Cristina Crespo va col·laborar al nové episodi de la Nostra Veu parlant del Nou Mestalla del València i analitzant el periodisme esportiu en termes crítics en la vespra del 8M
L’ATE de Mestalla
Crespo és periodista especialitzada en esport i va ser contactada per a parlar de l’ATE del València CF i l’administració de la ciutat de València. Aquest cas es troba ara mateix a punt que la resolució del TSJ es faça pública. El València CF, propietat de Meriton Holdings, va interposar un recurs per la caducitat de l’ATE (Actualització Territorial Estratègica). És a dir, un acord pel qual la ciutat i la Generalitat permetia al Club edificar en els terrenys de l’actual estadi de Mestalla a canvi que l’entitat es comprometera a fer un estadi cinc estreles i un poliesportiu a Benicalap. El 2015 el govern del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) informaren Peter Lim, màxim accionista del València, que per l’incompliment dels temps, l’ATE quedava suspés a l’espera d’un nou conveni i negociació. El València CF va presentar recurs i ara el TSJ ha de dictaminar.
Davant aquesta situació la periodista Cristina Crespo, creu que és una situació «insostenible» i que el València CF hauria de pensar a quedar-se en l’antic Mestalla. «Haurien de tornar a negociar per les llicències urbanístiques», va dir Crespo durant el programa. «La caducitat ha salvat en certa manera al València, perquè el govern del botànic estava parlant que podien haver-hi sancions importants per no acabar l’estadi o no construir el pavelló», explica.
La igualtat
Preguntada sobre la igualtat a les redaccions periodístiques, Crespo no s’ha tallat. «Com deia Rafa Benítez, hem de fer el doble perquè ens donen la meitat», va dir sobre la desigualtat a les redaccions. «S’ha avançat moltíssim, però has de ser superprofessional, no es permet cap errada, has de saber-tot. Crec que als periodistes homes, sobretot en termes esportius, no se’ls exigeix», va expressar.
Preguntada sobre la discriminació en l’àmbit físic i de la feminitat, sobre l’aspecte físic i la pressió social cap a les dones per ser «boniques» a banda de bones professionals, va posar algun exemple. «En particular jo no n’he viscut, però el que està clar que cal avançar, polèmiques sobre dones que narren futbol com alguns casos que hem viscut ho indiquen», va analitzar.
