Un terrorisme anarquista tan inexistent com les rectificacions: l’arxivament del cas Pandora als mitjans

Media.Cat

La notícia obria el 3/24 de bon matí, amb el cairon “Operació contra el terrorisme anarquista” i la imatge d’una llarga cua de furgonetes dels Mossos d’Esquadra, apostades al carrer que enfila cap a la Kasa de la Muntanya. Una estona més tard, un tuit de la cadena explicava que hi havia 14 persones detingudes en “una operació policial contra el terrorisme anarquista”. Així, ras i curt, sense quarantena. Per si quedava lloc pel dubte, el conseller d’Interior del moment, Ramon Espadaler, assegurava que l’operació tenia “base suficient” i que el desplegament de 700 agents dels mossos per realitzar les detencions estava “més que justificat”.

Hores més tard, l’operació, que ja havia estat batejada com a ‘Pandora’ obria el telenotícies migdia de TV3, i encara trobaria ressò en el de la nit, on la paraula ‘terrorisme’ era encara repetida com un mantra dòcil, això sí, ja amb les cometes corresponents al titular. Als detinguts, se’ls vinculava amb ‘atemptats’ a Madrid i a Saragossa, pels quals ja feia mesos que havien estat detingudes altres persones. També se’ls acusava de formar part d’una organització terrorista d’ideologia llibertària que ahir, dos anys i mig després, un jutge declarava inexistent.

La televisió pública catalana havia usat l’enfocament més dur per narrar la notícia del dia d’aquell 16 de desembre de 2014, parlant de terrorisme anarquista sense el més mínim matís ni lloc al dubte, tal com va explicar Media.cat el mateix dia. Hi va haver, també, qui va abordar la notícia ressaltant que es tractava d’una acció policial contra el moviment llibertari (Vilaweb, Público, El Punt-Avui, La Directa, El Diario.es i, fins i tot, El Mundo) i altres mitjans, com La Vanguardia o El Periódico, que esmentaven el “terrorisme anarquista” al titular però posant el concepte entre cometes o utilitzant el presumpte o suposat per remarcar que es tractava de fets encara no demostrats.

“Terrorisme anarquista? I on són les bombes?”, es preguntava Andreu Barnils a Vilaweb hores després, a ‘Terrorisme anarquista? Periodisme d’estat’. “On són els atracaments a bancs per a finançar-se? Si parlem de terrorisme, on són les explosions dins els centres comercials, els segrests i els torturats? Enlloc, no són. No n’hi ha perquè, ara com ara, a Catalunya, no hi ha terrorisme. I ‘terrorisme anarquista’, encara menys”, es responia. Sergi Picazo, de Sentit Crític, es sumava al qüestionament amb “Per què els periodistes hauríem de fer servir la paraula terrorista amb comptagotes?”, una peça sobre l’abús del terme “terrorisme” als mitjans, centrat sobretot en aquest cas. Ja no era només el setmanari La Directa qui qüestionava no només la versió policial, sinó l’ús acrític d’un terme amb connotacions tan significatives. El temps els donaria la raó.

Ahir, a més de reconèixer que “no s’han esbrinat fets nous que sostinguin la sospita policial que aquestes persones estiguessin duent a terme determinades activitats al si de moviments anarquistes o grups terroristes”, l’auto judicial arxivava la primera fase de l’Operació Pandora -la va seguir una segona fase que ja va ser arxivada fa un any- , que havia acabat amb set de les onze persones detingudes empresonades preventivament durant un mes i mig a Madrid. I on eren, en les darreres 24 hores, els mitjans que obrien les edicions d’aquell 16 de desembre amb l’operació contra el terrorisme anarquista?

Tret de La Directa, que va ser el primer mitjà que va anunciar l’arxivament del cas de bon matí, la majoria de mitjans no van reaccionar fins a primera hora de la tarda. Al Periódico de Catalunya i La Vanguardia, on les detencions havien estat tema del dia a les edicions respectives de desembre del 2014, l’arxivament del cas ocupa uns pocs paràgrafs i la informació està signada com a Agències, en el primer cas, i com a EFE, en el segon. Casualment, La Vanguardia havia publicat un article sobre el pas de la propietat de Kasa de la Muntanya a mans de la família Güell, on el mitjà assegura que “al desembre del 2014, arran d’una sèrie d’atemptats anarquistes, els Mossos van registrar la finca, produint-se nous incidents i una desena de detinguts”. La realitat, com li recorda el col·lectiu llibertari L’Heura Negra amb aquest tuit, és que l’existència d’una sèrie d’atemptats anarquistes a l’Estat Espanyol és qüestionable i, durant el registre dels Mossos aquell dia, no va haver-hi cap incident ni detenció ni dins ni fora de l’immoble, com corroboren els comunicats policials d’aquell dia.

Tampoc la Cadena Ser es preocupava de contrastar la informació adequadament a l’hora de parlar sobre l’arxivament del cas. La ràdio assegurava que l’única cosa que s’havia pogut provar era que les detingudes” es relacionaven amb persones del col·lectiu anarquista, algunes amb antecedents (cosa que no és delicte) i condemnades per pertànyer als GAC (Grups Anarquistes Coordinats)”. Des de l’entorn llibertari, els recorden que no hi ha ningú condemnat per pertànyer a aquest grup, l’existència del qual només coneixen els Mossos d’Esquadra.

Però el més sorprenent va ser el minut escàs que TV3 va dedicar ahir a parlar d’un tema que, tres anys abans, havia obert el telenotícies. La televisió pública catalana va passar per sobre de l’arxivament del cas i va ventilar la informació en un vist i no vist, sense rectificar-la públicament, malgrat haver anomenat terroristes a 11 persones sense una sentència judicial pel mig.

D’entre els mitjans generalistes que sí que han dedicat un espai adequat a tractar la notícia, analitzant l’auto judicial i contextualitzant els fets, hi ha El Diario.es, que destaca al titular que ja és “la segona vegada que l’Audiència Nacional tomba una investigació dels Mossos a col·lectius anarquistes”. També el diari Ara, on s’explica que els suposats GAC “no compleixen cap dels criteris del Codi Penal per ser un grup o una organització terrorista” i que els Mossos d’Esquadra no han arribat a concretar mai qui eren els responsables dels 10 ‘atemptats’ o intents d’atemptat amb artefactes i cartes bomba entre el desembre del 2012 i l’octubre del 2013 a llocs com Barcelona o Madrid.A l’edició en paper, el titular és significatiu, “De perillosos terroristes a anarquistes i prou”.

El diari Regió 7 ha destacat a la seva portada el fet que dues manresanes haguessin estat empresonades “un mes i mig a Madrid per res”. “Van ser acusades d’activitats terroristes i han quedat en llibertat sense cap càrrec”, afegeixen al subtítol.

La notícia de l’interior destaca, també, l’empresonament preventiu i la manca de proves que acredita el tancament de la causa i va acompanyada d’una contundent peça d’opinió de Carles Blaya titulada “Innocents, com sempre”, on es demanen responsabilitats pel cas i el restabliment de l’honor de les etiquetades injustament com a terroristes.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies