EMBAT: Per què una organització estratègica llibertària?

Embat

L’organització, en construcció permanent, preten ser una eïna que ajudi a donar impuls i participi directament dels moviments socials i populars amb l’intenció de que aquests es constituexin com a subjecte polític autònom que opti pel desenvolupament del poder popular i l’unitat d’acció com a estratègia en la defensa dels interessos de les classes populars.

Veiem necessari que qui dugui a terme aquesta tasca sigui el poble organitzat mitjançant les seves pròpies organitzacions populars que progressivament vagin acumulant força, experiència i recursos en base a un programa i a les tàctiques necessàries per portar-ho a terme, exercint des de el present un poder popular que deslegitimi a les classes del poder, i dignifiqui a les classes populars.

Fa poc més de 4 anys, un grup d’activistes socials de tradició llibertària va iniciar una sèrie de trobades amb l’objectiu d’articular una organització política a Catalunya. Aquesta organització, sempre en construcció i concebuda com una eina per a dur una sèrie d’idees i tàctiques de tall llibertari al si dels moviments socials contestataris del pais, s’articula al voltant d’un programa polític que estableix unes línies mestres per a l’actuació de les persones que formem Embat.

Lluny d’establir cap mena de fetitxe al voltant de l’organització específica, ni de concebir-la com un partit leninista on els seus integrants teòricament representen una avantguarda de la classe treballadora i del poble, que es troba per sobre d’aquests, nosaltres creiem que és una de les maneres més vàlides de poder portar als moviments socials, laborals, juvenils i per la defensa dels drets i les llibertats idees, però també maneres de fer i tradicions de lluita que els converteixin en subjectes polítics autònoms que optin per tenir una acció revolucionària i obertament anticapitalista que es cristal·litzi en la creació i dinamització del poder popular.

La concreció d’aquestes intencions es vertebren mitjançant el programa. És a través d’un programa polític en constant construcció, debatut al si de l’organització, contrastat amb la realitat i establint necessitats i demandes a curt, mitjà i llarg termini com podem articular i transmetre als moviments una proposta d’ideari que cerqui l’enfortiment d’aquests i que vagi cap a la construcció d’un poble fort.

Tot això, sempre ha de tenir una vessant pràctica i malgrat al si de l’organització específica hi hagi un alt grau d’elaboració de formacions i debats, l’acció principal de la majoria de les persones que l’integrem ha de tenir lloc als sindicats dels nostres llocs de treball, al teixit veïnal organitzat i combatiu, als moviments per la defensa de les llibertats i l’autodeterminació, als nostres centres d’estudi, militant als feminismes, en defensa del territori i en definitiva: allà on la injustícia ens oprimeixi, allà on s’encengui la flama de la lluita.

Construïm #PoderPopular, avancem cap al socialisme llibertari.

Un comentario sobre “EMBAT: Per què una organització estratègica llibertària?

  • el 27 julio 2018 a las 22:23
    Permalink

    Un enemigo del Pueblo

    Cuando el articulista apela a la defensa del territorio a qué se refiere… Los sindicatos catalanes, que se reclaman de la izquierda, ya tomaron partido por la secesión de Catalunya y algunos de sus dirigentes en sus intervenciones publicas, no hacen otra cosa que ser simples cronistas del “Proces”. Ni una critica a este proceso independentista liderado por la burguesía catalana. Así de soberbio se ve a Puigdemont, cuando afirma que se la trae al pairo el no poder pisar territorio Espanyol en veinte años. Que lo puede hacer si se le antoja mañana mismo, volviendo a la Catalunya Francesa. Pero este hombre no se da cuenta que la Catalunya francesa no existe. Que en el siglo XVII, su muy honorable president de la Generalitat, Mosén Pau Clarís se la regaló muy graciosamente a la corona francesa, por los servicios prestados en las trifulcas que la nobleza catalana tenia con la corona de España, que lo que se da en agradecimiento es de muy mal gusto el reclamarlo de nuevo, además, alguien cree que la “Gradeur” francesa lo va a consentir… Cuantos cañones tiene Puigdemont y cuantos tanques, para hacer valer su reivindicación. Ni se lo cree él ni ningún independentista se puede creer ese cuento reivindicativo de la gran Catalunya, desde el Alguer hasta Orihuela. Los problemas de la clase trabajadoras son muy distintos, hasta el punto que a un obrero que tenga un mínimo de conciencia social, le resultaría un tanto estrafalario el cambiar de país sin necesidad de salir de su casa. Los experimentos tipo Kosovo siempre trajeron miseria y ruina para la clase trabajadora, o acaso los dirigentes kosovares son más honrados que antes de la independencia. Y quienes son los adalides del nuevo Estado catalán y quienes sus mamporreros.
    Los discursos farragosos y poco clarificados y que no adquieren compromisos con quienes tienen que tenerlos, sino que hablan de repúblicas, de Estados y de estos Estados dentro de la órbita europea. Que no tienen la más mínima intención de ponerse a trabajar en los ayuntamientos, en pueblos y ciudades para que los trabajadores sean administradores de sus vidas y no dar lugar a ser administrados por gentes que lo único que les mueve en sus “Soberanías” es solo y escuetamente sus ansias de poder, enriquecimiento siempre ilícito y continuar siendo los dueños de la caverna o el cortijo, tómese como se quiera.

    Emili Justicia

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies