Ca Revolta
Un company i una companya de Ca Revolta han estat retinguts per la Policia Nacional al carrer Cordellats, just quan tornaven de la xiulada a la mascletà.
En concret, els han encerclat 9 policies antidisturbis que han baixat d’una furgona.
Els han identificat i escorcollat buscant si portaven objectes agressius, tot, segons han afirmat les mateixes forces de seguretat, per “per interés policíac”.
En les darreres setmanes aquestes retencions arbitràries s’han convertit en una pràctica corrent per part de les forces de seguretat (ja va ocórrer en diverses ocasions durant les protestes per l’educació pública i contra les agressions a l’alumnat de l’IES Lluís Vives).
Com ha quedat palés per les seues reaccions públiques, les nostres autoritats s’han posat nervioses en vore com una part significativa de la ciutadania està exercint el seu dret a expressar el seu rebuig a les retallades i la corrupció; i més encara, si aquest rebuig es manifesta en el carrer i justament en Falles, quan més visitants i càmeres estan pendents del que ocorre a València.
Malgrat els seus intents de confondre l’opinió pública acusant-nos d’antifallers i de menysprear les reines i la cort d’honor, estem comprovant aquest dies que són més les mostres de suport que d’animadversió. Ja ho poguérem constatar en el primer acte gros del calendari faller, la Crida, on acudírem amb els ninots “indultats” de Camps, Costa, etc…
Tal com s’ha donat a conéixer per alguns mitjans de comunicació alternatius, no és el primer cas de retencions que s’han produït durant aquestes festes. Aquestes actuacions, a més, s’estan estenent al llarg del país: hui mateix hem sabut que els guàrdies civils de Llíria tenen ordres d’identificar dotze persones al dia.
Tanmateix, ho hem repetit una i mil vegades: les restriccions a la llibertat d’expressió i els intents de callar-nos, no faran sinó reforçar el nostre compromís per una democràcia més plural i participativa. Mals ciutadans per a la democràcia vol formar el govern quan la seua solució és tractar d’acovardir com a pràctica habitual quan s’exerceix el dret a la crítica i la manifestació.
Perquè com ha recordat fa poc el sociòleg Gil-Manuel Hernández: “Creiem que està fora de tot dubte que les Falles són intensament polítiques, de fet naixen històricament com a manifestació de crítica política de les classes populars. I així ha de ser. De fet, les Falles no necessiten menys política, sinó més estar en el món contemporani, no aïllades en móns imaginaris”.
