L’anarquisme màgic

Algunes vegades callo, observo i penso que algunes persones es pensen que militar és venir a escalfar la cadira un parell d’hores a una assemblea, en un horari que els hi vagi bé. Fa temps que, amb algunes companyes, ens hem adonat que l’esquerra en general i el moviment llibertari en particular, pateixen, sota el nostre humil parer, una greu falta de compromís personal i una pèrdua d’objectius clars, que fan que molta gent confongui les formes i els mitjans amb les finalitats.

Anarquisme Màgic

Def. Aquell anarquisme que creu que les coses es canvien soles, escalfant una cadira i donant la teva opinió dues hores a la setmana.

Iru Moner. Solidaridad Obrera

No vull restar importància al debat o a les reunions i assemblees com a forma organitzativa però, a vegades, sembla que força companyes entén la politització com un mecanisme de defensa emocional davant la cruesa de la realitat capitalista: així, estar en un col·lectiu assembleari es converteix en una forma d’estar al món amb dignitat.

MAI PARLEM SERIOSAMENT DE PROBLEMÀTIQUES COMUNES, D’ESTRATÈGIA I DE POSSIBILITATS DE VICTÒRIA.

Això no és un problema en si mateix, de fet, és quelcom necessari en un món on el capitalisme ens atomitza i aïlla. El problema potser rau en el fet, més o menys conscient, de no anar més enllà i no emprar l’organització assembleària i de base com un mecanisme per la transformació social, per millorar la teva vida i la de les teves iguals.

Sempre parlem de coherència, de principis i de comoditat en les lluites. Però mai parlem seriosament de problemàtiques comunes, d’estratègia i de possibilitats de victòria. El temps de les “causes perdudes” ja ha passat, el romanticisme del progressisme solidari ha mort. La pressió del sistema marca la seva pròpia agenda i ens obliga a parlar de com de fastiguejades estem al “curro”, del preu de la vida, del lloguer, de la bretxa salarial i de com podem començar a canviar les nostres condicions materials: no pot ser que estem normalitzant canviar de feina cada 6 mesos, dedicar el 50% del sou a pagar el lloguer o viure en pisos que semblen congeladors, perquè no podem pagar-nos un “facturote” de 200 € de llum.

Una estratègia a mig termini, sota un prèvia anàlisi de conjuntura, ens hauria de permetre actuar amb una certa llibertat de maniobra, confiança o delegació, per no haver d’estar parlant-ho tot contínuament. Pot ser que no sigui tan necessari haver d’avaluar tan freqüentment el camí que s’està duent a terme: al cap i a la fi sabem que per poder veure canvis i petits progressos cal esperar un temps i sobretot picar mooooolta pedra. Tampoc no es tracta de defugir del control col·lectiu i l’autocrítica, tot el contrari: si partim de la voluntat de sumar el màxim de gent a les lluites, hauríem de tenir en compte que moltes de nosaltres no disposem de suficient temps per assistir a totes les maleïdes assemblees. La realitat és que moltes no volem invertir tot el nostre preuat temps en decidir coses cada setmana o observar perplexes com, segons els estats d’ànim de les assistents d’aquell dia, conceptes i acords bàsics són canviats o passats per alt, en un exercici d’immaduresa política que acaba resultant depriment.

No estarem confonent horitzontalitat amb híper-assemblearisme? La gent “curra”, té fills, té vida. Podem estar decidint contínuament tota mena de minúcies i tecnicismes en assemblees interminables i poc efectives? No ens estarà faltant una mica de pragmatisme?

Les reunions han de ser un espai de decisió i debat, però també haurien de servir per delegar i dividir tasques sobre la base de la confiança del treball en comú. En teoria, defensem l’assemblearisme perquè creiem que és una eina d’intel·ligència col·lectiva, útil per prendre decisions tàctiques segons el ritme i desenvolupament dels esdeveniments. A la pràctica, sovint trobem que acaben convertint-se en espais de divagació o semi teràpia, on molta gent deixa anar la seva opinió o vivència personal en un exercici autocomplaent. És possible que no sempre sigui necessari que totes opinem sobretot? És necessari allargar els temps de les reunions fins a hores intempestives, impossibles d’assumir per a persones que, per exemple, tenen mainada, cuiden dels seus grans o treballen el matí següent? La realitat és que, més d’una vegada, tot això ens genera un estadi de confusió i frustració en aquelles militants que potser ja no som tan joves, però sí que seguim sent rebels. Potser, mal que ens pesi, moltes ens acabem sentint més útils dedicant aquelles dues hores a escriure articles per la Soli, a sortir a muntar paradeta al mig de la plaça o a fer el que creiem necessari en aquell moment per fer avançar el moviment, sense necessitat de trobar-nos totes. Potser és hora de recuperar les tertúlies laiques i d’enfortir espais de debat i divagació populars on poder bolcar totes aquestes inquietuds opinòlogues i, així, deixar de densificar els espais de decisió?

D’altra banda -i ja acabo amb la meva petita dosi de bilis-, veig que moltes d’aquelles persones que se senten com a peixos dins l’aigua del món assembleari i practiquen la “xapa” híper política, des de la superioritat moral i la radicalitat discursiva, són precisament aquelles que no saben viure fora dels espais militants: als espais més populars, fora del confort activista, no saben explicar-se o, simplement, parlen un llenguatge tan allunyat de la realitat social que aquest genera desconfiança o rebuig directament.

A vegades, arribo a pensar que algunes persones s’han cregut la paròdia que els mitjans mostren de nosaltres, les anarquistes: somniadores, antisocials, llançabombes. El moviment llibertari, a banda de ser una forma de veure el món i la societat, és una eina per canviar-ho tot. Però, perquè aquesta eina sigui efectiva, ha d’estar sempre esmolada i, més enllà de romanticismes, ens ha de ser útil. I per aconseguir-ho ens necessitem a totes: cada una fent el que sap fer i totes sota un paraigua d’intel·ligència i confiança col·lectiva. Això és el que ens fa moviment.

Un comentario sobre “L’anarquisme màgic

  • el 20 marzo 2018 a las 22:56
    Permalink

    El idealismo y los lenguajes de laboratorio no son buenas herramientas para cambiar nuestro entorno e incluso a nosotros mismos. Solo la acción puede operar cambios y no con lenguajes impostados, querer o pretender cambiar nuestra realidad porque esta no nos satisface,con un discurso descrismado, prefabricado y no ajustado a la razón es el mejor método para transformarse en una secta y las sectas son sólo eso, “Sectas”. El anarquismo si no se arma de conceptos medianamente razonables y alejados de todo idealismo pernicioso que le posibilite al menos ocupar parcelas o espacios visibles y por tanto verificables, es el ABC transformador de la realidad, de no ser así mejor rendirse sin ambajes al sistema, pues este si está condicionado por la realidad, aunque esta no guste y la realidad solo se puede cambiar desde la realidad material, unida esta al razonamiento. El resto es puro idealismo y es el idealismo lo que posibilitó los campos de concentración, las dos guerras mundiales y esa caterva de “Revoluciones” patrocinadas por verdaderos Sicópatas que tanto daño causaron al género humano con sus lenguajes de nuevo cuño que a tantisimas gentes abdujo. Es la acción la que condiciona siempre a la reflexión, por aquello tan sencillamente empirico de prueba-error, será lo uno o lo otro lo que nos haga reflexionar el porqué acertamos o porqué no. Todo lo demás es puro idealismo mal razonado y la razón está siempre por encima del lenguaje en general y de los lenguajes particulares de las sectas y gremios de afinidad ideológica: La sintes de acción,idea, razón es el método de transformación de la realidad.

    Emili Justicia

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies