Cui bono DUI

La Veranda de Rafa Rius

Cui bono és una locució llatina, ja emprada per Ciceró, ben coneguda per criminalistes, advocats i lectors de gènere negre de tota mena i que davant de qualsevol assumpte amb transcendencia penal es pregunten; Cui bono, es a dir, a qui beneficia?

Doncs bé, ara que semblen estar calmant-se les aigües revoltes de la Declaració Unilateral d’Independència de Catalunya i la República Catalana descansa pel moment amb la son dels justos, seria potser temps de començar a plantejar-se qui ha sortit beneficiat de la “moguda”. Carlo Cipolla va sostenir que, estúpid és aquell que amb els seus actes no beneficia a ningú i perjudica a tothom, incloent-hi ell mateix. Si excloem els comerciants xinesos que han fet caixa venent banderes de tots els colors, podem concloure que el desenvolupament del Procés s’ha caracteritzat per l’estupidesa dels uns, dels altres i dels de més enllà. Si busquem algú a qui haja beneficiat el fet d’alimentar les emocions i els desitjos impossibles -impossibles en l’actual context econòmic, polític i social, és clar- de tants centenars de milers de persones que creien i confiaven en la seua virtualitat, amb prou feines el trobarem. Almenys a Catalunya, totes les parts implicades han quedat derrotades i exhaustes. En la resta de l’estat, PP, PSOE i Cs, potser poden consolar-se pensant que, la seua defensa exacerbada d’una rància i tramposa Constitució i d’una unitat d’Espanya inqüestionable i ahistòrica, pot donar-los un grapat de vots en les properes eleccions, però, tot i així, és una victòria pírrica i trist, tenint en compte la fragilitat de la memòria col•lectiva, la canviant correlació de forces i més que res, cóm en són de fugicers els temps i els contexts politics.

D’altra banda, aquelles persones que s’estimem l’anarquia, només podem concloure que això no era la nostra guerra. L’Estat Català, resultaría molt probablement, tan deplorable com el mateix Estat Espanyol i més si tenim en compte les estranyes amistats amb les que es presentava, com ara els suposats anticapitalistes de la CUP agafadets de la mà amb els capitalistes provadament corruptes del PdeCat. La imposició d’un estat repressor de les llibertats, no canviaria de signe pel fet de reduir el seu àmbit. La defensa, lloable i necessaria en qualsevol cas, d’una llengua i una cultura com la catalana, no té per què tindre com a correlat obligatori el seu trasllat a una política estatista en la pitjor tradició d’una obsoleta i fal•laç democràcia, esclava d’uns mercats que només necessiten l’Estat, qualsevol Estat, per tal de protegir els seus interessos corporatius i si no ho veuen clar, pleguen, se desentenen i migren, com ho han fet ara mateix a Catalunya.

Quan deixen de parlar d’Estats i comencen a parlar de col•lectivitats autogestionades, els que ens agradaria ser llibertaris, hi serem.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies