repertori:
\ngordurinha – vendedor de caranguejo
\nmoacyr silva e seu conjunto – apito no samba
\nmarlene – apito no samba
\ndolores duran – castigo
\nlamartine babo – os rouxin\u00f3is
\njoel de almeida – madureira chorou
\nmaysa – meu mundo caiu
\ncarequinha -fanzoca de r\u00e1dio
\nmarisa gata mansa & moacyr silva e seu conjunto – leva meu samba
\nangela maria – balada triste
\nbenedito lacerda i pixinguinha – um a zero \u00b7 1946
\nalcides gerardi – cabecinha no ombrojoao doa
\nbola sete – mister jimmy
\njoao gilberto – chega de saudade
\nelizeth cardoso – chega de saudade
\nmaria helena raposo – estrada do sol
\njo\u00e3o dias – engole ele palet\u00f3
\n——————————————-
\n1 gordurinha – vendedor de caranguejo
\nhem comen\u00e7at a ritme de coc\u00f3, amb vendedor de crancs de gordurinha una hora on farem un estens rep\u00e0s a la m\u00fasica brasilera de 1958, just quan aparegu\u00e9 la bossa nova per renovar-la i modernitzar-la, comen\u00e7ant la segona fase de la mpb o m\u00fasica popular brasilera que continuaria amb el tropicalisme i la coneguda com era dels festivals, apareixent gran quantitat de m\u00fasics i cantants que es menjaren el m\u00f3n
\n2 moacyr silva e seu conjunto – apito no samba
\nva ser herivelto martins qui va incorporar el xiulet com instrument r\u00edtmic al samba el 1941 i luis bandeira va fer-lo protagonista el 1958 en este tema apito no samba rodejat de metals, trombons i trompetes exuberants, solos de percussi\u00f3 de percussionistes com a luciano perrone, hanestaldo am\u00e9rico o ohana que feien ballar tothom al copacabana palace
\na marlene, cantant estrella de la r\u00e0dio, li va agradar tant que va demanar a l’autor una versi\u00f3 amb lletra per a incloure-la al seu primer \u00e0lbum, explosiva
\n3 marlene – apito no samba
\ndolores duran fou una de les majors lletristes de la m\u00fasica brasilera
\nfronterera entre la can\u00e7\u00f3 tradicional i la bossa-nova, el 1958 treu un dels seus primers \u00e8xits, castigo, on tracta el penediment, la culpa assumida front a un amor irrecuperable. \u00e9s una confessi\u00f3 sofrida, assumida, cantada en paraules simples:
\ntingu\u00e9 orgull
\ni tinc per c\u00e0stig
\nla vida sencera
\nper apitrar-me
\n4 dolores duran – castigo
\nel compositor lamartine babo (rio 19o4 – 1963) public\u00e0 per carnestoltes de 1958 un dels seus temes m\u00e9s inspirats la marxa ranxo, os rouxin\u00f3is
\n5 lamartine babo – os rouxin\u00f3is
\nmadureira chorou fou el samba m\u00e9s exit\u00f2s de carnestoltes de 1958, un homenatge a zaquia jorge vedette del teatre de barri. es xocant que es va tornar un cl\u00e0ssic tot i que el tema \u00e9s molt trist, explica la tr\u00e0gica mort de la cantant per ofegament
\nanys despr\u00e9s, el 1974, el cantant de la pe\u00e7a joel de almeida va dir que la va crear ell tot i que no va posar seu nom d’autor i s\u00ed el d’un amic enamorat de la zaquia (j\u00falio monteiro) a m\u00e9s de l’altre autor jos\u00e9 prudente carvalho, carvalhino, que tamb\u00e9 va compondre \u00e8xits com quem sabe, sabe junt a joel; acho-te uma gra\u00e7a; o periquito de madame i vai ver que \u00e9
\n6 joel de almeida – madureira chorou
\nmaysa (1936-1977) va ser pionera del samba can\u00e7\u00e2o
\nel 1958 era una de les cantants de major \u00e8xit amb el seu segon \u00e0lbum convite para ouvir maysa n\u00ba2
\n7 maysa – meu mundo caiu<\/p>\n
la marxa de carnestoltes m\u00e9s popular de l’any va ser fanzoca de r\u00e0dio, en la que el pallasso de la tv carequinha reia, en plan boomer, de les dones que anaven a las r\u00e0dios per sentir els seus cantants favorits, els auditoris i teatres encara estaven restringits a la m\u00fasica cl\u00e0ssica, el fenomen fan arribava a brasil abans que a europa engole ele, palet\u00f3 de gente pobre, gente rica, quando morre,
\n8 carequinha – fanzoca de r\u00e1dio
\nmoacyr silva, un dels millors int\u00e8rprets de saxo de brasil va fer carrera a la zona de garitos de jazz de rio, el beco das garrafas, havia apr\u00e9s de coleman hawkins (conegu\u00e9 a seus deixebles don byas i herschel evans) i va saber mesclar les diverses tend\u00e8ncies musicals que conflu\u00efen en brasil
\nel 1958 ja era l\u00edder de banda i pels seus discos va triar com a crooner la veu de marisa gata mansa
\nmarisa vertullo brand\u00e3o va n\u00e9ixer a rio de janeiro l’any 1933 o 1938
\nva adoptar el malnom de \u00abgata mansa\u00bb per la seua manera tranquil\u00b7la de parlar
\nmolt vinculada al jazz, la bossa nova i la samba-can\u00e7\u00e3o cantada en ambients nocturns, va gravar bona part de l’obra de dolores duran al llarg de la seua carrera. l’any 1972, va immortalitzar la can\u00e7\u00f3 \u00abviagem\u00bb al seu repertori. amb els anys, les seues aparicions van anar disminuint gradualment fins a la seva mort el 2oo3
\n9 marisa gata mansa & moacyr silva e seu conjunto – leva meu samba
\n\u00e2ngela maria, era altra de les cantants m\u00e9s conegudes de l’\u00e8poca, li nomenaren reinha de la r\u00e0dio el 1954,
\nvengu\u00e9 6o milions de discos,
\nel 1958 estava de gira a buenos aires quan va sentir balada triste i demanar perm\u00eds al seu autor dalton vogeler baixista del conjunt de waldir calmon per enregistrar-la. va ser un \u00e8xit, com la versi\u00f3 original d’agostinho dos santos
\n1O angela maria – balada triste
\nel 1958 va faltar benedito lacerda, flautista i compositor que va treballar junt a josephine baker o noel rosa, les seues composicions i arranjaments a ritme de samba, choro o carnaval junt al saxo de pixinguinha van ser copiats sovint i influint en la evoluci\u00f3 de la mpb
\n11 benedito lacerda i pixinguinha – um a zero \u00b7 1946
\nun del \u00e8xits m\u00e9s tocats de l’any va ser cabecinha no ombro de paulo borges, cantada per alcides gerardi
\nuna lletra coent i la melodia simple bast\u00e0 per fer-la popular, amb 14 versions, tres de elles en castell\u00e0
\n12 alcides gerardi – cabecinha no ombro
\nbola sete (djalma de andrade 1923-1987), un dels guitarristes influ\u00eft pel jazz nord-americ\u00e0, el 1958 public\u00e0 cinc discos i marx\u00e0 a viure als estats units on continuaria la seua carrera per trenta anys tocant al monterey jazz festival el 1962, i amb dizzie gillespie, vince guaraldi, john fahey i molts altres
\n13 bola sete – mister jimmy
\ni aix\u00ed estava la m\u00fasica popular brasilera quan jo\u00e2o gilberto va publicar un samba amb una nova martingala a l’harmonia i el ritme a la guitarra, amb una escolla d’acords poc utilitzats aleshores que va ser considerada pedra fundacional de la bossa nova
\nbossa en portugu\u00e8s \u00e9s truc, mena de fer
\naix\u00ed bossa nova \u00e9s un nou truc, una nova forma de fer el samba
\ni des d’aleshores un nou ritme que prompte va arribar a tot arreu pel planeta i una etiqueta super utilitzada, tot all\u00f2 que volgu\u00e9s ser modern havia de ser bossanova
\n14 joao gilberto – chega de saudade
\nla m\u00fasica de chega de saudade \u00e9s de tom jobim i diu que va inventar una successi\u00f3 d’acords molt f\u00e0cil amb una melodia simple per mostrar a una alumna que comen\u00e7ava a tocar guitarra
\nla lletra \u00e9s de vinicius de mor\u00e2es
\nchega de saudade, prou de mel\u00e0ngia, t\u00e9 una melodia melangiosa i parla innocentment d’un amor plat\u00f2nic
\nsis mesos abans de la gravaci\u00f3 de jo\u00e2o, elizeth cardoso ja havia fet la primera versi\u00f3, amb jo\u00e2o a la guitarra, la novetat r\u00edtmica \u00e9s molt clara, sobre tot als versos
\ndentro dos meus bra\u00e7os os abra\u00e7os \/ h\u00e2o de ser mill\u00f4es de abra\u00e7os \/ apertado assim
\nla guitarra va a contrapeu de la forma en que se tocava el samba
\ntom jobim consider\u00e0 hist\u00f2ric este llarga durada de elizeth can\u00e7ao de amor demais, un punt de ruptura amb el passat aufblasbare rutsche<\/a>
\n15 elizeth cardoso – chega de saudade
\nestrada do sol, un samba-can\u00e7\u00f3 que acaba amb floriment la trilogia de composicions del duet tom jobim-dolores duran (les altres dues s\u00f3n \u00abse \u00e9 por caso de adeus\u00bb i \u00abpor causa de voc\u00ea\u00bb)
\nla versi\u00f3 m\u00e9s coneguda fou gravada per agostinho dos santos, i tamb\u00e9 la de maria helena raposo al seu \u00fanic lp \u00abencantamento\u00bb
\n16 maria helena raposo – estrada do sol
\naleshores, la tradici\u00f3 deia que perqu\u00e8 el difunt descans\u00e9s en pau, s’havia d’enterrar amb jaqueta i corbata!…. per als rics aix\u00f2 no era cap problema…. per als pobres, era un problem\u00f3; perqu\u00e8 sempre depenia d’una donaci\u00f3
\ni era tan habitual que alg\u00fa fos enterrat comprimit dins d’una talla de jaqueta m\u00e9s petita que aparegu\u00e9 l’expressi\u00f3; \u00aba palet\u00f3 donat, no le mires la mida\u00bb
\naquest \u00e9s l’acudit que jota audi fes al samba engola ele palet\u00f3 un dels majors \u00e8xits al carnaval de 1958, que escriu amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de jo\u00e3o dias el seu int\u00e8rpret original
\n17 jo\u00e3o dias – engole ele palet\u00f3
\n18 ed lincoln – boite carioca
\n—————————–<\/p>\n
\nengole ele palet\u00f3,
\nengole ele, palet\u00f3,
\nque o dono dele era maior…
\n(bis)<\/p>\n
\nn\u00e3o tem tamanho nem cor,
\nno ver\u00e3o \u00e9 guarda-chuva,
\nno inverno \u00e9 cobertor.<\/p>\n
\npapai do c\u00e9u que levou,
\ngente pobre quando morre,
\nfoi bebida que matou…
\n————————————————————-
\nhttp:\/\/www.musicapopular.org<\/a>
\nhttps:\/\/cifrantiga3.blogspot.com\/<\/a>
\nhttps:\/\/immub.org\/<\/a>
\nhttps:\/\/discografia.discosdobrasil.com.br<\/a><\/p>\n