La Veranda de Rafa Rius
Hi ha camins de tota mena: planers, agosarats, tranquils, incerts; camins perillosos, previsibles, plens de troballes, avorrits fins al fàstic… hi ha també camins plens de boira, al darrere de la qual no hi ha res ni ningú: hi ha camins que no duen enlloc. D’aquests últims, el camí mamprés per la pràctica totalitat de les forces polítiques després de les darreres eleccions catalanes suposaria un paradigma.
Si establim de bestreta que tot territori -les persones que l’habiten- té dret a autodeterminar-se i decidir el seu futur en qualsevol moment del seu esdevenir històric, sense que calguen coartades passades de malifetes borbòniques ni rius de sang gravats amb els dits sobre la pedra, podrem concloure que l’única manera lògica d’eixir de l’absurd atzucac en el qual a hores d’ara resten atabalats els uns i els altres, seria preguntar-li-ho a les persones implicades mitjançant una pregunta senzilla i directa: Què voleu fer des del punt de vista polític amb les vostres vides?
Encara que això tindria una correlació lògica indefugible: si una consulta clara i inequívoca és bona per al conjunt de Catalunya, que faríem si la Terra Alta o el Baix Camp, posem per cas, volgueren crear una entitat política, una col•lectivitat independent, Tindrien també tot el seu dret a fer-ho? Això de les nacionalitats històriques és un conte fraudulent força qüestionable que volen fer-nos empassar per tal de justificar les seues ambicions. El fet de pertànyer a un mateix àmbit cultural com el fet de parlar una mateixa llengua és un valor que cal mantindre i desenvolupar però que en cap cas justifica la necessitat d’una mateixa organització política ni molt menys que eixa organització política haja de fer-se palesa a través d’un Estat.
En qualsevol cas, ara per ara, si hi ha algú que ho tinga complicat és sense dubte la gent de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP). Obscur objecte del desig per a Junts pel Si, per què sense elles no hi ha cap “aritmètica parlamentària” que funcione. Les CUP, com l’Odisseu, es troben entre Scilla i Caribdis, dos rumbs igualment arriscats. Si permeten el nomenament de qualsevol membre de Convergència, encara que no siga l’Artur Mas, decebran a una bona part de les seues bases que es declaren anticapitalistes, si pel contrari voten no o s’abstenen, empantanant així el procés d’autodeterminació, els independentistes de la seua formació mai ho entendrien. Darrerament se’n han sortit amb una proposta-tercera via, que si més no, resulta original: una direcció “coral”. Faltaria per vore si Junts pel Sí estaria per la feina. A banda de les inevitables ambicions personals, únicament caldria recordar que les direccions col•legiades, des dels triumvirats romans fins ara, mai han resultat massa reeixides.
D’altra banda i dins el caire surrealista que estan prenent els darrers esdeveniments a Catalunya, ens trobem amb la confusió, gens innocent, entre qüestions socials i qüestions identitàries, dins la lògica binària que ja denunciàvem: d’una banda els espanyolistes: “¡Por Dios, que no se rompa España!”, d’altra els independentistes: “Amb una Catalunya independent solucionaríem tots els nostres problemes”.
Tanmateix, a la gent que està a l’atur, que ha sigut desnonada, que sobreviu amb els bancs de queviures, als migrants que estenen els seus mocadors a les voreres de les nostres ciutats, a tantes i tantes persones en situació d’exclusió social a les que el tema de la identitat catalana o espanyola li la bufa, a tota eixa gent, què li contem?
Doncs tant se val, elles no voten.
Bon dia:
Em dic Jordi, visc ací en el País Valencià tot i vindre de la part nord dels Països Valencians, la que és prop del Riu Besòs. Tot i no ser llibertari vos escolte moltes voltes perque m’agrada escoltar persones que pensen diferent a mi.
Pense que hi ha parts en les que compartisc el teu criteri però en diferisc en altres. En tots els casos s’està presentant el fenòmen independentista com una cosa completament simplista, simplificada de blancs o negres equiparant l’uniformisme (Pense que dir-ne unionisme no és real) amb l’Independentisme pel rerafons que aquest darrer te. M’explique, l’uniformisme funciona a base del constitucionalisme que no deixa de ser el «porcojonismo» de tota la vida i l’independentisme és una olla de grills perque tot ens ho plantegem i replantegem de forma molt més horizontalitzada.
Molt sovint parlem d’Artur Mas en termes de diners en Suïssa i potser és aixina però no hauriem d’oblidar que ixe tema va aparèixer fraudulentament per una pseudo UDEF i fou publicat pel Mundo demostrant-se fals. No defensaré a capa i espasa a Convergència perque pense que segur que han tingut casos de corrupció però donar-li la raó a la «caverna mediàtica» sense proves m’hi resistisc sobretot si tenim en conte que, de ben segur, li han buscat fins i tot la merda rere les orelles. Altre cas és Jordi Pujol i el pujolisme però hem de veure quina va ser l’actitut de Convergència en un cas i comparar-la amb PSOES andalusos i PPS madrilenyo-valencians. Si bé si que crec que sobre el Cas Palau CDC hauria d’haver fet molt més. Però també és injust que es denomine a CDC com la «derechona» sense matisos quan el gran empresariat a qui ha donat l’esquena el té completament en contra, oblidant-nos del decret de pobresa energètica o l’impost sobre rendes. No dic que es mentisca però pense que s’és i just.
En quant al que dieu sobre comarques que decidissin autodeterminar-se pense que seria interessant revisar què diu l’Estatut de Catalunya sobre la Val d’Aran i el tracte que se’ls dona com a nació.
Una altra cosa són els temes que tots es resoldran i viurem en una Arcàdia feliç i utòpica. Això es diu molt menys que no pas que el que tindrem serà un país on gestionar-nos els recursos així com una legislació ad hoc del S.XXI. Hui en dia això no és possible, és més sembla que estigam dient tot el dia «Espanya ens roba» quan el que estem dient sovint és «Espanya ens escanya» …Tot i que jo no sóc el posseïdor dea VERiTAT sinò només la meva. Moltes gràcies.
Company Jordi Loreda: Quan es parla de l’Artur Mas, en cap cas es personalitza. Allò que es preten destacar és l’interés d’alguns de posar dins el mateix sac interessos socials molt diferents i en molts casos enfrontats, com està quedant palés en les dificultats de les CUP’s per engolir-se el pacte amb Junts pel Sí. Les qüestions identitàries de l’independentisme mai poden fer-se servir per amagar la realitat de la lluita social. Quant als lladronicis de Convergència -coneguts i consentits per l’Artur Mas i la seua colla, no siguem ingenus- ja se ho faran mirar els jutges, eixa crec que no és la qüestió central.