Plataforma pels drets socials – València
Les mesures econòmiques del govern: l’últim servici de ZP a la dreta econòmica, amb el consens de Rajoy.
El PP i el PSOE han decidit pactar la reforma de la constitució espanyola per limitar el deute públic. La intenció és clara: els que han creat el deute públic, ara prohibeixen que en el futur altres governs puguen recórrer a eixe mecanisme… El súmmum de la hipocresia! Aquesta reforma constitucional obri el pas, encara més, a fer negocis a costa dels drets socials, a les futures privatitzacions dels serveis públics i al desmantellament de l’estat del benestar. No podem oblidar que tant el PSOE com el PP han estat els grans responsables de l’endeutament de l’estat i d’altres administracions –autonòmiques i locals-. No podem ni volem oblidar que eixe endeutament ha estat per “ajudar” la banca, o per a organitzar la F1 a València, o per a subvencionar les visites del papa, o per a reduir els impostos a les empreses…
La constitució espanyola és un nyap pactat arran de la mort del dictador. Més que canviar-la, caldria derogar-la… No obstant, si realment volen canviar la constitució, doncs ací tenen algunes idees: avançar cap a la nacionalització de la banca i dels sectors econòmics estratègics, assegurar una educació i una sanitat públiques i de qualitat, defensar una renda bàsica per a tota la població, limitar les despeses supèrflues –com la militar–, lluitar per una democràcia participativa, permetre el dret d’autodeterminació dels diferents pobles de l’Estat…. Tot plegat permetria que existira una democràcia real.
Aquesta reforma constitucional duta a terme pels dos partits majoritaris –el PSOE i el PP–, amb el vist-i-plau dels poders fàctics –les organitzacions empresarials i els bancs – nega la sobirania popular, limita -encara més- la sobirania dels pobles, i s’oposa a un debat democràtic i a la consulta per mitjà de referèndum. Per a ells, la democràcia equival a una mera gestió dels assumptes públics, sense la participació real de la població en els assumptes que l’afecten.
A més a més, també ens trobem amb les darreres mesures aprovades pel govern espanyol contra la crisi. Unes mesures que precaritzaran, més encara, el mercat laboral i que afectaran molt negativament a les persones joves, les dones i els immigrants. La pròrroga –fins als 30 anys!– del contracte d’aprenentatge i formació és tota una burla a la joventut. Una joventut que, o bé està en l’atur –la taxa d’atur és superior al 40%–, o bé treballa amb contractes molt precaris i temporals, i que ara veu com aquesta
situació es prorrogarà, si més no, fins als 30 anys. Aquesta mesura, junt a la suspensió del límit de dos anys per encadenar contractes temporals, no servirà per la creació d’ocupació estable i de qualitat ni per reduir la taxa d’atur sinó per tindre una mà d’obra barata i precària en les empreses.
Aquesta nova reforma laboral, junt a la reforma de les pensions, el pla d’ajust, la rebaixa de l’IVA a la compra de vivendes, el pla de rescat de la banca, l’augment de l’IVA dels productes bàsics o la reforma constitucional per limitar el dèficit públic responen als interessos dels especuladors financers, la banca i la patronal que continuen obtenint beneficis mentre que la classe treballadora continua perdent drets i pagant els efectes de la crisi.
Calen altres mesures i altres polítiques per enfrontar-se als mercats, als especuladors. Cal la mobilització continuada de les treballadores i treballadors i del conjunt de la població en contra de totes aquestes mesures antisocials.
Prou de regals a la banca! Contractes de treball dignes!
Per la sobirania popular i una democràcia real! Per la llibertat dels pobles i les nacions!
Que paguen la crisi els que l’han creat.