Enric Pastor. ATTAC-PV
Ahir, dia 26 de març, la veterana de les anomenades inicialment «ràdios lliures» (definició que no els acaba d’agradar als seus promotors), la valenciana Ràdio Klara, va fer 30 anys de la seua emissió inicial.
Amb una mitjans raquítics aleshores i no massa esplendorossos a l’actualitat, la gent que va fer i fa Ràdio Klara ha convertit l’emissora en un referent per a tota la ciutadania que, si bé no cal que combregue, necessàriament, amb el seu tarannà llibertari a nivell doctrinal, ha copsat la diferència entre l’adoctrinament que, paradoxalment, SÍ FAN les emissores comercials a l’ús i l’obertura de mires i l’estricte respecte democràtic de l’emissora, per totes les opinions existents realment dins de l’espectre de l’esquerra social.
Sense manies, ha donat veu a la gent protagonista de l’actualitat silenciada pels media convencionals, als autèntics protagonistes de la realitat social del País Valencià. Tant se dona que siguen els estudiants més joves al carrer o les treballadores represaliades d’alguna molt valenciana cadena d’alimentació, la gent del 15M o la del Parke Alkosa, les víctimes de l’accident del metro i tants i tants més. Allí on hi ha alguna persona necessitada de donar a conèixer una injustícia, una mentida o, senzillament, una situació dramàtica amb repercusions socials allí ha estat -i estarà- Ràdio Klara.
Sense pretendre-ho de forma exclusiva, han fet més -segurament- pel prestigi de la idea llibertària i de la seua pràctica que molts i molts llibres i milers de discursos teòrics.
El caliu amb el qual han acollit a gent què, com la d’ATTAC, hen trucat a la seua porta i hem trobat que se’ns obria de bat a bat i sense cap recança ni compromisos amagats, és una tan «rara avis» als temps que corren, que no ens podem estar de dir-ho de forma nítida i en veu ben alta. I com nosaltres molta, moltísima gent de mil i un projectes que sense la seua bonhomia i la seua altura de mires, segurament haurien tingut molt més complicat l’enlairament inicial.
I això amb tan sols uns poc més de vuitanta socis, que cotitzen desinteressadament tots els mesos quantitats variables i amb les aportacions de la gent que fan -fem- algun programa.
Per tot açò i per molt més que no cal dir, però que crec que la gent que l’escolta sí que sap, sols tinc a dir
