Enric Tarrida, Secretari d’Organització de CGT València
Els últims anys, les nostres condicions de vida s’han deteriorat. No solament durant l’anomenada crisi. El procés ja ve des de lluny. Des de fa més de dues dècades, la classe treballadora, que som la immensa majoria de la població, hem vist com la precarietat entrava per la porta de moltes cases, com han anat caient sense parar les prestacions de l’atur, com cada vegada és més senzill i més barat que ens acomiaden. També hem vist com s’especula i es fa negoci amb les nostres pensions, allargant l’edat de jubilació, el temps de treball, i reduint la quantia. Igualment hem observat com s’han privatitzat molts serveis públics i s’ha disparat el preu de coses tan bàsiques com l’aigua i l’energia mentre grans empreses, de complicitat amb la classe política, fan l’agost cada mes, hem vist com desallotgen milers de famílies de les seues cases, per a benefici d’especuladors. Acompanyant tot açò hem patit la repressió, amb companys detinguts, tancats a la presó, multats i veient com s’aproven lleis i normatives que limiten cada vegada més, les accions de resposta col·lectives.
Ja fa temps que diem prou, i que tant des de la CGT com des de molts moviments socials hem oposat resistències per tots els àmbits. Als llocs de treball, però també als carrers. Hem intentat evitar i frenar aquest autèntic assalt a les nostres vides, perquè qui erosiona les nostres condicions de treball, empobreix directament la nostra vida.
Ara, per tant, tenim el convenciment que cal passar a l’ofensiva. I avisem que no ens limitarem a fer front, a quedar-nos quiets i quietes on ara estem. Ens proposem avançar.
Ens engeguem per a recuperar el terreny perdut i anar, encara, molt més enllà. Avisem: en la CGT passem a l’ofensiva. I fem una crida a tots aquells moviments socials a què també ho facen. Cadascú des del seu terreny, des del seu camp de batalla quotidià, amb els seus mitjans i els seus propis objectius, i alhora ajudant-nos uns als altres. El temps de la queixa s’ha acabat i volem començar a albirar el temps de les conquestes.
Tenim clar que aquesta represa del moviment no pot dependre de les institucions. El sindicalisme no domesticat, les associacions de veïnes i veïns, assemblees de parades i aturats, Ateneus, organitzacions ecologistes, antirepressives, centres socials, obres socials de la PAH, espais de lluita antipatriarcal i un llarg etcètera, hem d’unir les lluites per a passar a l’ofensiva, per a posar rumb a la imprescindible nova societat. I l’ofensiva també passa, sens dubte, pels centres de treball, on des de CGT treballem els objectius de recuperar drets i condicions de treball.
A les 12 h, eixim de la plaça de Sant Agustí. CGT convida tota la societat valenciana a participar en demanda d’un canvi social, en defensa dels serveis públics, pel repartiment de la riquesa i el treball, en defensa del medi ambient, per la igualtat, contra la corrupció… Perquè, encara que ens volen vendre el contrari, hi ha Alternativa.
Enric Tarrida Martínez
CGT-València
Article d’opinió del Secretari d’Organització de CGT-València publicat en La Veu.