Joventut precària
Venen temps difícils per a moltxs de nosaltres: atur, precarietat, explotació, el·litització i mercantilització de l’ensenyament, mancança d’expectatives de futur, augment de les desigualtats, emigració, encariment de l’habitatge i dels bens més bàsics… La crisi està colpint amb força a molts sectors de la societat, entre els quals ens trobem les i els joves.
A aquesta dura realitat que ens ha tocat viure hem d’afegir les fortes retallades que estan duent a terme des de les distintes administracions públiques amb l’excusa de la necessitat de “reflotar l’economia”. La reforma laboral ha afavorit l’acomiadament de milers i milers de treballadorxs i ha fet un pas més en la precarització del món del treball; la reforma de les pensions ens obligarà a jubilar-nos als 67 anys i a tindre que cotitzar més a la SS; la reforma de la negociació col.lectiva donarà més poder a l’empresari en perjudici delx treballadorx; la reforma financera privatitza les caixes d’estalvis i eliminen la seu funció pública i social; el procés de Bolonya elititza l’ensenyament universitari i el converteix en un ferramenta al servei de les necessitats del mercat; la llei Sinde elimina l’accés lliure a la cultura.
Tot això és fruit del funcionament d’un sistema capitalista que està dirigit pels poders econòmics i financers amb el vergonyós seguidisme del poder polític.Realment són ells i no el ciutadans els que elaboren la majoria de les polítiques dels governs. La democràcia ha desaparegut en benefici d’unes classes privilegiades i uns grups de poder que únicament pensen en el seu propi interès.
Davant aquesta greu realitat, els i les joves volem manifestar la nostra indignació:
-Estem indignats perquè els joves de hui no tenim un futur. Estem condemnats a una vida de precarietat, explotació i inestabilitat.
-Estem indignats perquè la democràcia ha sigut substituïda per un sistema oligàrquic-financer. Un sistema que prioritza els beneficis econòmics per a uns pocs als beneficis socials per a la majoria.
-Estem indignants perquè les desigualtats socials cada vegada són més elevades. Mentre uns van en descapotables i tenen una vida de luxes, molts no tenim per a menjar. Mentre els bancs tenen grans beneficis, molts treballadors i xicotetes empreses no arribem a fi de mes.
-I estem indignats perquè el grups econòmics, financers i mediàtics estan tirant la culpa d’aquesta realitat i fent pagar els plats trencats als migrants, als treballadors i als jubilats, quan tots i totes sabem que els verdaders culpables son ells, ja que tenen el poder i per tant la responsabilitat.
Per això, farts de tanta mentida i tanta hipocresia, els i les joves hem dit PROU i hem decidit eixir al carrer a expressar la nostra indignació i recuperar lo que és nostre.