Tavernes post
El passat dimarts 29 de novembre es va presentar la 3ª edició ampliada pel que fa a la part històrica i amb material gràfic de “La Solsida” a la sala de conferències de la renovada Altruista, popularment “el casino”.
Amb l’assistència d’entre 50 i 60 persones, l’alcalde i president de l’Altruista, Arturo Ros, va obrir l’acte amb una afectuosa presentació dels ponents: en primer lloc Francisco Segarra, tinent de la guardia civil que fou “comandante de puesto” de la caserna de Tavernes Blanques al llarg de tres anys, els finals del segle XX i principis del XXI, que així mateix és un estudiós de temes històrics com ara les guerres carlistes i el “Maquis” de la postguerra espanyola, i en segon lloc de Rafa Arnal, editor, escriptor i tanmateix estudiós de la nostra memòria històrica, autor de “La Solsida”.
En la seua intervenció, Arturo Ros es congratulà d’obrir amb aquest acte, aquest espai obert a la cultura, en aquesta nova etapa de l’Altruista i precisament amb un llibre d’un autor local que té com a epicentre de l’obra el poble de Tavernes Blanques i un passatge sobre la història de la pròpia Altruista.
El tinent Segarra començà el seu parlament dient que de tots els llocs que havia ocupat en la seua dilatada carrera dintre de la guàrdia civil, guardava els millors dels seus records del seu pas pel nostre poble, de la qual cosa se sentia ben orgullós i encara més per la invitació de l’alcaldia de Tavernes Blanques, poble on havia deixat molts amics, entre ells els ponents Arturo i Rafa que compartien la taula amb ell i per això mateix havia vingut ben gustosament i tornarà sempre que el conviden. Tot seguit feu una interessant dissertació sobre el AGLA (Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón), la més forta i resistent, fins ben avançats els anys 50, de les que operaren a l’estat espanyol contra el franquisme, fent un esment especial sobre Teresa Pla Meseguer, conegut com “La Pastora” el maqui hermafrodita, el darrer que va eixir de la presó l’any 1977 després de més de trenta anys empresonat, primerament en una presó de dones, i després com a Florencio Pla Meseguer a la d’homes de Sant Miguel de los Reyes, on el tinguérem pràcticament de veí, com aquell que diu, uns anys fins que la tancaren. El tinent Segarra és fill de Catí (l’Alt Maestrat) i “La Pastora” de la Vallibona (Els Ports), ben bé un veí seu, del qual coneixia tota la seua vida des de la infantesa a la seua mort i al que havia dedicat un capítol al seu llibre “Los maquis en el Maestrazgo”.
Finalment va prendre la paraula Rafa Arnal que atés que molts dels presents ja havien llegit la 1ª edició del llibre centrà la seua intervenció en la part novella de caire històric bàsicament des d’una òptica periodística poc coneguda sobre fets de la guerra civil —els xiquets nascuts a l’ “Alcàzar de Toledo”— i la europea — la famosa foto de la bandera soviètica sobre el Reigtach a Berlin— entre altres, amb alguna puntualització sobre coses del poble. Tot seguit passà un powerpoint configurat majoritàriament sobre el material gràfic del llibre: la República, la guerra i la postguerra comentant aspectes de les imatges, allò de mirar-les i llegir-les al mateix temps, amb una atenció especial sobre les locals on diversos assistents reconegueren llocs i persones de l’època.
Per acabar, demanà públicament la creació d’un grup municipal d’estudis, afer al que tant l’actual ajuntament del PP com els de l’etapa socialista sempre li han girat l’esquena, i remarcà com exemple que en temps ben difícils com els anys 50, es va publicar el “Bosquejo Histórico”, un excel·lent treball per a l’època i els pocs mitjans (signà com autor l’aleshores secretari Blas Llorca. 1951) tot fent un esment especial al solapat treball en el llibre del tio Paco Merli. Des d’aleshores, i mira que ha plogut, barrancades incloses, i fins i tot ha nevat, sí, sí , els veïns mes majors recordem nevades al nostre poble… Ningú més ha mostrat mai més interés per la història del nostre poble per a vergonya de tots.
Potser allò més singular de l’acte fora que hi havia entre els assistents, veïns de totes les corrents del pensament, des de les conservadores a les llibertàries, passant pel centristes, socialistes, republicans, valencianistes, comunistes… i el 15 M Tavernes. Es a dir que l’acte en sí mateix és va convertir, en un homenatge als fundadors de l’Altruista que a principis del segle XX s’esforçaren per construir una societat on tingueren cabuda tots els veïns del poble foren del “color” que foren dintre de l’extens ventall de l’Arc Iris. De segur que des d’enllà on estiguen els seus estels —vés a saber segons creences—, també participaren d’aquest acte on ells i la seua honorable memòria foren el veritables protagonistes.