Avui al mati era a casa i escoltava Radio Klara. Abundaven en la «visió del dia» sobre la igualtat/desigualtat en multiples aspectes. He pensat que podia estructurar una aportació i he conformat aquest contingut que deixe ací baix. Tenia possibilitat d’ordenar el que volia dir per enriquir el que havia escoltat, i per això he escrit en lloc d’enredar me com solc fer si trasllade directe el pensament, doncs a mes de manca de práctica em ve interferit per les emocions, per la por. Ací ho deixe.
R. K. 7-6-11 cap les 11,30
Molt interessant i atractiu la visió del dia, un poc extra, de Manolo senior guiant a Félix García Moriyón amb les aportacions relatives a la igualtat. M’ha semblat seductor tant que des d’on atrapa a l’oient, facilita caure en eixa xarxa màgica de les múltiples cares de la igualtat/desigualtat.
La diferencia entre les persones i en la diferencia de les oportunitats, pot ocultar, dissoldre “la major”. La major, sembla ser la desigualtat econòmica que ja han quedat, que ja han dit explícitament, l’abordaran en la pròxima ocasió.
No obstant la enriquidora aportació d’avui en la “visió del dia sobre la igualtat/desigualtat”, voldria aportar 4 o 5 consideracions:
Caldrà atendre amb cura la desigualtat econòmica, a pesar que semble la desigualtat base en el nostre medi, doncs ella amaga un concepte pervers que no se sol considerar i que ara tracte de apuntar, doncs la valorem segons esquemes mentals fill de la inèrcia de valors poc clars. Vull dir:
1) La vida es fa, es desenvolupa (o no hi ha vida), en un ecosistema on hi han diversitat de elements, tots ells necessaris, imprescindibles pera que siga possible la vida de cadascuna de les parts i sobre tot, per damunt de les parts, el ecosistema que està per sobra dels elements, com el interes vital d’un col·lectiu social deuria estar per sobra de cada individu, com el poble deuria estar sobre el de cada persona. La trampa està en fer eixes disjuntives doncs la vida en la natura està per sobra d’aquests trampes.
2) La vida en el ecosistema, constituït per diversitat de elements (ningú igual o desigual a l’altre) la gaudixen tots i no un sobre els altres doncs quan apareix la dis-harmonia es posa en risc la possibilitat de la vida mare de l’ecosistema. Així heu veiem al llarg del planeta i ho evidencia les emigracions actuals fugint de la mort, com ara de Africa i llocs de mort per que les multinacionals que ens aporten el nivell de vida que gaudim, trauen d’allí els elements de la vida. Ej Libia, Costa de Marfil ara mateix.
3) Es a dir, per la natura, sembla imprescindible la diversitat. Es la cultura d’aquest sistema neoliberal (produce, consume, obedece) la que estableix la diferencia connotada, utilitzant el terme de igualtat com bo i la desigualtat com dolent. Ja està ací la moral de la antiga església catòlica i la seva versió de església actual: banca/capital i estat per seguir dividint les classes. Açò es el que vol fer Esperanza Aguirre i es el que fem quan acceptem aquest sistema, amb ombres ací a València, amb els nens als barracons. Es a dir, com diria Agustín Garcia Calvo: Superdotados para los puestos de ejecutivos de dios, para los que nos mandan desde cada lugar de la red social, en esta estructura que conforma y mantiene el estado y esta pseudo-democracia, que niega los aspectos tan elocuentes com els que significa Félix García Moriyón a primera hora d’avui. Superdotat, normal i infradotat!!!.
4) Un aspecte bàsic pense està en la perversió del nostre pensament que ens inocula el sistema cultural des de l’escola (competir por el exito, por la buena nota, ser primero ante los valores que premia este sistema social), i que el venen a reforçar aquestes iniciatives de la del PP a Madrid quan proposa centres especials de batxiller pels superdotats.
5) Açò heu sap be, molt be, molta gent que a mes, som i actuen de pares de família responsables que sovint fan (el famós ‘qué hacer?’) i tornen a fer amb la inèrcia amb la qual ens varen educar, ens conformaren el pensar, sentir y actuar. També hi han pares/mares i militants de l’esquerra que fan, en els espais pràctics, de manera pròxima com mana el sistema que volem canviar.
Es a dir, podem trobar a gent reconeguda com comunistes, llibertaris, anarquistes, catòlics i en aquest sentit, caldria ser cada dia conseqüents en el que sabem, a mes de voler transformar el mon. Però de manera que no deixem de fer el que tenim mes damunt, mes pròxim a nosaltres mateixa. Sabem que el que mes força té, es l’exemple com factor educatiu, si ens plategem el ‘viure be’, molt distint al «viure millor».
De manera que avui aniré a la concentració a la qual ens convoques contra la guerra però, utilitzant gasoleo per que anar hi allà es dolós, fer ho des de tant lluny, on ara estic. Ho dic per visualitzar millor que cal revisar el dia a dia, cada acció doncs podem estar confonent mos i confonent.
El que fa la Sra. Aguirre a Madrid, prometent instituts per batxillers de superdotats, te el seu correlat ací a València en els barracons del Sr. Camps, pels nens de classe humil. La natura no te classes, si ecosistemes de vida, peculiaritats, diversitat i això no es el que te present la majoria de la gent, inclosa la que es considera progre.
Sense voler ofendre a ningú però…, ¿quans pares, mares no estimulen als seus nens a que obtinguen bona nota a l’escola, a que estiguen entre els primers, si no el millor? Això es abundar en el “sálvese quien pueda”, en el individualisme. Es la lògica que ara permet als superdotats poder sobreviure emigrant a Alemanya, on solament poden acudir els superdotats. Açò sembla ser contra-natura.
Cal, doncs, anar hi a transformar aquesta societat insofrible i al poder que la governa i que el cedim, el de cadascú, en cada moment que atorguem o col·laborem, fent el mateix que la Sra. Aguirre o paregut, quan actuem en la inèrcia mental amb la qual ens varen colonitzar. En eixes ‘ferramentes mentals’ vivim cada dia i caldria que militarem, en companya d’altres, per rentar se el servei i aconseguir instruments mes humanitzadors, que son altres al capitalisme i a aquesta estructura social.
Gràcies.