Comunicat d’Intifalla

Intifalla. Foc a la barraca

El Subcomandante Marcos va definir la lluita com un cercle, perquè pot començar en qualsevol punt però mai no s’acaba. El Subcomandante Ricardo Costa ho adaptà magistralment a la nostra realitat explicant que aquí, com al seu partit, el que no s’acaba mai és la festa. De fira en fira, porrat, concert i festa patronal el nostre País es resisteix a caure en l’europea quotidianitat i anar només, com vol la Dirección General de Tráfico, de casa al treball i del treball a casa. Nosaltres som una altra cosa.

Fora dels tòpics que ens dibuixen com a xitxarres, malfaeners i balafiadors, pecadors i culpables callats de les nostres desgràcies, hem après a mirar el passat per entendre el nostre futur. Ens veiem reflectits en els gremis d’artesans i comerciants que havent perdut totes les guerres possibles, trobaren en la sàtira i la crema simbòlica dels seus mals un horitzó d’expressió, de festa, però també i sobretot de reivindicació. Pagans i blasfems, autogestionaris, àcrates fins i tot: podem trobar en les falles molts dels principis transformadors que avui inspiren les lluites socials no només a València, sinó arreu del món.

El poder establert s’ha esforçat de valent per mantenir el món faller controlat. Ho fa qualsevol estat modern: amb una mà alimentant-lo amb subvencions per mantindre’l ensinistrat; amb l’altra un discurs de falsa modernitat que nega a la cultura pròpia el paper d’universal i la menysté com a reducte del passat. Així ha passat a les comissions falleres, com a la resta de moviments socials, sense ullals reivindicatius i tancats en el corral del folklorisme. Les falles són avui un “gran evento” més, potser el primer de tots: a major glòria de la classe política, de l’arquebisbat i de la indústria turística. Com a símbol, i al balcó, un macro-concurs de bellesa i les falleres vinga al plor.

Afortunadament, sota la superfície crostosa i bruta de caspa el magma encara corre amb fluïdesa. A vegades li costa. Hi ha grups de teatre de diferents falles, i molts dies a l’any s’hi pot veure la gent sopant a la fresca en franca germanor; lluny del soroll de les macro-festes de l’Ajuntament i la patronal hostalera estan les Falles Populars i Combatives; baix dels blocs de formigó de Nou Campanar està l’arena de platja d’Arrancapins. Com una eficient metàfora de la societat valenciana, on si hom mira més enllà de gavines i roses troba persones i projectes que valen la pena.

Intifalla és una metàfora. Triada de forma conscient, amb totes les seues implicacions. Triem recuperar l’esperit crític i transgressor d’un espai que ha estat i ha de ser nostre, de tots, del 99%. Si l’univers faller institucional renuncia- no només en festes, sinó tot l’any- a exercir com a tal, això ha de servir per recordar-nos que és la nostra responsabilitat fer-ho. I sense ambigüitats: no reconeixem la legitimitat de la Junta Central Fallera i de la Cort d’Honor igual que no veiem legítim que la Comissió Europea o el Banc Central Europeu decidisquen el nostre futur. Exercim la democràcia, ací i ara. Pensem globalment i actuem localment.

Per això demà tornarem a l’hora de la Mascletà, i hi tornarem molts de dies. Encara que el Partit Popular, els mitjans de comunicació i les ex-falleres s’entesten en convertir la nostra protesta en una disputa pueril entre assessors de partits, una estratègia més de partits que no qüestionen l’statu quo, buscar culpables o acusar-nos de cremar contenidors; baixarem igualment al carrer, perquè és nostre i no de la Policia. Baixarem a posar sobre la taula temes i problemes que no se senten als informatius, als parlaments o a les cimeres, a construir l’agenda del 99% de la població mundial.

Les persones, els moviments socials, som els autèntics falleros i falleres. Ho som i serem tot l’any, com ho fórem al mes de maig, en què convertirem les places en casals, colles i càbiles improvisades. Ho hem sigut estes setmanes de sobrevinguda primavera valenciana, ho som ara, i ho serem, com els artistes fallers, treballant l’endemà de la crema. Com diu el Subcomandante Ric, ací la festa no s’acaba mai.

Ciutat Fallera, 5 de març de 2012

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies