Comunicat de la PRIMERA TROBADA DE RÀDIOS LLIURES DEL PAÍS VALENCIÀ // Comunicado del PRIMER ENCUENTRO DE RADIOS LIBRES DEL PAÍS VALENCIÀ

Realitzada en La Mistelera (La Xara) el 12 de Març de 2010 i al que assistiren: Artegalia Ràdio (Alacant), Ràdio Aktiva (Alcoi-Alacant), Ràdio Mistelera (La Xara-Alacant) , Ràdio Malva (Poblats Marítims-València) i Ràdio Klara (València) .

Avui el camp té portes, els rius es negocien, la calor del sol es comercialitza i ara també a l’aire li posen amo.

La nova llei de l’audiovisual suposa una mostra més de com estem vivint una època de restriccions i de control sobre l’ús de les tecnologies de la comunicació. No és casualitat que en els últims temps les SGAE haja incrementat les seues extorisones en el nom de la cultura, que Berlusconi haja comprat el grup de comunicació de l’ala "progressista" del nostre país, que s’endurisquen les lleis per a les descàrregues compartides en internet, que l’apagada analògica aguaite molt a la vora... La nova llei de l’audiovisual s’ha aprovat amb presses, sense debat, ignorant les més de 600 esmenes presentades i sent molt amables, això sí amb la UTECA i la AERC, les patronals de televisió i ràdio, els amos del negoci.

Perquè del que es tracta és de "liberalitzar el sector". Anomenen liberalitzar no a permetre una major participació i pluralitat en els mitjans de comunicació, sinó a la instauració de la llei del més fort. Qui més diners té emet on, quan i com vulga, sense tindre en compte la funció social de les ràdios lliures i comunitàries(exigim almenys un terç del dial per a mitjans sense fins lucratius). No en va les llicències d’emissió, ja siga per a televisió o ràdio, eixiran a subhasta i se les durà el millor postor, llevant-se així l’estat de tota responsabilitat a l’hora de concedir les llicències. Així es permet a més que cada vegada menys empreses tinguen més llicències amb el que haurà una clara tendència al monopoli de la comunicació.

Per si no fos poc la nova llei deixa lliures a les empreses de comunicació de qualsevol responsabilitat d’oferir un servei públic de la informació, així el dret a rebre una pluralitat informativa queda ja totalment oblidat. Açò suposa en la pràctica que les televisions i ràdios públiques i autonòmiques acabaran sent absorbides per les empreses privades. Pot ser que pensem que tot açò només incumbeix als grans magnats de la comunicació i als que treballen o participen en aquests mitjans però el control de la informació és cosa que ens repercuteix a totes i tots. Amb aquesta llei es posa de manifest que l’ús de la tecnologia de la comunicació en totes les seues variants(ràdio, televisió, internet, etc) queda restringit i només els grans propietaris podran fer un ús legal d’ell. Al mateix temps s’estableixen les directrius per a fomentar el negoci de la comunicació, és a dir l’ús lucratiu i no social dels mitjans. I finalment suposa la impossibilitat del ciutadà del carrer de fer ús del seu dret a la llibertat d’expressió, a la llibertat de comunicar-se, ho converteix en un consumidor de la informació que els mitjans li oferisquen sense poder participar en la creació dels continguts.

La ràdio comunitària queda fora del joc, no cal dir que la ràdio lliure també. Aliè a tot el vent segueix bufant; l’aire és lliure, l’aire no té amo.

Realizado en La Mistelera(La Xara-Alacant) el 12 de Marzo/2010 y al que asistieron: Artegalia Radio(Alacant), Radio Aktiva(Alcoi-Alacant), Radio Mistelera(La Xara-Alacant), Radio Malva (Poblats Marítims-València) y Radio Klara(València).

Hoy el campo tiene puertas, los ríos se negocian, el calor del sol se comercializa y ahora también al aire le ponen dueño.

La nueva ley del audiovisual supone una muestra más de cómo estamos viviendo una época de restricciones y de control sobre el uso de las tecnologías de la comunicación. No es casualidad que en los últimos tiempos la SGAE haya incrementado sus extorisones en el nombre de la cultura, que Berlusconi haya comprado el grupo de comunicación del ala “progresista” de nuestro país, que se endurezcan las leyes para las descargas compartidas en interenet, que el apagón analógico aceche a la vuelta de la esquina... La nueva ley del audiovisual se ha aprobado con prisas, sin debate, ignorando las más de 600 enmiendas presentadas y siendo muy amables, eso sí con la UTECA y la AERC, las patronales de televisión y radio, los amos del negocio vamos.

Porque de lo que se trata es de “liberalizar el sector”. Llaman liberalizar no a permitir una mayor participación y pluralidad en los medios de comunicación, sino a la instauración de la ley del más fuerte. Quien más dinero tiene emite dónde, cuándo y cómo quiera, sin tener en cuenta la función social de las radios libres y comunitarias(exigimos al menos un tercio del dial para medios sin fines lucrativos). No en vano las licencias de emisión, ya sea para televisión o radio, saldrán a subasta y se las llevará el mejor postor, quitándose así el estado de toda responsabilidad a la hora de conceder las licencias. Así se permite además que cada vez menos empresas tengan más licencias con lo que habrá una clara tendencia al monopolio de la comunicación.

Por si fuera poco la nueva ley deja libres a las empresas de comunicación de cualquier responsabilidad de ofrecer un servicio público de la información, así el derecho a recibir una pluralidad informativa queda ya totalmente olvidado. Esto supone en la práctica que las televisiones y radios públicas y autonómicas acabarán siendo absorbidas por las empresas privadas.

Puede que pensemos que todo esto sólo incumbe a los grandes magnates de la comunicación y a quienes trabajan o participan en estos medios pero el control de la información es algo que nos repercute a tod@s. Con esta ley se pone de manifiesto que el uso de la tecnología de la comunicación en todas sus variantes(radio, televisión, internet, etc) queda restringido y sólo los grandes propietarios podrán hacer un uso legal de él. Al mismo tiempo se establecen las directrices para fomentar el negocio de la comunicación, es decir el uso lucrativo y no social de los medios. Y por último supone la imposibilidad del ciudadano de a pie de hacer uso de su derecho a la libertad de expresión, a la libertad de comunicarse, lo convierte en un consumidor de la información que los medios le ofrezcan sin poder participar en la creación de los contenidos.

La radio comunitaria queda fuera del juego, ni que decir tiene que la radio libre también. Ajeno a todo el viento sigue soplando; el aire es libre, el aire no tiene dueño.

Radio libre en www.radioklara.org