsem verdade, sem d\u00favida nem dono.
\nboa \u00e9 a vida, mas melhor \u00e9 o vinho.
\no amor \u00e9 bom, mas \u00e9 melhor o sono<\/p>\n