El Sindicat Independent s’oferix als empresaris per a "rebentar" eleccions
Carta de Fermín Palacios
dimarts 16 de març de 2010, per
Fermín Palacios, el president del Sindicat Independent a València que va dir que els culpables dels suïcidis dels homes eren les dones pel “maltractament psicològic”, té una particular forma d’entendre la lluita obrera.
JOSEP BELTRÍ.
Segons un document al que ha tingut accés l’Informatiu, Palacios, un persona molt pròxima al partit ultra España 2000, s’oferix als empresaris per a rebentar les eleccions i així boicotejar el treball de sindicats de classe. D’esta manera, posa a disposició de l’empresari el Sindicat Independent per a muntar llistes “distintes a UGT o CCOO”.
La intenció, que sense cap rubor plasma a la carta dirigida al director de l’empresa, és aconseguir “treballadors no afiliats entre el personal de la plantilla de la empresa disposats a presentar-se com a candidats independents”. És a dir, la campanya no es fa entre els treballadors, sinó que es busca a l’empresari per a que siga este que assenyale a la persona adient amb la intenció de restar delegats a les opcions més combatives.
No es la primera volta que en estes opcions s’han inclós càrrecs de l’empresa per intimidar i pressionar els treballadors o directament per ser el braç armat dels interessos de l’empresari.
A més a més, Palacios presenta totes les facilitats a l’empresari i amb només emplenar un formulari i sense estar afiliat es convertixen en “representants legítims del sindicat” i sense “que es necessiten signatures d’altres companys”. També posa a disposició d’estos futurs “tops” de l’empresari tota la documentació, propaganda i assessorament jurídic “totalment debades”.
De la mà dels empresaris, la intenció d’este sindicat “groc” implantar-se en la Comunitat com una força important, segons ells la tercera en representants sindicals i delegats. Una manera estranya de defendre els drets del treballador amb peticions d’este tipus a la patronal.
Però sense cap dubte la declaració de principis de Palacios ve al final de la carta, quan assegura “ens neguem a mesclar el laboral i el polític. Som reformistes i el diàleg i la raó són la nostra forma de practicar la acció sindical diària”. Diàleg i raó, una forma de suggerir-li a l’empresari que tindrà un sindicat dòcil i fidel.
Noticia extreta de:
Respondre a aquest article
RSS 2.0
| Mapa del lloc Web
| Espai privat
| 
| esquelet