El pòdcast “La Nostra Veu” del Diari La Veu del País Valencià va dedicar l’últim episodi a una anàlisi coral sobre la situació d’À Punt. A l’estudi —emetent en directe per Ràdio Klara (104.4) a València—, el conductor del programa va donar pas a les veus convidades: la periodista Elena Tamarit, la periodista i cantant Isa Monzó i el divulgador a xarxes Ramir Calvo, que va subratllar el caràcter ciutadà i no partidista de la seua fiscalització: “No em paga ningú… Estic a casa, veig les emissions i destaque les coses que pense que s’estan fent malament.”
Calvo va denunciar dinàmiques que, a parer seu, reprodueixen males pràctiques de la pitjor etapa de Canal 9. Com a exemple, va citar l’enfocament del magazín de vesprada: “Porten tres dies i una tertúlia política és un vídeo sobre Pedro Sánchez els tres dies. No hi ha més temes d’interés?” També va remarcar l’absència d’entrevistes en profunditat al president de la Generalitat: “Carlos Mazón no ha fet una entrevista en À Punt des que és cap del Consell.”
Un altre dels punts més contundents va arribar en revisar el tractament del vídeo del CECOPI i la cronologia de l’ES-Alert durant la DANA. Acollint-se al codi deontològic, Calvo va defensar que el secret professional pot cedir “si consta fefaentment que la font ha falsejat de manera conscient la informació”, i va concloure: “À Punt sabia perfectament que les paraules de Salomé Pradas eren una mentida.”
Elena Tamarit va assenyalar “moltíssim de malestar intern” a la casa i va denunciar canvis en la línia informativa i en l’aplicació del llibre d’estil, amb especial preocupació per l’enfocament de la violència masclista i per una “canalnouització” en certes decisions editorials. “S’està perdent el nord i canvia la manera de fer costat a les víctimes de la DANA”, va resumir.
Des de l’experiència a la graella radiofònica, Isa Monzó va descriure l’arribada de la nova direcció com “un canvi radical” que “va entrar arrasant amb tot” i va lamentar la desaparició de programes, la precarització de productores i una castellanització que “fa perdre l’audiència fidel valencianoparlant”. “Si connectes i veus una pel·lícula casposa o escoltes una correguda de bous, molta gent ja no ho torna a intentar”, va dir.
A la taula també es va reivindicar el paper dels professionals i la necessitat d’òrgans de control operatius i estables. Es van proposar mesures com reactivar amb urgència el Consell d’Informatius, crear un defensor/a de l’espectador i obrir una oficina de participació pública “real i útil” per canalitzar queixes i propostes. “No podem permetre que cada canvi de color polític implique un gir de 180 graus en un servei públic pagat amb impostos”, va apuntar-se al debat.
Els participants van coincidir que la solució implica blindar la independència editorial, complir el llibre d’estil amb criteris de pluralitat i igualtat, i reforçar l’aposta pel valencià com a valor diferencial del servei públic. Tot plegat, amb un missatge final a l’audiència: la fiscalització ciutadana —també a les xarxes— és clau per exigir una radiotelevisió valenciana rigorosa, útil i pròxima al País Valencià.
