Emili Cortavitarte
Salutacions
Com a representant de la Confederació General del Treball de Catalunya vull expressar l’honor que per a la meva organització constitueix participar i intervenir en aquest homenatge a Andreu Nin en el Parlament de Catalunya.
La vinculació directa d’Andreu Nin a la CNT fou curta, però molt intensa.
S’afilià el 1918 i fou delegat del sindicat de Professions Liberals de Barcelona al Congrés de la CNT del 1919 en Madrid.
Participà en una comissió de ponències amb Joan Peiró, en la qual es tractaren temes com: la jornada de 8 hores, el salari mínim, el treball nocturn i a preu fet, la supressió de les propines, la disminució de l’atur forçós amb la reducció de la jornada, l’augment dels salaris en funció dels preus de les subsistències… que ara mateix, gairebé cent anys després serien d’actualitat.
També va intervenir en el debat sobre l’ensenyament i les escoles racionalistes junt a pesos pesants com a Quintanilla o Buenacasa. Havia estat mestre de l’Escola Horaciana i de l’Ateneu Obrer de la Barceloneta i vocal de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i proposà que el Comitè Pro ensenyament, aprovat amb la perspectiva de crear una mena d’Escola Normal pròpia, fou descentralitzat.
Va coincidir amb Salvador Seguí, Quintanilla i Arlandis en la defensa de l’aproximació a la III Internacional.
La militància de Nin en la CNT es va estar marcada per les vicissituds dels anys del pistolerisme, del Sindicat Lliure, dels locaouts patronals i de la repressió institucional de Martínez Anido i Arlegui.
Fou detingut durant 6 mesos en 1920 i assumí la secretaria general de la CNT catalana a finals d’any després de les detencions de Seguí i Arín, comptant amb el suport de Maurín, Alaiz i Isgleas. Nin fou objecte d’un atemptat al carrer Bonsuccés. Pocs dies després va ser assassinat Francesc Layret.
Aquesta etapa es va tancar amb el seu viatge a Rússia en la delegació de la CNT al III Congrés de la Internacional Comunista i la seva posterior estada.
Andreu Nin va tornar a tenir vinculacions directes amb persones significatives de la CNT i del moviment llibertari en la formació de l’Aliança Obrera en 1933, en la qual participaren els sindicats d’oposició de la CNT (Pestaña, Peiró) També col•laborà en revistes anarquistes com la valenciana Orto, dirigida per Marí Civera.
A partir del 19 de juliol de 1936, Maurín i el POUM van coincidir i (de vegades) discrepar amb la CNT al carrer, a les fàbriques, als camps, a la lluita antifranquista, a les milícies, a la construcció d’una societat més justa, al Consell d’Economia de Catalunya i al Govern de la Generalitat.
Malauradament, els fets de maig de 1937 va suposar un nou paral•lelisme, una nova i desgraciada coincidència entre Andreu Nin i el POUM, d’una banda; i, Camillo Berneri i la CNT, d’altra.
Ens sumem avui a l’homenatge d’Andreu Nin persona, mestre, periodista, sindicalista, polític, traductor, conseller, combatent, víctima dels totalitarismes… per a què la seva memòria sigui present i per a què la seva vàlua sigui reconeguda.