Un terrorisme anarquista tan inexistent com les rectificacions: l’arxivament del cas Pandora als mitjans
Media.Cat La notícia obria el 3/24 de bon matí, amb el cairon “Operació contra el terrorisme anarquista” i la imatge d’una llarga cua de furgonetes dels Mossos d’Esquadra, apostades al carrer que enfila cap a la Kasa de la Muntanya….
Qui hi ha darrere els atacs informàtics massius a mitjans alternatius?
Mèdia.Cat Des del passat 12 d’octubre l’empresa d’allotjament de webs Nodo50 està rebent una sèrie d’atacs massius que han comportat alentiments o fins i tot caigudes temporals de moltes de les pàgines a les que presta serveis, algunes d’elles mitjans…
Sentència contra la «política antisindical» de Ford
Una resolució pionera del Tribunal Superior de Justícia valencià destapa les pràctiques de discriminació sindical continuada dins la multinacional automobilística
“He de declarar i declaro vulnerat el dret a la llibertat sindical del sindicat demandant, condemnant l’empresa demandada a abonar-li una indemnització de 9.000 euros així com a publicar la present sentència als seus taulers i a la seva pàgina web.” Així acaba la sentència 3062/2011 de la sala social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) sobre la demanda del sindicat CGT contra l’empresa Ford España. La renúncia de la companyia a recórrer va convertir a principi de l’any 2012 la condemna en ferma, i així es va consolidar una primera sentència en el mateix sentit emès pel Jutjat Social núm. 10 de València el maig de 2011. Per primera vegada als Països Catalans un jutjat condemna una empresa per una política antisindical i de discriminació ideològica en la seva organització interna quotidiana.
Va cremar la Borsa de Barcelona?
Mèdia.Cat La detenció de la secretària d’organització de la Federació de Barcelona de la CGT ha sortit a bona part dels mitjans de comunicació de Catalunya, Laura Gómez, la majoria dels quals s’han limitat a difondre de forma més o…
Quant de temps pot durar el silenci sobre l’escàndol de les participacions preferents?
Més de 700.000 persones afectades, una xifra de quasi 26.000 milions, les principals entitats financeres afectades i una sèrie d’elements que permeten parlar d’estafa a grans dimensions en una època en que cada vegada s’exigeix més transparència a institucions públiques i privades. En canvi el “cas de les accions preferents” no s’està convertint en cap escàndol amb majúscules i no aconsegueix arribar a les portades dels diaris ni dels informatius. Però quan de temps podran mantenir el mur de silenci?